Més que salvar els mobles!

Toca una reacció de cop al bot a la importantíssima jornada viscuda ahir. Tensió màxima i optimisme creixent a mesura que avançava el temps de reunió, desfermat en conèixer la notícia que la vicepresidenta corria cap a Palau. Reconec que havia escrit un primer apunt per a avui fa dos dies. Estava convençut que el president faria una nova sortida unilateral, semblant a la del 9N: un nou cop de peu i endavant prometent només canvi de Govern, les estructures d'estat i l'inici d'una convenció constitucional. No m'hi havia passat mai en aquests cinc anys de gairebé article diari, però aquest me l'he hagut de menjar amb patates. Sí. Hi ha hagut acord. Francament, aquests darrers dies no m'ho pensava. Cessions de tothom. Rellevants. Que fan mal. Fins i tot diria molt de mal. Però que eren imprescindibles si volíem arribar a un punt de trobada acceptat per tothom. I el procés només podia sobreviure des del manteniment d'una base mínima d'entesa entre els dos grans partits del país. Com ha dit el president, gairebé qualsevol acord és molt millor que un brillant desacord.

Ens movem encara a hores d'ara en uns marges d'inconcreció excessius, però crec possible afirmar que l'acord té tres elements molt clarament positius. El primer, salva la presentació plural de l'independentisme en tres llistes que abasten tot l'espectre ideològic i asseguren els millors resultats possibles en nombre d'escons. El segon: compromet un full de ruta compartit (que els protagonistes anuncien prou consensuat ja a hores d'ara) per al dia després de la victòria electoral dels independentistes, element absolutament central per fer viable el procés de desconnexió. El tercer: salva l'Assemblea Nacional Catalana, la qual, forçada a posicionar-se en cas de desacord, entrava clarament en una posició de futur insostenible. L'acord té un element punyent, clarament negatiu: l'enèssim retard en la convocatòria electoral, una vegada exhaurit el mandat de 2012 per a la Consulta, i amb la possibilitat que la flama hagi quedat malmesa per tants mesos de distància entre el 9-N i el 27-S. I posat tot plegat a la balança només es pot concloure una cosa: som-hi!

Comentaris

  1. L'acord té tres elements destacats: el primer estableix la presentació electoral partidista de l'independentisme (partidisme inexistent a la societat) en tres llistes que asseguren pitjors resultats en escons (llei d'Hondt) que una llista única sobretot tenint en compte que ERC ja no pot guanyar vots a l'àrea metropolitana al aparèixer Podemos; el segon diu que estableix un full de ruta compartit (que els protagonistes anuncien prou consensuat ja a hores d'ara) per al dia després de la victòria electoral dels independentistes, element absolutament central per fer viable el procés de desconnexió, que ja veurem si es real, i a l'hora de concretar no tornarà allò de si jo dic "tres" tu dius "sis" no perquè siguin "sis", que són "tres", però no vull que diguis que són "tres". El tercer: salva l'Assemblea Nacional Catalana, la qual, al posicionar-se molt majoritàriament a favor de la llista única no haguera pogut conviure amb ERC que haguera quedat clarament en una posició de futur insostenible ja que la seva posició no tenia gaire suport social. L'acord té un element punyent, clarament negatiu: un primer retard en la convocatòria de plebiscitàries ja que amb llistes separades ningú a fora considerarà prou seriosament el caràcter plebiscitari d'aquestes eleccions autonòmiques, una vegada exhaurit el mandat de 2012 per a la Consulta; i un element positiu: la societat civil (potser amb l'excepció dels militants i simpatitzants trolls o més hooligans dels partits que mai hi han estat efectivament) tornen a posar-se en marxa, som-hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim, una precisió quan dius "tres llistes que asseguren pitjors resultats en escons (llei d'Hondt)". Les enquestes indiquen que els resultats mitjançant llista conjunta o mitjançant llistes separades ERC/CiU, el nombre d'escons seria el mateix, o fins i tot en llista conjunta hi ha uns 400.000 electors que es perdrien, però que anirien en bona part (uns 150.000) a la CUP; l'altra part són gent més de CDC i, sobretot, d'UDC, però crec que al final molts acabarien votant la llista conjunta, i alguns anirien a l'abstenció.

      Elimina
  2. Molt breument, una contrapunt al que dius al final:
    De finals de març a finals de setembre hi ha tot just sis mesos. Mig any pelat. Amb l'estiu pel mig, a més a més. No és un allargament tan i tan insuportable.
    I dos apunts ràpids meus:
    a) Aquest allargament de sis mesos permet no tan sols enllestir mesures legislatives necessàries (algunes de marcat caràcter social: es nota la petja d'ERC), sinó també preparar la societat (fomentar el debat, en definitiva) i alhora refer ponts entre els qui han acumulat recels de l'octubre ençà.
    b) Aquest allargament de sis mesos permet encarar les eleccions municipals com una mena de primàries de la consulta definitiva (el 27 de setembre), amb un afegitó interessant: si en molts ajuntaments ERC i CiU pacten per a fer majories (allà on calgui), i sabent que sempre hi haurà alguna excepció, posem les institucions locals (ajuntaments, consells comarcals i diputacions) sota control sobiranista (ben just s'escaparan Lleida, Tarragona, la majoria de poblacions de la primera corona metropolitana, potser Sabadell, potser Terrassa i altres poblacions grans del Baix Llobregat). Un coixí de suport institucional molt bo per a afrontar el procés de secessió.

    ResponElimina
  3. No vull entrar amb les disquisicions, que semblen dins de l'ADN de tots els catalans.
    L'acord és bo perquè permet avançar. No té més secrets. Totes les altres elucubracions tornen a ser febres egoistes i res més. El què més compte és l'esforç de consensuar que han fet tots cinc. Això val per molt, molt.
    També, agraeixo molt l'esforç d'en Granollacs canviant d'última hora l'article del dia per posar-nos la seva valoració sobre aquest tema tant excepcionalment important per a tots nosaltres.
    Pensant-ho una mica, un se n'ha d'adonar que aquest retard per fer les eleccions ve compensat per preparar tots els processos que cal acabar d'enllestir per poder aixecar el vol amb garanties. Ja s'ha fet molta feina, però cal enllestir moltes altres. Si anéssim de dret a la declaració unilateral, faríem molta via però amb els pixats al ventre. Això és inqüestionable.

    Bravo i endavant!!

    ResponElimina
  4. Com que segueixes "salvant els mobles" doncs afegeixo un apunt que m'ha vingut al cap al respecte de la situació actual:
    Pel què veig hi està havent un seguit de filtracions i tergiversacions que totes porten a desprestigiar el President. Serà pels nervis amb la incontinència de no saber-se contenir; serà que es fa amb tota la intenció; serà pel què sigui, això emprenya molt i molt, tant pel desgast com per la incompetència de qui ho fa. Pot ser un maleït missatger del mal. Sigui qui sigui, el President ho pateix i avui mateix s'ha vist molt palès. Està que bota. Llàstima perquè aquí tots són molt vàlids i, fins i tot, excepcionals. Un trio fet per Mas, Junqueras i David Fdez. és gairebé irrepetible. No ho malmetem, sisplau!!

    ResponElimina
  5. Crec que l'eufòria per l'acord ha de ser continguda, es millor un mal acord que el simple desacord, no ho sé, potser si. Ara però tornem a perdre el temps 6 mesos que no serviran per res més que per què Madrid ens escanyi ens putegi i ens humilii, deu ser la manera catalana de fer les coses, com mes complicades millor

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas