Perversa injustícia

Del gran impacte provocat pel documental “Ciutat morta” el millor, sense dubte, és que ens ajuda a prendre consciència de l’obligació de controlar el poder sempre, sempre, sempre. Hem de tenir molt present aquesta idea a l’hora de dissenyar (com farem en els propers mesos) el nostre propi estat, però també per mantenir-nos perpètuament vigilants, perquè no hi ha prou amb establir unes bones bases de partida, sinó que caldrà ser-hi amatents sempre. Amb diferència, sota el meu criteri, el més escandalós de de tota la història, amb diferència, és el fet que tots els ciutadans haguem de pagar una pensió d’invalidesa de prop de dos mil euros mensuals als dos policies barcelonins implicats, dos autèntics delinqüents, declarats com a incapacitats justament poc després de rebre una condemna per tortures a un detingut. Quina casualitat temporal més estranya. En comptes d'expulsió del cos, pensió vitalícia: és difícil resistir-se a la impressió que se'ls paguen serveis prestats. A qui?

A un nivell més, diguem-ne, de funcionament, sorprèn també la incapacitat de la justícia per a assumir la possibilitat (tantes vegades comprovada a la pràctica) d’un error amb conseqüències tan greus com portar a la presó un innocent. Resulta que, una vegada arribats a una sentència ferma, les tornes es giren i a la pràctica s’estableix una presumpció de culpabilitat. És per aiò que ara, diuen tots els experts, calen proves clares i inequívoques (les que haurien calgut per condemnar) per deixar-la sense efecte. És públic i notori que tots els implicats ja han completat la pena que els va ser imposada. Imaginem-nos, però, que encara fossin a presó: seria lògic mantenir-los-hi en aquestes circumstàncies? El documental ha mostrat que el cap d’informació de la Guàrdia Urbana i els dos policies sobre el testimoni dels quals va fonamentar-se bàsicamet la condemna, en altres casos van declarar en fals (i els dos darrers, torturar). Una vegada han quedat tan profundament desacreditats els testimonis que van donar lloc a la condemna, és lògic mantenir la presumpció de culpabilitat dels acusats?

Comentaris

  1. Sí, resulta molt indignant. És la meva confirmació de que tot plegat, i arreu del món on hi passa el mateix, dins d'aquests cossos s'hi troben molt feliços gran part dels violents, assassins i feixistes. Un bon conjunt. Al principi, quan s'estava creant el cos de la policia nacional de Catalunya, els nivells d'exigència eren bastant elevats. Bastant més que les proves d'ara. Sobretot, les de capacitat intel·lectual. Les van haver d'abaixar perquè no arribaven a cobrir les places desitjades.

    ResponElimina
  2. Esto es lo que en Occidente se denomina 'democracia', es un mal generalizado, es estructural, no accidental.
    Espero, deseo, que cuando seamos un País, un Estado, estas cosas se soluciones, aunque sé que pido un imposible.
    Un saludo desde la meseta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas