Ves al contingut principal

Bestairi del procés: C. Lesmes, J.C. Monedero i A. Pastor

Lesmes, Carlos (president del Tribunal Suprem).
El corporativisme de sempre.
Causa entre hilaritat i pena. El nivell de salut democràtica de les institucions espanyoles és on és. Per terra. El poder judicial és, sense dubte, un dels seus pilars. Darrerament, el veiem actuar amb descarades motivacions polítiques contra el president Mas, perseguir els jutges que investiguen la corrupció i eternitzar-se per perseguir els corruptes. Quan no, “perdre” la documentació de causes que afecten directament el partit del Govern. Ara, després que multitud de persones i institucions s’hagin vist afectades per demandes sense cap més fonament que la represàlia i la propaganda política, instades per part de l’autoaunomenat sindicat Manos Limpias de filiació feixista, resulta que el Tribunal Suprem actuarà contra els demandants en haver-se ficat amb dos jutges. Una patètica reacció corporativista que allunya encara més els togats del carrer.

Monedero, Juan Carlos (dirigent de Podemos).
Víctima tardana.
Després de la gran manifestació del 31 de gener ja ho vàrem constatar. Ara, es repeteix. Aleshores, mai havia existit una manifestació com la seva (cinc, sis, set o vuit vegades més peita que les tres darreres Diades); ara, mai a ningú se l’ha perseguit com a ells. Felicitats, com diu Toni Soler en un brillant article, poseu-vos a la cua. I és que, en la lluita contra l’adversari polític, si algú practica tàctiques bolivarianes és el Govern espanyol: tots els aparells de l’Estat posats al servei dels interessos d’un partit polític. Els ministres Montoro i Fernández Díaz, des de l’Agència Tributària i la unitat de policia política organitzada a Interior disposen de tots els mitjans del món per destruir els seus adversaris polítics. Els propers mesos, decisius aquí i allà, a manca de tancs i de soroll de sabres, serviran per constatar-ho de manera capa vegada més àcida.

Pastor, Ana (ministra espanyola de Foment).
Prendre’ns el pèl.
La moto perd oli per tot arreu. El motor està, més que cremat. És completament invendible. No la comprarà ningú. Menys encara si pretenen fer-te creure que hi podràs anar a 200 km/h. Resulta que ara, per art de màgia, el Govern espanyol han ordenat desbloquejar tots els projectes aturats a Catalunya, per valor de centenars de milions d’euros. Miracle, miracle, és apropar-se les eleccions i desencallar-se de cop i volta, oficialment, totes les inversions previstes. Sí, segur. Alhora, el ministre Montoro, per afegir-se a la festa, a través del diari comtal, ens fa saber que després de les municipals i autonòmiques del maig proposarà un nou sistema de finançament. Ja. Serà justament quan les inversions promeses tornin a entrar al calaix dels mals endreços per sempre més. Més ben dit, fins a la negociació sobre el repartiment d’actius i passius entre el Regne d’Espanya i la República Catalana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…