Ves al contingut principal

Bestiari del procés: C. Forcadell, M.J. García Cuevas i F. García Prieto

Forcadell, Carme (presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Reptes abans de l’adéu.
Una munió d’entrevistes i articles als mitjans subratllen el fet que ella i una part notable de l’equip dirigent de l’ANC abandonaran el comandament de la nau al maig, justament quan caldrà posar la caldera a ple rendiment per entomar les eleccions més importants (més encara que aquelles d’abril de 1931) de la història de Catalunya. Cal, doncs, després del desgast intens dels darrers mesos d’intermediació arriscada amb uns partits que no han estat a l’alçada, una renovació ordenada que demostri (en primer lloc, als polítics) que el nostre procés nacional cap a la llibertat plena es construeix sense messianisme, des de baix, però que alhora no afebleixi el gran objectiu: una campanya esclatant que porti milions de catalans a les urnes el proper 27-S amb una papereta pel sí a la independència.

García Cuevas, María José (diputada del Partit Popular).
Setmana gloriosa.
La necessitat de cridar l’atenció del votant unionista, davant la competència creixent d’adversaris amb molta més credibilitat, ha portat aquesta setmana els populars catalans a escenes patètiques. La diputada García Cuevas no s’ha estat de titllar Irene Rigau de “consellera condemnada”, en una nova mostra de l’habitual respecte popular pels drets bàsics dels seus adversaris polítics. Hores abans, Enric Millo es vantava de congelar el procés sobiranista amb un recurs de filibusterisme parlamentari que retardarà la seva aprovació un mes: dir “congelar” és aquí del tot pertinent, perquè és el que experimentaran unes quantes famílies a les quals l’atenció del Govern per pal·liar la pobresa energètica potser no hi podrà arribar. I això que ells sí que estan pels problemes reals de la gent!

García Prieto, Francisco (expresident de la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya).
Ús i abús de posició dominant.
L’octubre de 2013, després de 27 anys de comandament, García Prieto va abandonar la presidència de l’entitat que organitza la Fira d’Abril més multitudinària de Catalunya. Home extraordinàriament hàbil, havia sabut jugar amb subtilesa amb aquell cert papanatisme incapaç de fer front al seu lideratge fosc, basat en la por del catalanisme a indisposar-se amb els conciutadans d’origen andalús. Com si ell en fos el seu únic representant. Ara, la fiscal Àngels Negre ha presentat un escrit demolidor al jutjat de guàrdia de Barcelona en el qual acusa García Prieto d’embutxacar-se una part dels quantiosos ajuts públics rebuts d’institucions públiques de tots els colors, amb la possible comissió de delictes continuats d'apropiació indeguda, frau en subvencions i falsedat documental. El temps, aquell jutge inapel·lable.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…