Ves al contingut principal

Bestiari del procés: C. Punset, E. Sánchez Ulled i S. Vidal

Punset, Carolina (candidata de Ciudadanos a la Generalitat valenciana).
Regeneració purulenta.
Els nous consistoris municipals i els governs autonòmics que es formaran després del 24 de maig, enmig del clima d’atomització generalitzada i esclat total del bipartidisme que s’albira pràcticament arreu, provocaran aliances, pactes i col·laboracions que caldrà seguir i estudiar molt atentament. Naturalment, els qui (encara que sigui amb una impostura evident) han edificat darrerament el seu discurs sobre la puresa i la regeneració democràtica seran jutjats amb especial severitat. Per això, a l’avançada, sorprèn del tot que l’agent de Rivera a terres valencianes contempli obertament la possibilitat de pactar amb el Partit Popular. Ep, que no estem dient qualsevol cosa: parlem de la variant regional més tacada del partit més corrupte de la Península Ibèrica. Olé, olé.

Sánchez Ulled, Emilio (fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya).
Accelerant decisions.
Aquests dies hem constatat també que les institucions espanyoles tenen pressa per estrènyer la via repressiva contra el procés català: mentre es nomenava un nou fiscal per "promoure la celeritat i l'eficàcia en la tramitació del procediment" en la causa oberta contra el president Mas, la vicepresident Ortega i la consellera Rigau, el Tribunal Constitucional sembla que va acordant la sentència que ha de tancar definitivament, abans de l’abril, la via referendària per exercir el dret a l’autodeterminació dins la legislació espanyola. Tot plegat, notícies que reforcen intensament la via federal. Tant com conèixer què en pensen els espanyols al respecte: la darrera enquesta del CIS tornava a apuntar aquesta setmana que dos de cada tres espanyols són partidaris de mantenir l’statu quo o caminar cap a una recentralització de l’Estat.

Vidal, Santiago (magistrat).
Jugar-se-la.
No sóc dels qui combregui amb una Constitució amanida per un grup d’experts. Seria repetir més o menys el gol que ens van fer en el 78. D’entrada, prefereixo un país sense Constitució, amb un ordenament legal àgil, flexible als canvis, adaptable a les necessitats de la gent, de cada generació. Però si és que n’hem de tenir com, sospito, vola la majoria, seria molt millor que fos el resultat d’una Convenció Constitucional plenament popular, on la participació a través de la xarxa tingués un gran paper. Però, dit això, el cas Vidal representa un brutal exemple d’atemptat a la llibertat d’expressió en l’Espanya de la regressió democràtica. I, alhora, constitueix un extraordinari exemple de valentia d’un home disposat a jugar-se la feina per exercir la llibertat personal i per dissenyar la de tot un poble. En defensa de la llibertat, #TotsSomSantiVidal.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…