Bestiari del procés: C. Punset, E. Sánchez Ulled i S. Vidal

Punset, Carolina (candidata de Ciudadanos a la Generalitat valenciana).
Regeneració purulenta.
Els nous consistoris municipals i els governs autonòmics que es formaran després del 24 de maig, enmig del clima d’atomització generalitzada i esclat total del bipartidisme que s’albira pràcticament arreu, provocaran aliances, pactes i col·laboracions que caldrà seguir i estudiar molt atentament. Naturalment, els qui (encara que sigui amb una impostura evident) han edificat darrerament el seu discurs sobre la puresa i la regeneració democràtica seran jutjats amb especial severitat. Per això, a l’avançada, sorprèn del tot que l’agent de Rivera a terres valencianes contempli obertament la possibilitat de pactar amb el Partit Popular. Ep, que no estem dient qualsevol cosa: parlem de la variant regional més tacada del partit més corrupte de la Península Ibèrica. Olé, olé.

Sánchez Ulled, Emilio (fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya).
Accelerant decisions.
Aquests dies hem constatat també que les institucions espanyoles tenen pressa per estrènyer la via repressiva contra el procés català: mentre es nomenava un nou fiscal per "promoure la celeritat i l'eficàcia en la tramitació del procediment" en la causa oberta contra el president Mas, la vicepresident Ortega i la consellera Rigau, el Tribunal Constitucional sembla que va acordant la sentència que ha de tancar definitivament, abans de l’abril, la via referendària per exercir el dret a l’autodeterminació dins la legislació espanyola. Tot plegat, notícies que reforcen intensament la via federal. Tant com conèixer què en pensen els espanyols al respecte: la darrera enquesta del CIS tornava a apuntar aquesta setmana que dos de cada tres espanyols són partidaris de mantenir l’statu quo o caminar cap a una recentralització de l’Estat.

Vidal, Santiago (magistrat).
Jugar-se-la.
No sóc dels qui combregui amb una Constitució amanida per un grup d’experts. Seria repetir més o menys el gol que ens van fer en el 78. D’entrada, prefereixo un país sense Constitució, amb un ordenament legal àgil, flexible als canvis, adaptable a les necessitats de la gent, de cada generació. Però si és que n’hem de tenir com, sospito, vola la majoria, seria molt millor que fos el resultat d’una Convenció Constitucional plenament popular, on la participació a través de la xarxa tingués un gran paper. Però, dit això, el cas Vidal representa un brutal exemple d’atemptat a la llibertat d’expressió en l’Espanya de la regressió democràtica. I, alhora, constitueix un extraordinari exemple de valentia d’un home disposat a jugar-se la feina per exercir la llibertat personal i per dissenyar la de tot un poble. En defensa de la llibertat, #TotsSomSantiVidal.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas