Ves al contingut principal

Bestiari del procés: E. López, A. Mas i A. Pastor

López, Eduard (Vicesecretari general de Coordinació Interna d'ERC).
Clarificant projectes.
Després dels darrers mesos d’excessiva confusió, és precís que totes les opcions electorals clarifiquin fins al darrer detall el seu programa d’acció per als temps decisius que venen. Diu aquest alt representant d’Esquerra que la #ViaClaver, és a dir, la proposta llançada per @elsometent de crida a la resistència passiva contra la celebració de les properes eleccions espanyoles és, literalment, un disbarat. Que no es pot renunciar a espais de poder. Perfecte. Hi ha qui considera, en canvi, que l’independentisme està ara especialment urgit de demostracions de credibilitat, d’irreversibilitat, per part dels qui van al capdavant. I que la millor manera de demostrar que no ens farem enrere és desconnectar, ja, de les institucions espanyoles. En tot cas, és bo que, alhora d’apropar-nos a les urnes el 24-M i el 27-S sapiguem a l’avançada que pensa fer cadascú amb el nostre vot.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Transparència necessària.
El Gran Timoner ha comparegut aquesta setmana a la Comissió parlamentària sobre el Cas Pujol per esvair qualsevol dubte al voltant de la netedat de la seva trajectòria política. A desgrat del pessimisme existencial i la mala llet desbordant que caracteritza darrerament molts dels seus afins (els de sempre i els sobrevinguts), crec fermament que, en fer-ho (per desgràcia, no per voluntat pròpia i en crear-se la comissó) ha sortit prou reforçat de l’embat. Sobretot, en comparació amb la indignitat moral d’alguna de les intervinents. El seu partit només podrà regenerar-se si agafa el toro de la corrupció per les banyes. I el procés només podrà continuar endavant i triomfar si no existeix ni un bri de foscor entre els qui el defensen. En els temps que corren, la transparència és una necessitat absoluta.

Pastor, Ana (ministra de Foment).
Espanya és un sistema.
Sí, després de la unitat política espanyola, el més important és la seva indivisibilitat com a sistema aeroportuari. Naturalment, a major glòria de Madrid-Barajas, destí al voltant del qual es fa pivotar tot el sistema, tot evitant que puguin operar amb llibertat pols en competència. La xarxa espanyola, doncs, abans privada que trencada. Aquesta setmana, amb motiu de l’exitós (de moment) procés de sortida a borsa de la companyia monopolística, la ministra ha estat claríssima: mentre el Partit Popular governi Espanya, AENA no es trossejarà. I després, doncs, tampoc, que ja sabem que els socialistes (en particular, aleshores, Alfredo Pérez Rubalcaba) van fixar aquest tema com del tot inamovible durant la negociació al Congrés del darrer Estatutet.

Comentaris

  1. Tema aeroports: no sé quant de temps un govern com l'espanyol, endeutat fins el coll, aguantarà la pressió de les empreses internacionals que volen fer negocis a Espanya sense les restriccions i obsessions polítiques del centralisme espanyolista. Fixa't que Emirates només vola amb l'A380 des del Prat i que Qatar essent primer accionista d'Ibèria farà i desfarà a la seva conveniència.

    ResponElimina
  2. Referent al tema "Mas", l'article el trobo molt assenyat i afegeixo que la barroeria d'en Pujol va ser el que va propiciar tot aquest desgavell tant potiner. El que sempre m'ha semblat mentida és com ha estat tan feble en el control de la seva família. Tenint una esposa tan pocavergonya com la Marta Ferrussola, li calia posar-hi ordre i no amagar la cara. El mateix F. Cabana ahir li va donar la raó a en Mas. Els Pujol van simbolitzar el concepte "murri", tan català. Alhora, l'antic secretari del Gabinet d'en Pujol ho va aclarir, com l'aigua transparent del Pirineu: La Ferrussola ho va empastifar tot.
    Per tant, en Mas ja pot tornar anar amb el cap ben alt i, potser per això, avui ha presentat el programa dels propers sis mesos, fins el final de la seva legislatura. Tot rodó i ben agafat. Fins i tot el mateix silenci d'en Junqueras és ben eloqüent: silenci i feina!!

    PD: M'estaré uns dies sense participar amb vosaltres perquè m'operen i hauré d'estar-me estirat fent el manta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobarem a faltar els teus comentaris sempre assenyats de politica catalana que complementen les opinions d'en Granollacs. Pel que fa a l'operació que tot vagi bé, i ben aviat estiguis restablert Ramon Llull, per tornar a comptar amb tu en aquestes pagines.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…