Ves al contingut principal

Bestiari del procés: Felip VI, J,M. García-Margallo i R. Gil-Casares

Felip VI de Borbó (rei d’Espanya).
Màrqueting de curs per correspondència.
La premsa monàrquica ha anunciat a bombo i plateret aquests dies que el nou rei s’ha reduït un 20% el salari que rebia el pare. La notícia, en portada a “La Vanguardia”, era de vergonya aliena: anava acompanyada d’una imatge que portava com a peu de foto les paraules: “Els reis amb joves paraplègics”. Naturalment, se’ls hi ha oblidat comentar petits detalls, com ara que la reina s’ha fet apujar la seva retribució d’un 25% o que han augmentat els diners pressupostats sense concreció, triplicant els denominats fons de contingència. De tan burda, l’operació de màrqueting haurà semblat a molts un autèntic “boomerang”. D’entre els contractes actualment en vigor: 62.133 € dedicats a analitzar què es diu d’ells a internet. Així que, gent de FRESNOCOM, SL que m’estareu llegit, sabeu què: quines ganes que ens deixin de prendre el pèl!

García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Ceguesa innata.
El dret a saquejar-nos està escrit als estels. No cal cap reflexió. Ni cap mala consciència. S’executa directament per dret de conquesta. Ens prenen entre 11 i 16.000 MEUR cada any (com vulgueu) i llestos. Sense discussió. Res a parlar. Després, el subconscient els traeix i hem d’escoltar el ministres explicar tot l’augment de prestacions i/o pensions que Espanya podria haver repartit entre els seus ciutadans si no hagués prestat res al govern grec. Esperpèntic. El país que segurament més diners ha rebut en fons europeus d’ençà del 1986 donant lliçons. A l’hora que ens pren a nosaltres (no ens demana a crèdit, sinó que ens pren directament, en quita permanent) uns quants milers de milions cada any. Realment, cal tenir un rostre de ciment armat.

Gil-Casares, Ramón (ambaixador del Regne d’Espanya als Estats Units).
Propaganda que també pagues tu.
Si alguna cosa té el dependentisme és el seu caràcter escrupolós en la crítica cap a qualsevol ús dels diners públics en el foment de l’independentisme. Hem sentit acusacions, per exemple, contra l’ANC, l’Òmnium Cultural o Súmate, de disposar de quantioses subvencions en realitat inexistents i als qui participem del moviment sobiranista de moure’ns per un entrepà. Naturalment, aquest filar prim es converteix en màniga ampla quan es tracta de difondre els principis del nacionalisme espanyol. Aleshores, les seves ambaixades, per exemple, com la d’Espanya als Estats Units (per cert, ja implicada fa alguns mesos en el cessament de la professora Clara Ponsatí), sí poden abocar els seus recursos públics a generar contactes i difondre les idees de plataformes, com ara “Libres e Iguales”, que arriben a defensar la suspensió de l’autonomia de Catalunya. Quan no, com a Sant Petersburg, paguen flors en homenatge a nazis.

Comentaris

  1. ESCLAR QUE LI CALEN MES CALERS,A LA "POBRETA" REINETA,S'ES PASSA EL DIA A CAL CIRUGA ESTETIC FENSA "APAÑOS"...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…