Ves al contingut principal

Bestiari del procés: Felip VI, J,M. García-Margallo i R. Gil-Casares

Felip VI de Borbó (rei d’Espanya).
Màrqueting de curs per correspondència.
La premsa monàrquica ha anunciat a bombo i plateret aquests dies que el nou rei s’ha reduït un 20% el salari que rebia el pare. La notícia, en portada a “La Vanguardia”, era de vergonya aliena: anava acompanyada d’una imatge que portava com a peu de foto les paraules: “Els reis amb joves paraplègics”. Naturalment, se’ls hi ha oblidat comentar petits detalls, com ara que la reina s’ha fet apujar la seva retribució d’un 25% o que han augmentat els diners pressupostats sense concreció, triplicant els denominats fons de contingència. De tan burda, l’operació de màrqueting haurà semblat a molts un autèntic “boomerang”. D’entre els contractes actualment en vigor: 62.133 € dedicats a analitzar què es diu d’ells a internet. Així que, gent de FRESNOCOM, SL que m’estareu llegit, sabeu què: quines ganes que ens deixin de prendre el pèl!

García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Ceguesa innata.
El dret a saquejar-nos està escrit als estels. No cal cap reflexió. Ni cap mala consciència. S’executa directament per dret de conquesta. Ens prenen entre 11 i 16.000 MEUR cada any (com vulgueu) i llestos. Sense discussió. Res a parlar. Després, el subconscient els traeix i hem d’escoltar el ministres explicar tot l’augment de prestacions i/o pensions que Espanya podria haver repartit entre els seus ciutadans si no hagués prestat res al govern grec. Esperpèntic. El país que segurament més diners ha rebut en fons europeus d’ençà del 1986 donant lliçons. A l’hora que ens pren a nosaltres (no ens demana a crèdit, sinó que ens pren directament, en quita permanent) uns quants milers de milions cada any. Realment, cal tenir un rostre de ciment armat.

Gil-Casares, Ramón (ambaixador del Regne d’Espanya als Estats Units).
Propaganda que també pagues tu.
Si alguna cosa té el dependentisme és el seu caràcter escrupolós en la crítica cap a qualsevol ús dels diners públics en el foment de l’independentisme. Hem sentit acusacions, per exemple, contra l’ANC, l’Òmnium Cultural o Súmate, de disposar de quantioses subvencions en realitat inexistents i als qui participem del moviment sobiranista de moure’ns per un entrepà. Naturalment, aquest filar prim es converteix en màniga ampla quan es tracta de difondre els principis del nacionalisme espanyol. Aleshores, les seves ambaixades, per exemple, com la d’Espanya als Estats Units (per cert, ja implicada fa alguns mesos en el cessament de la professora Clara Ponsatí), sí poden abocar els seus recursos públics a generar contactes i difondre les idees de plataformes, com ara “Libres e Iguales”, que arriben a defensar la suspensió de l’autonomia de Catalunya. Quan no, com a Sant Petersburg, paguen flors en homenatge a nazis.

Comentaris

  1. ESCLAR QUE LI CALEN MES CALERS,A LA "POBRETA" REINETA,S'ES PASSA EL DIA A CAL CIRUGA ESTETIC FENSA "APAÑOS"...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…