Ves al contingut principal

Bestiari del procés: G. Galdón, F. Homs i J.M. Lara

Galdón, Gemma (membre del consell polític de Podemos).
Principis marxistes.
Els meus principis són aquests, però si no us agraden en tinc d’altres. Després de menjar-se amb patates un procés de primàries a les direccions locals del seu partit amb més votants que inscrits, aquesta setmana l’ex-tertuliana s’ha lluït amb un nou esclat de coherència ideològica. Resulta que, en menys de dotze hores després de la seva còmoda victòria, Alexis Tsipras, el líder de la Syriza que representa un autèntic far per a Podemos (francament, prefereixo emmirallar-me en Àustria o Dinamarca) ha arribat a un pacte de Govern amb... la dreta nacionalista! Apostoflant. Anys escoltant les seves lliçons morals des dels micròfons per acabar llegint com justifica fer exactament el mateix que l’escandalitzava fins ara en els altres. Actituds que fan por, perquè retraten la voluntat d’arribar al poder, pel poder. Vaja, com la casta.

Homs, Francesc (conseller de presidència i portaveu del Govern).
Fer net convé a tothom.
Com a mínim d’extemporània cal qualificar la compareixença del portaveu Homs per criticar que els altres grups i en particular Esquerra hagin forçat la compareixença del president Mas a la comissió parlamentària sobre el cas Pujol. Un servidor no creu en la capacitat d’aquests mecanismes per escatir la veritat, però el cert és que posada la qüestió de la corrupció en el centre de la política catalana (bàsicament, arran de casos que afecten el nucli històric de CiU), de veritat pensava el portaveu que el president Mas podria no comparèixer al Parlament per parlar-hi? Costa d’entendre. Especialment, perquè està dotat de prou capacitat per explicar-se i per deixar clar que el nou país que volem construir ha d’estar net com una patena. I això, ens convé a tots. Fins i tot, potser en primer lloc, a la refundació de Convergència.

Lara, José Manuel (empresari del llibre i la comunicació).
Al servei d’Espanya.
L’editor és, sense dubte, un dels puntals amb qui compta l’establishment per mantenir el nostre país ben lligat al rem. Darrerament, la vicepresidenta li ha tocat el crostó per la seva constant campanya de promoció en favor de Podemos i Ciudadanos. Diu l’acudit a les xarxes socials que els de Pablo Iglesias, contra allò que es diu, sí que tenen programa, i tant: “La Sexta Noche”. A mesura que el procés de recanvi avança, més fa la impressió que ens trobem en un moment de canvi de marca a dreta i esquerra per fabricar un nou bipartidisme que deixi les coses, bàsicament, com estan. Especialment, que permeti ensarronar una altra generació de catalans. Així que, igual que vàrem denunciar la transició post-franquista, ara continuarem posant negre sobre blanc la nova impostura lampedusiana de càmera i plató.

Comentaris

  1. Mai m'ha agradat la Gemma Galdón, no sabia per què. Ara, ja m'ho has aclarit. A sobre m'encaixa com l'anell al dit. M'has donat llum al meu misteri. Gràcies!

    Referent al comportament de l'Homs, és cert, i ho he comprovat al llarg de més de 26 anys, que, almenys a Catalunya, hi ha un costum de proximitat entre polítics i ciutadà. Això està molt bé fins que fiques el peu a la galleda. Jo mateix, m'havia trobat alguna vegada amb comentaris polítics procedents dels polítics mateixos amb els que pensava que era una gran sort que en aquells moments no tingués a l'abast cap gravadora a les meves mans. Això li deuria passar a en Homs, crec jo.

    Passo de fer cap comentari d'en Lara perquè les circumstàncies de les casualitats de la vida sovint m'havien provocat vivències directes dins de la vida familiar dels Lara. Però, vaja, tot està a la vista i no cal tancar els ulls.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…