Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Fernández Díaz, C. Floriano i O. Junqueras

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Femer dependentista.
La participació del ministre al “Salvados” de Jordi Évole, amb el seu ja famós “y?” quan va ser qüestionat pels tèrbols informes de la UDEF, alternativament, barreja d’elements certs i ficcionats i/o només ficcionats, eina de combat polític resultat de l’acció d’una unitat policial pròpia de règims tan demòfobs com l’espanyol, ha confluït aquesta setmana amb la il·lustratriva compareixença del periodista especialitzat Ernesto Ekaizer a la comissió parlamentària de l’anomenat “Cas Pujol”; pura solvència: crítica del sistema de corrupció implantat durant tants anys a Catalunya per uns i altres, però, alhora, denúncia de la guerra bruta que els aparells de l’estat estan desenvolupant contra el procés sobiranista, comparació inclosa amb els GAL de Felipe González. En definitiva, tot un estat, teòricament també nostre, treballant per ensorrar-nos.

Floriano, Carlos (vicesecretari general d’organització del Partido Popular).
Catalanofòbia partidària.
Més pràctiques xenòfobes del nacionalisme espanyol. Diferents dirigents del PP han marcat la línia estratègica contra l’emergència a les enquestes de Ciudadanos com un segon Podemos, ara al flanc dret de l’electorat. Cal citar sempre els de Rivera en català: “Siutatangs”, són “Siutatangs”, un partit regionalista sense projecte nacional espanyol. Hi ha molt de justícia poètica en el fet que desqualifiquen Rivera per català. Justícia o nassos, no sé. Per celebrar-ho, Ciudadanos ha respost suprimint la versió catalana del seu web, en un nou acte d’amor pel bilingüisme. Al Parlament, a fi d’evitar els talls de veu subtitulats als informatius de les televisions espanyoles, el líder lerrouxista ha optat per emprar gairebé de forma exclusiva, per primera vegada, el castellà. Un país així que estigmatitza per raons d’origen i de llengua, sí que sí, és un país al qual vénen moltes ganes de federar-se.

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
Fent l’Àrea Metropolitana.
La presència del líder d’ERC als platós de Telecinco la nit de dissabte va servir per comprovar com va recuperant el seu millor to. Junqueras, discutit i discutible en alguns moments del regat en curt estratègic dels darrers mesos, va fer, a les Espanyes, d’autèntic home d’estat: impertèrrit ell, fent perdre els nervis als adversaris, va entomar totes i cadascuna de les crítiques relacionades amb l’etapa Pujol i la neteja que cal dur a terme per fer una intel·ligent defensa de l’aspiració del país a constituir-se en un nou estat. Va defensar en la seva justa mesura l’acció d’Artur Mas. I és que les relacions amb el president semblen reconduir-se poc a poc, encara que el retard de la convocatòria de les plebiscitàries fins el 27-S hagi desviat l’atenció cap a les municipals que s’apropen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…