Bestiari del procés: J. Fernández Díaz, C. Floriano i O. Junqueras

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Femer dependentista.
La participació del ministre al “Salvados” de Jordi Évole, amb el seu ja famós “y?” quan va ser qüestionat pels tèrbols informes de la UDEF, alternativament, barreja d’elements certs i ficcionats i/o només ficcionats, eina de combat polític resultat de l’acció d’una unitat policial pròpia de règims tan demòfobs com l’espanyol, ha confluït aquesta setmana amb la il·lustratriva compareixença del periodista especialitzat Ernesto Ekaizer a la comissió parlamentària de l’anomenat “Cas Pujol”; pura solvència: crítica del sistema de corrupció implantat durant tants anys a Catalunya per uns i altres, però, alhora, denúncia de la guerra bruta que els aparells de l’estat estan desenvolupant contra el procés sobiranista, comparació inclosa amb els GAL de Felipe González. En definitiva, tot un estat, teòricament també nostre, treballant per ensorrar-nos.

Floriano, Carlos (vicesecretari general d’organització del Partido Popular).
Catalanofòbia partidària.
Més pràctiques xenòfobes del nacionalisme espanyol. Diferents dirigents del PP han marcat la línia estratègica contra l’emergència a les enquestes de Ciudadanos com un segon Podemos, ara al flanc dret de l’electorat. Cal citar sempre els de Rivera en català: “Siutatangs”, són “Siutatangs”, un partit regionalista sense projecte nacional espanyol. Hi ha molt de justícia poètica en el fet que desqualifiquen Rivera per català. Justícia o nassos, no sé. Per celebrar-ho, Ciudadanos ha respost suprimint la versió catalana del seu web, en un nou acte d’amor pel bilingüisme. Al Parlament, a fi d’evitar els talls de veu subtitulats als informatius de les televisions espanyoles, el líder lerrouxista ha optat per emprar gairebé de forma exclusiva, per primera vegada, el castellà. Un país així que estigmatitza per raons d’origen i de llengua, sí que sí, és un país al qual vénen moltes ganes de federar-se.

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
Fent l’Àrea Metropolitana.
La presència del líder d’ERC als platós de Telecinco la nit de dissabte va servir per comprovar com va recuperant el seu millor to. Junqueras, discutit i discutible en alguns moments del regat en curt estratègic dels darrers mesos, va fer, a les Espanyes, d’autèntic home d’estat: impertèrrit ell, fent perdre els nervis als adversaris, va entomar totes i cadascuna de les crítiques relacionades amb l’etapa Pujol i la neteja que cal dur a terme per fer una intel·ligent defensa de l’aspiració del país a constituir-se en un nou estat. Va defensar en la seva justa mesura l’acció d’Artur Mas. I és que les relacions amb el president semblen reconduir-se poc a poc, encara que el retard de la convocatòria de les plebiscitàries fins el 27-S hagi desviat l’atenció cap a les municipals que s’apropen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)