Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Fernández Díaz, C. Floriano i O. Junqueras

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Femer dependentista.
La participació del ministre al “Salvados” de Jordi Évole, amb el seu ja famós “y?” quan va ser qüestionat pels tèrbols informes de la UDEF, alternativament, barreja d’elements certs i ficcionats i/o només ficcionats, eina de combat polític resultat de l’acció d’una unitat policial pròpia de règims tan demòfobs com l’espanyol, ha confluït aquesta setmana amb la il·lustratriva compareixença del periodista especialitzat Ernesto Ekaizer a la comissió parlamentària de l’anomenat “Cas Pujol”; pura solvència: crítica del sistema de corrupció implantat durant tants anys a Catalunya per uns i altres, però, alhora, denúncia de la guerra bruta que els aparells de l’estat estan desenvolupant contra el procés sobiranista, comparació inclosa amb els GAL de Felipe González. En definitiva, tot un estat, teòricament també nostre, treballant per ensorrar-nos.

Floriano, Carlos (vicesecretari general d’organització del Partido Popular).
Catalanofòbia partidària.
Més pràctiques xenòfobes del nacionalisme espanyol. Diferents dirigents del PP han marcat la línia estratègica contra l’emergència a les enquestes de Ciudadanos com un segon Podemos, ara al flanc dret de l’electorat. Cal citar sempre els de Rivera en català: “Siutatangs”, són “Siutatangs”, un partit regionalista sense projecte nacional espanyol. Hi ha molt de justícia poètica en el fet que desqualifiquen Rivera per català. Justícia o nassos, no sé. Per celebrar-ho, Ciudadanos ha respost suprimint la versió catalana del seu web, en un nou acte d’amor pel bilingüisme. Al Parlament, a fi d’evitar els talls de veu subtitulats als informatius de les televisions espanyoles, el líder lerrouxista ha optat per emprar gairebé de forma exclusiva, per primera vegada, el castellà. Un país així que estigmatitza per raons d’origen i de llengua, sí que sí, és un país al qual vénen moltes ganes de federar-se.

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
Fent l’Àrea Metropolitana.
La presència del líder d’ERC als platós de Telecinco la nit de dissabte va servir per comprovar com va recuperant el seu millor to. Junqueras, discutit i discutible en alguns moments del regat en curt estratègic dels darrers mesos, va fer, a les Espanyes, d’autèntic home d’estat: impertèrrit ell, fent perdre els nervis als adversaris, va entomar totes i cadascuna de les crítiques relacionades amb l’etapa Pujol i la neteja que cal dur a terme per fer una intel·ligent defensa de l’aspiració del país a constituir-se en un nou estat. Va defensar en la seva justa mesura l’acció d’Artur Mas. I és que les relacions amb el president semblen reconduir-se poc a poc, encara que el retard de la convocatòria de les plebiscitàries fins el 27-S hagi desviat l’atenció cap a les municipals que s’apropen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…