Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Martí Grau, E. MIllo i C. Segura

Martí Grau, Jordi (secretari general de MES).
Nou camí per tornar a casa.
Aquests dies ha salpat també el nou projecte del socialisme sobiranista, receptacle principal de les restes del naufragi de l’antic sector catalanista del PSC. Una veu que vol seu fidel a una part de la tradició del partit, amb la consideració de Catalunya com a subjecte polític, capaç de decidir el seu futur polític, en aquest moment, a l’entorn d’un projecte d’Estat independent. Previsiblement, acudiran a les eleccions municipals buscant fórmules de confluència amb ERC i ICV (difícils en el cas de la segona, en ple procés d’absorció per Podemos via Guanyem). De cara al 27-S, però, caldrà superar certes desavinences d’estratègia per tancar una aliança estable amb els republicans, que els condueixi a treballar per una victòria electoral de l’esquerra nacional. Més o menys destacat, ben segur, tenen un paper a jugar en aquest teatre del procés.

Millo, Enric (portaveu del Partido Popular al Parlament de Catalunya).
Olorant la catàstrofe.
A mesura que s’apropen les eleccions municipals el pànic a les files populars es fa més incontenible. Els únics fortins, Badalona i Castelldefels perillen greument. Alicia Sánchez Camacho repeteix dia i nit com un mantra que el procés és mort. Com si depengués de la voluntat dels partits catalans i no de la gent, que (no en dubteu) sabrà trobar l’escletxa per fer surar el que ja és el moviment popular més important de la història de la Catalunya contemporània. Aquesta setmana, el trànsfuga d’Unió Enric Millo ha manifestat la seva indignació per una excel·lent iniciativa del president: congregar una setantena de diplomàtics d’arreu del món destacats a Barcelona, amb l’objectiu d’explicar-los el moment que viu el país. L’histerisme del número dos dels populars catalans delata clarament la contradicció dels qui garlen molt però saben que el 27-S, després de la jugada clau, pot arribar l’escac i mat.

Segura, Cristian (periodista i escriptor).
Crítics amb xarxa.
La veritat, a mi mai m’ha fet cap mena de gràcia la seva suposada ídem de “pijo-postureig”. Em sembla un personatge hàbil, però de molt poc nivell. Des del primer dia va veure en el procés una oportunitat d’or per fer-se un nom. Aquesta setmana, contestant la seva sèrie de retrats de personatges que publica de fa poc a “El País” (el diari progressista que enregistra un autèntic record d’insults als independentistes), Xavier Sala i Martín ha comès el greu error d’entrar al seu terreny de joc. L’afectat no podia estar més feliç per aquest regal sobtat de notorietat. Podem interpretar la tasca dels bufons com una corrosiva crítica al poder. Potser sí, però el que sabem del cert és que feien molta gràcia als de sempre i que era el poder qui els pagava el sou, mentre els qui realment constituïen un perill vivien amagats als boscos de Sherwood.

Comentaris

  1. L'enemic com més proper, més perillós. L'esperit de venjança és més calent. Això és el que passa amb l'Enric Millo. És, a sobre, molt cínic -que no té re a veure amb les proximitats- i fins i tot una mica intel·ligent. Sap tergiversar les realitats amb una facilitat que esgarrifa.
    És cert també, que estan molt esborronats veient que aquesta tergiversació que fan permanentment, i que totes les seves males arts que tenen al seu abast a l'alt poder madrileny, no els serveix de res per fer canviar gens la tendència nostre de fugir d'Espanya. Vaja, que estan xocant, fotent-se de cap, contra d'una paret de formigó; s'hi fan mal i no paren.
    Mentrestant, observeu-ho, és tot l'Estat espanyol que també se les ha d'haver amb tota la putrefacció que els cau a sobre procedent de l'Argentina sobre els seus crims franquistes. Espanya segueix essent franquista, els té ben arrecerats i protegits, i encara no se'ls moren.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…