Bestiari del procés: J. Martí Grau, E. MIllo i C. Segura

Martí Grau, Jordi (secretari general de MES).
Nou camí per tornar a casa.
Aquests dies ha salpat també el nou projecte del socialisme sobiranista, receptacle principal de les restes del naufragi de l’antic sector catalanista del PSC. Una veu que vol seu fidel a una part de la tradició del partit, amb la consideració de Catalunya com a subjecte polític, capaç de decidir el seu futur polític, en aquest moment, a l’entorn d’un projecte d’Estat independent. Previsiblement, acudiran a les eleccions municipals buscant fórmules de confluència amb ERC i ICV (difícils en el cas de la segona, en ple procés d’absorció per Podemos via Guanyem). De cara al 27-S, però, caldrà superar certes desavinences d’estratègia per tancar una aliança estable amb els republicans, que els condueixi a treballar per una victòria electoral de l’esquerra nacional. Més o menys destacat, ben segur, tenen un paper a jugar en aquest teatre del procés.

Millo, Enric (portaveu del Partido Popular al Parlament de Catalunya).
Olorant la catàstrofe.
A mesura que s’apropen les eleccions municipals el pànic a les files populars es fa més incontenible. Els únics fortins, Badalona i Castelldefels perillen greument. Alicia Sánchez Camacho repeteix dia i nit com un mantra que el procés és mort. Com si depengués de la voluntat dels partits catalans i no de la gent, que (no en dubteu) sabrà trobar l’escletxa per fer surar el que ja és el moviment popular més important de la història de la Catalunya contemporània. Aquesta setmana, el trànsfuga d’Unió Enric Millo ha manifestat la seva indignació per una excel·lent iniciativa del president: congregar una setantena de diplomàtics d’arreu del món destacats a Barcelona, amb l’objectiu d’explicar-los el moment que viu el país. L’histerisme del número dos dels populars catalans delata clarament la contradicció dels qui garlen molt però saben que el 27-S, després de la jugada clau, pot arribar l’escac i mat.

Segura, Cristian (periodista i escriptor).
Crítics amb xarxa.
La veritat, a mi mai m’ha fet cap mena de gràcia la seva suposada ídem de “pijo-postureig”. Em sembla un personatge hàbil, però de molt poc nivell. Des del primer dia va veure en el procés una oportunitat d’or per fer-se un nom. Aquesta setmana, contestant la seva sèrie de retrats de personatges que publica de fa poc a “El País” (el diari progressista que enregistra un autèntic record d’insults als independentistes), Xavier Sala i Martín ha comès el greu error d’entrar al seu terreny de joc. L’afectat no podia estar més feliç per aquest regal sobtat de notorietat. Podem interpretar la tasca dels bufons com una corrosiva crítica al poder. Potser sí, però el que sabem del cert és que feien molta gràcia als de sempre i que era el poder qui els pagava el sou, mentre els qui realment constituïen un perill vivien amagats als boscos de Sherwood.

Comentaris

  1. L'enemic com més proper, més perillós. L'esperit de venjança és més calent. Això és el que passa amb l'Enric Millo. És, a sobre, molt cínic -que no té re a veure amb les proximitats- i fins i tot una mica intel·ligent. Sap tergiversar les realitats amb una facilitat que esgarrifa.
    És cert també, que estan molt esborronats veient que aquesta tergiversació que fan permanentment, i que totes les seves males arts que tenen al seu abast a l'alt poder madrileny, no els serveix de res per fer canviar gens la tendència nostre de fugir d'Espanya. Vaja, que estan xocant, fotent-se de cap, contra d'una paret de formigó; s'hi fan mal i no paren.
    Mentrestant, observeu-ho, és tot l'Estat espanyol que també se les ha d'haver amb tota la putrefacció que els cau a sobre procedent de l'Argentina sobre els seus crims franquistes. Espanya segueix essent franquista, els té ben arrecerats i protegits, i encara no se'ls moren.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas