Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J.M. Bartomeu, F. Caja i A. Dante-Fachín

Bartomeu, Josep Maria (president del FC Barcelona).
A arranar-ho tot.
Que jo sigui un paranoic no vol dir que no em persegueixin, diu la cèlebre sentència. És cert, resulta patètic veure la junta més dependentista dels darrers temps, la junta d’ordre, la que invocava per terra, mar i aire la necessitat de no barrejar política i esport per a no donar cap suport al procés independentista, la que ha fet responsable del club l’Albert Soler, autèntic ariet històric contra les seleccions esportives catalanes, dir que el club és objecte de persecució per part de les institucions espanyoles. Però que sigui patètic pel desvergonyiment de qui ho diu no vol dir que no sigui evidentment cert. Està clar que ensorrar la segona institució més important del país és un element clau en l’estratègia d’arranar Catalunya. Pensar el contrari és d’una innocència angelical.

Caja, Francisco (president de Convivencia Cívica Catalana).
Estratègia de confrontació.
Es pot dir més alt però no més clar: l’objectiu de l’escàs (afortunadament) dependentisme espanyolista que se sent estranger a casa nostra és el de fer retornar el català a les masies. Supremacisme pur, desconnectat de la realitat (que veu en el català un mitjà de promoció social) en grau superlatiu. Un missatge adreçat Albert Rivera com l’esperança blanca, tot i que a l’Alicia també li deu enviar cartes semblants dient-li que confia en ella cegament. La sorpresa, del text, més enllà del seu caràcter aterridorament bel·ligerant i xenòfob, l’assumpció de la més que previsible derrota: plantejar la continuació de la guerra lingüística en una Catalunya independent, tot aprofitant la feblesa de la seva posició, amb l’objectiu que “más tarde o más temprano, el castellano volverá a señorear en Cataluña”.

Dante-Fachín, Albano (periodista).
Manca coherència.
Diu l’apartat primer de l’article 162 de l’Estatutet de la Moncloa actualment en vigor: “Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris.” Afirma aquest periodista, croat del nostre sistema públic de salut, que la independència (amb indicis de tant pes com el que en diu l’esborrany del jutge Vidal o la sectorial de Salut de l’ANC) és un greu perill per a la seva continuïtat. Els catalans som, segons sembla, constitutivament incapaços de mantenir-la. Per això, veig en Dante-Fachín un punt d’incoherència. Per salvar la sanitat pública no només s’hi ha d’estar en contra de la independència. A la vista de l’article 162 de l’Estatutet cal demanar, ja, la suspensió de l’autonomia. Des de Madrid, amb Alfonso Alonso dirigint les operacions, tot canviarà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…