Bestiari del procés: J.M. Bartomeu, F. Caja i A. Dante-Fachín

Bartomeu, Josep Maria (president del FC Barcelona).
A arranar-ho tot.
Que jo sigui un paranoic no vol dir que no em persegueixin, diu la cèlebre sentència. És cert, resulta patètic veure la junta més dependentista dels darrers temps, la junta d’ordre, la que invocava per terra, mar i aire la necessitat de no barrejar política i esport per a no donar cap suport al procés independentista, la que ha fet responsable del club l’Albert Soler, autèntic ariet històric contra les seleccions esportives catalanes, dir que el club és objecte de persecució per part de les institucions espanyoles. Però que sigui patètic pel desvergonyiment de qui ho diu no vol dir que no sigui evidentment cert. Està clar que ensorrar la segona institució més important del país és un element clau en l’estratègia d’arranar Catalunya. Pensar el contrari és d’una innocència angelical.

Caja, Francisco (president de Convivencia Cívica Catalana).
Estratègia de confrontació.
Es pot dir més alt però no més clar: l’objectiu de l’escàs (afortunadament) dependentisme espanyolista que se sent estranger a casa nostra és el de fer retornar el català a les masies. Supremacisme pur, desconnectat de la realitat (que veu en el català un mitjà de promoció social) en grau superlatiu. Un missatge adreçat Albert Rivera com l’esperança blanca, tot i que a l’Alicia també li deu enviar cartes semblants dient-li que confia en ella cegament. La sorpresa, del text, més enllà del seu caràcter aterridorament bel·ligerant i xenòfob, l’assumpció de la més que previsible derrota: plantejar la continuació de la guerra lingüística en una Catalunya independent, tot aprofitant la feblesa de la seva posició, amb l’objectiu que “más tarde o más temprano, el castellano volverá a señorear en Cataluña”.

Dante-Fachín, Albano (periodista).
Manca coherència.
Diu l’apartat primer de l’article 162 de l’Estatutet de la Moncloa actualment en vigor: “Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris.” Afirma aquest periodista, croat del nostre sistema públic de salut, que la independència (amb indicis de tant pes com el que en diu l’esborrany del jutge Vidal o la sectorial de Salut de l’ANC) és un greu perill per a la seva continuïtat. Els catalans som, segons sembla, constitutivament incapaços de mantenir-la. Per això, veig en Dante-Fachín un punt d’incoherència. Per salvar la sanitat pública no només s’hi ha d’estar en contra de la independència. A la vista de l’article 162 de l’Estatutet cal demanar, ja, la suspensió de l’autonomia. Des de Madrid, amb Alfonso Alonso dirigint les operacions, tot canviarà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas