Bestiari del procés: L. Bellizzi, F. Cruanyes i J.A. Duran i Lleida

Bellizzi, Luca (delegat de la Generalitat de Catalunya a Roma).
Escampar la bona nova.
Un dels àmbits on el canvi de mentalitat independentista a CiU sembla consolidat és el de l’acció exterior, després que fos defenestrat tot l’aparell disposat inicialment per l’inefable Josep Antoni Duran i Lleida amb la finalitat d’empantanar-ho tot i blindar la continuïtat (quins viatges!) de la seva acció internacional al servei d’Espanya. Aquesta setmana hem viscut el nomenament de nous delegats del Govern a Roma i Viena i el projecte de crear una cinquantena més de representacions en funció del resultat del 27-S. La reacció, brutal, en tromba, d’Andrea Levy a José Manuel García-Margallo: anunciar la interposició d’un contenciós per part del Govern espanyol i defensar sense vergonya que el de Catalunya no pot fer acció exterior perquè aspira a la independència: una altra vegada, doncs, es tracta de criminalitzar les idees.

Cruanyes, Francesc (periodista).
Pluralitat popular.
Seguim per a bingo. Després de trenta-sis anys col·laborant al setmanari “L’Empordà” i disset al “Diari de Girona”, aquest veterà periodista en nòmina de TVE, és ara obligat a deixar de fer-ho com a resultat d’un expedient que li ha obert l’ens públic. Després dels precedents de la Xantal Llavina, l’Oriol Nolis i la Cristina Puig, continua la cacera de bruixes dirigida per Eladio Jareño contra qualsevol forma de dissidència interna amb la línia oficial del Govern espanyol a la colònia. És la forma peculiar de llibertat d’expressió practicada just per aquells qui, com la líder popular Alicia Sánchez Camacho, no desaprofiten cap oportunitat, totes i cadascuna de les seves nombroses aparicions als mitjans on suposadament són vetats, per denunciar l’existència d’un fals unanimisme sobiranista als mitjans de comunicació catalans.

Duran i Lleida, Josep Antoni (portaveu de CiU al Congrés espanyol).
La pensió Carme.
Després de la seva cèlebre assumpció pública que els mestres guanyen poc (per cert, fals) i que ell no en tindria prou per viure, aquesta setmana, extraordinàriament crispat com gairebé sempre darrerament, deambula pels mitjans com un “zombie”, intentant fer tan mal com pot al procés sobiranista. Es proposa un doble objectiu: trinxar la imatge de CiU i erosionar tant com es pugui les relacions del Govern amb Esquerra. Aquesta setmana va visitar la ràdio comtal per posar damunt la taula temes tan rellevants com ara la importància de la seva tasca de representació i el fet que els diputats d’ERC a la Segona República dormien al Ritz. I que no podria fer el mateix que fa si s’allotgés a la fonda Carme. Que es veu que no té despatx propi i mitjans públics al seu servei al Congrés dels Diputats.

Comentaris

  1. Tot plegat, són les reaccions de que el mal estat espanyol ens estimen molt, molt. Per això ens fustiguen d'aquesta manera. Més dur li pot anar al nostre jutge rebel, o declarat en rebel·lia. Amb ell, tots els que puguin anar caient, evidentment. Potser comenci a ser qüestió de crear un fons comú per les víctimes del nostre procés. No ho dic en broma. Tant l'ANC com l'Òmnium ho podrien començar anar pensant, si no ho tenen ja pensat, esclar!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)