Ves al contingut principal

Bestiari del procés: L. Bellizzi, F. Cruanyes i J.A. Duran i Lleida

Bellizzi, Luca (delegat de la Generalitat de Catalunya a Roma).
Escampar la bona nova.
Un dels àmbits on el canvi de mentalitat independentista a CiU sembla consolidat és el de l’acció exterior, després que fos defenestrat tot l’aparell disposat inicialment per l’inefable Josep Antoni Duran i Lleida amb la finalitat d’empantanar-ho tot i blindar la continuïtat (quins viatges!) de la seva acció internacional al servei d’Espanya. Aquesta setmana hem viscut el nomenament de nous delegats del Govern a Roma i Viena i el projecte de crear una cinquantena més de representacions en funció del resultat del 27-S. La reacció, brutal, en tromba, d’Andrea Levy a José Manuel García-Margallo: anunciar la interposició d’un contenciós per part del Govern espanyol i defensar sense vergonya que el de Catalunya no pot fer acció exterior perquè aspira a la independència: una altra vegada, doncs, es tracta de criminalitzar les idees.

Cruanyes, Francesc (periodista).
Pluralitat popular.
Seguim per a bingo. Després de trenta-sis anys col·laborant al setmanari “L’Empordà” i disset al “Diari de Girona”, aquest veterà periodista en nòmina de TVE, és ara obligat a deixar de fer-ho com a resultat d’un expedient que li ha obert l’ens públic. Després dels precedents de la Xantal Llavina, l’Oriol Nolis i la Cristina Puig, continua la cacera de bruixes dirigida per Eladio Jareño contra qualsevol forma de dissidència interna amb la línia oficial del Govern espanyol a la colònia. És la forma peculiar de llibertat d’expressió practicada just per aquells qui, com la líder popular Alicia Sánchez Camacho, no desaprofiten cap oportunitat, totes i cadascuna de les seves nombroses aparicions als mitjans on suposadament són vetats, per denunciar l’existència d’un fals unanimisme sobiranista als mitjans de comunicació catalans.

Duran i Lleida, Josep Antoni (portaveu de CiU al Congrés espanyol).
La pensió Carme.
Després de la seva cèlebre assumpció pública que els mestres guanyen poc (per cert, fals) i que ell no en tindria prou per viure, aquesta setmana, extraordinàriament crispat com gairebé sempre darrerament, deambula pels mitjans com un “zombie”, intentant fer tan mal com pot al procés sobiranista. Es proposa un doble objectiu: trinxar la imatge de CiU i erosionar tant com es pugui les relacions del Govern amb Esquerra. Aquesta setmana va visitar la ràdio comtal per posar damunt la taula temes tan rellevants com ara la importància de la seva tasca de representació i el fet que els diputats d’ERC a la Segona República dormien al Ritz. I que no podria fer el mateix que fa si s’allotgés a la fonda Carme. Que es veu que no té despatx propi i mitjans públics al seu servei al Congrés dels Diputats.

Comentaris

  1. Tot plegat, són les reaccions de que el mal estat espanyol ens estimen molt, molt. Per això ens fustiguen d'aquesta manera. Més dur li pot anar al nostre jutge rebel, o declarat en rebel·lia. Amb ell, tots els que puguin anar caient, evidentment. Potser comenci a ser qüestió de crear un fons comú per les víctimes del nostre procés. No ho dic en broma. Tant l'ANC com l'Òmnium ho podrien començar anar pensant, si no ho tenen ja pensat, esclar!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…