Ves al contingut principal

Bestiari del procés: L. Bellizzi, F. Cruanyes i J.A. Duran i Lleida

Bellizzi, Luca (delegat de la Generalitat de Catalunya a Roma).
Escampar la bona nova.
Un dels àmbits on el canvi de mentalitat independentista a CiU sembla consolidat és el de l’acció exterior, després que fos defenestrat tot l’aparell disposat inicialment per l’inefable Josep Antoni Duran i Lleida amb la finalitat d’empantanar-ho tot i blindar la continuïtat (quins viatges!) de la seva acció internacional al servei d’Espanya. Aquesta setmana hem viscut el nomenament de nous delegats del Govern a Roma i Viena i el projecte de crear una cinquantena més de representacions en funció del resultat del 27-S. La reacció, brutal, en tromba, d’Andrea Levy a José Manuel García-Margallo: anunciar la interposició d’un contenciós per part del Govern espanyol i defensar sense vergonya que el de Catalunya no pot fer acció exterior perquè aspira a la independència: una altra vegada, doncs, es tracta de criminalitzar les idees.

Cruanyes, Francesc (periodista).
Pluralitat popular.
Seguim per a bingo. Després de trenta-sis anys col·laborant al setmanari “L’Empordà” i disset al “Diari de Girona”, aquest veterà periodista en nòmina de TVE, és ara obligat a deixar de fer-ho com a resultat d’un expedient que li ha obert l’ens públic. Després dels precedents de la Xantal Llavina, l’Oriol Nolis i la Cristina Puig, continua la cacera de bruixes dirigida per Eladio Jareño contra qualsevol forma de dissidència interna amb la línia oficial del Govern espanyol a la colònia. És la forma peculiar de llibertat d’expressió practicada just per aquells qui, com la líder popular Alicia Sánchez Camacho, no desaprofiten cap oportunitat, totes i cadascuna de les seves nombroses aparicions als mitjans on suposadament són vetats, per denunciar l’existència d’un fals unanimisme sobiranista als mitjans de comunicació catalans.

Duran i Lleida, Josep Antoni (portaveu de CiU al Congrés espanyol).
La pensió Carme.
Després de la seva cèlebre assumpció pública que els mestres guanyen poc (per cert, fals) i que ell no en tindria prou per viure, aquesta setmana, extraordinàriament crispat com gairebé sempre darrerament, deambula pels mitjans com un “zombie”, intentant fer tan mal com pot al procés sobiranista. Es proposa un doble objectiu: trinxar la imatge de CiU i erosionar tant com es pugui les relacions del Govern amb Esquerra. Aquesta setmana va visitar la ràdio comtal per posar damunt la taula temes tan rellevants com ara la importància de la seva tasca de representació i el fet que els diputats d’ERC a la Segona República dormien al Ritz. I que no podria fer el mateix que fa si s’allotgés a la fonda Carme. Que es veu que no té despatx propi i mitjans públics al seu servei al Congrés dels Diputats.

Comentaris

  1. Tot plegat, són les reaccions de que el mal estat espanyol ens estimen molt, molt. Per això ens fustiguen d'aquesta manera. Més dur li pot anar al nostre jutge rebel, o declarat en rebel·lia. Amb ell, tots els que puguin anar caient, evidentment. Potser comenci a ser qüestió de crear un fons comú per les víctimes del nostre procés. No ho dic en broma. Tant l'ANC com l'Òmnium ho podrien començar anar pensant, si no ho tenen ja pensat, esclar!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…