Ves al contingut principal

Bestiari del procés: M. Bustos, J. Elias i T. Forcades

Bustos, Manuel (exalcalde de Sabadell).
La fi d’un estil.
Compareix davant dels tribunals per primera vegada. Obrint el foc d’una desena de plets més, desfermats arran de les escoltes telefòniques de l’anomenada Operació Mercuri. L’arriben a escoltar més temps i ja té feina (anar als Jutjats) fins el dia de la jubilació. De tot plegat, l’excusa que “pensava que era un càrrec de lliure designació” és potser el més patètic, tractant-se d’un concurs públic. Treure multes als familiars, regalar rellotges, tot plegat, d’una baixa estofa que fa feredat. Però, més que una revenja, que és el que demana el cos a molts dels seus enemics, el cas de la contractació digital a l’Ajuntament de Montcada i Reixac de la parella de l’amic i company de partit, ha de servir per canviar una manera de fer a l’administració que cal desarrelar per sempre: la que confon les institucions amb la casa pròpia.

Elias, Joan (economista).
Fam de debat.
Tenim ganes de superar aquest etapa de vol rasant i de tornar a debatre sobre la necessitat imperiosa de la independència. No ens en sortirem sense les eines adequades: quan les tinguem, farem un país de més qualitat. És cert que existeix el perill dels costos de transició, però també que qui ens els vulgui infringir també en serà víctima; així que, per sentit comú, el més lògic és que darrere les amenaces de fer-nos la vida impossible, quan arribi el moment irreversible que hem de forçar, quedarà ben poca cosa. De moment, un estudi del Col·legi d’Economistes, de Joan Elías i Joan Maria Mateu, ha detallat l’alta consideració que les agències de qualificació atorgarien a les emissions de deute públic de la República Catalana. I és que, és simple, el dia que siguem responsables de la recaptació dels impostos al nostre territori, tot farà un gir de 180 graus.

Forcades, Teresa (monja benedictina i impulsora de Procés Constituent).
Unitat amb sentit?
Amb l’etiqueta #27sConstituent, Procés Constituent va celebrar el cap de setmana passat una trobada per definir els objectius de cara a les eleccions plebiscitàries de setembre, sorprenentment, amb tots els dirigents d’ICV-EUiA en primera fila: exactament què volen constituir el 27-S si, com ells (i els de Pablo Iglesias) creuen que cal fer dependre el futur de Catalunya del que es decideixi abans al Congrés dels diputats? Els seus dirigents van demanar una vegada més que tots els partits d’esquerra es presentin junts també a les plebiscitàries: per fer la Constitució de la República Catalana o per reformar la Constitució espanyola, tal i com defensen ICV i Podemos amb els qui Procés Constituent acaba de pactar i lliurar bous i esquelles a Barcelona?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…