Bestiari del procés: M. Iceta, J. Iglesias i P. Iglesias

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Boquejar desesperadament.
Com feia el seu antecessor, el bo d’en Pere Navarro, el líder actual dels socialistes catalans només aspira a fer-se un lloc als mitjans a base d’ocurrències. És un estil que els situa cada dia més a l’alçada de l’esperpent; transita des de la inteligentíssima frase que els independentistes no podrem treure Catalunya de la Península Ibèrica, a la que afirma que els socialistes són com els salmons, tot fent de l’error de desconnectar dels interessos de la gent, una falsa virtut. Entretant, del que no parla gens és de la posició del seu partit en relació a la cadena perpètua acabada d’imposar a l’ordenament jurídic espanyol per obra i gràcia d’un pacte exprés entre el seu cap de files, Pedro Sánchez, i el president espanyol. Sobre aquest tema no se li deu acudir cap broma.

Iglesias, Joan (responsable de l’Agència Tributària de Catalunya).
Guanyar credibilitat.
El president Mas ha expressat aquesta setmana una evidència: no podrem disposar d’una Agència Tributària Catalana a ple rendiment fins que no efectuem la desconnexió d’Espanya. En tot cas, ara, el que tenim dret a saber és si disposem ja (o quan la tindrem) de la capacitat tècnica necessària per decidir pitjar el botó i posar-la en marxa amb lleis fiscals pròpies. El seu cap, Joan Iglesias, ha presentat aquesta setmana el llibre “Una hisenda a la catalana. Preguntes i respostes sobre la hisenda pròpia”, on dibuixa amb solvència un model de futur per a aquesta estructura d’estat fonamental. També aquí, perquè volem un nou país, cal estudiar a fons les mancances actuals i posar els mitjans per fer-ne un de més qualitat: d’entrada, que el gravamen del capital augmenti el seu pes sembla una exigència de pur sentit comú.

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Afinant el producte.
El cap de setmana passat el seu partit va dur a terme una notable demostració de força a Madrid, amb uns 300.000 manifestants segons els organitzadors. TV3, que dedica al fenomen Podemos una atenció bestial, no va dubtar a desplaçar un equip a la sortida dels sis (repeteixo sis) autocars de fidels que s’hi van desplaçar des de Barcelona. Del discurs del líder, cal destacar una nova aportació per definir el producte de màrqueting polític guanyador que estan treballant des del laboratori politològic de la Universidad Computense: després d’afirmar que ells no són d’esquerres ni de dretes, sinó dels de baix contra els de dalt, ara un nou reforçament de l’esperit “catch all party” cap als sectors més conservadors i espanyolistes mitjançant un ús profús i intensiu dels termes pàtria i patriotisme. Vaja, no nacionalisme en vena.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas