Ves al contingut principal

Bestiari del procés: M. Iceta, J. Iglesias i P. Iglesias

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Boquejar desesperadament.
Com feia el seu antecessor, el bo d’en Pere Navarro, el líder actual dels socialistes catalans només aspira a fer-se un lloc als mitjans a base d’ocurrències. És un estil que els situa cada dia més a l’alçada de l’esperpent; transita des de la inteligentíssima frase que els independentistes no podrem treure Catalunya de la Península Ibèrica, a la que afirma que els socialistes són com els salmons, tot fent de l’error de desconnectar dels interessos de la gent, una falsa virtut. Entretant, del que no parla gens és de la posició del seu partit en relació a la cadena perpètua acabada d’imposar a l’ordenament jurídic espanyol per obra i gràcia d’un pacte exprés entre el seu cap de files, Pedro Sánchez, i el president espanyol. Sobre aquest tema no se li deu acudir cap broma.

Iglesias, Joan (responsable de l’Agència Tributària de Catalunya).
Guanyar credibilitat.
El president Mas ha expressat aquesta setmana una evidència: no podrem disposar d’una Agència Tributària Catalana a ple rendiment fins que no efectuem la desconnexió d’Espanya. En tot cas, ara, el que tenim dret a saber és si disposem ja (o quan la tindrem) de la capacitat tècnica necessària per decidir pitjar el botó i posar-la en marxa amb lleis fiscals pròpies. El seu cap, Joan Iglesias, ha presentat aquesta setmana el llibre “Una hisenda a la catalana. Preguntes i respostes sobre la hisenda pròpia”, on dibuixa amb solvència un model de futur per a aquesta estructura d’estat fonamental. També aquí, perquè volem un nou país, cal estudiar a fons les mancances actuals i posar els mitjans per fer-ne un de més qualitat: d’entrada, que el gravamen del capital augmenti el seu pes sembla una exigència de pur sentit comú.

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Afinant el producte.
El cap de setmana passat el seu partit va dur a terme una notable demostració de força a Madrid, amb uns 300.000 manifestants segons els organitzadors. TV3, que dedica al fenomen Podemos una atenció bestial, no va dubtar a desplaçar un equip a la sortida dels sis (repeteixo sis) autocars de fidels que s’hi van desplaçar des de Barcelona. Del discurs del líder, cal destacar una nova aportació per definir el producte de màrqueting polític guanyador que estan treballant des del laboratori politològic de la Universidad Computense: després d’afirmar que ells no són d’esquerres ni de dretes, sinó dels de baix contra els de dalt, ara un nou reforçament de l’esperit “catch all party” cap als sectors més conservadors i espanyolistes mitjançant un ús profús i intensiu dels termes pàtria i patriotisme. Vaja, no nacionalisme en vena.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…