Ves al contingut principal

Bestiari del procés: Q. Arrufat, L. Bassat i F. Benzo

Arrufat, Quim (diputat de la CUP).
Tornar a la taula.
Amb bon criteri, la gent de la CUP ha alertat sobre el perill que Convergència i Esquerra vulguin monopolitzar el procés. L’equilibri de la negociació per un full de ruta el més comú possible, durant els propers mesos, serà certament delicat. D’una banda, els dos partits que voten més independentistes han de respondre a la seva responsabilitat com a actors majors; de l’altra, han de saber conjugar-la amb el protagonisme dels altres partits i de la societat civil organitzada a favor de l’Estat propi. La nova política que les CUP han sabut portar al Parlament durant aquests dos anys i el moviment popular que representa han fet que esdevingui una autèntica peça fonamental per confegir un projecte imbatible. La voluntat de reincorporar-se a la taula de negociació del full de ruta per al 27-S és una excel·lent notícia que caldrà preservar amb la generositat de totes les parts.

Bassat, Lluís (publicista).
Confondre amb intel·ligència.
El simplisme resulta especialment sospitós en persones de la seva intel·ligència. “Jo no estaré per la independència, sinó per continuar a Europa”, diu en una entrevista a la televisió pública catalana. Confondre deliberadament Europa amb la Unió Europea, no distingir entre l’estructura política (cada dia més en discussió), l’espai econòmic europeu i la moneda única, tres nivells d’integració amb protagonistes diferents. I és que, l’establishment, més conscient que molts sobiranistes que som en el moment decisiu, posa tota la carn a la graella, encara que sigui a costa de confondre. Per rematar-ho, després de refermar que és català i catalanista, calca el discurs del PP: “dic que primer s’havien de solucionar els problemes de la gent que no té per menjar. I un cop solucionat això, fes el que vulguis, però primer soluciona aquest problema”. Ni una paraula sobre els recursos necessaris per aplicar aquestes polítiques d’emergència social i, sobretot, de l’únic camí per obtenir-los.

Benzo, Fernando (subsecretari d’Educació, Cultura i Esports del Govern espanyol).
Cultura universal.
El ministeri que dirigeix José Ignacio Wert, tan preocupat per les necessitats culturals dels espanyols, ha fet saber per boca del subsecretari del ram, la seva voluntat d’evitar, per la via de la la Llei de patrimoni immaterial que tramiten al “Congreso”, que mai més, cap comunitat autònoma, com a resultat de l’exercici de les seves competències en la regulació d’espectacles públics, pugui tornar a prohibir les curses de braus al seu territori. Pel que fa a Catalunya, es tracta d’una nova invasió competencial adreçada a reimplantar aquell macabre negoci. La “setmana cultural del respecte” ha acabat també amb l’anunci de la voluntat del Govern espanyol de portar al Constitucional l’impost sobre els proveïdors d’internet a Catalunya, que havia de contribuir a finançar el sector audiovisual del nostre país. Vaja, estimació federalitzant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…