Ves al contingut principal

Bestiari del procés: Q. Arrufat, L. Bassat i F. Benzo

Arrufat, Quim (diputat de la CUP).
Tornar a la taula.
Amb bon criteri, la gent de la CUP ha alertat sobre el perill que Convergència i Esquerra vulguin monopolitzar el procés. L’equilibri de la negociació per un full de ruta el més comú possible, durant els propers mesos, serà certament delicat. D’una banda, els dos partits que voten més independentistes han de respondre a la seva responsabilitat com a actors majors; de l’altra, han de saber conjugar-la amb el protagonisme dels altres partits i de la societat civil organitzada a favor de l’Estat propi. La nova política que les CUP han sabut portar al Parlament durant aquests dos anys i el moviment popular que representa han fet que esdevingui una autèntica peça fonamental per confegir un projecte imbatible. La voluntat de reincorporar-se a la taula de negociació del full de ruta per al 27-S és una excel·lent notícia que caldrà preservar amb la generositat de totes les parts.

Bassat, Lluís (publicista).
Confondre amb intel·ligència.
El simplisme resulta especialment sospitós en persones de la seva intel·ligència. “Jo no estaré per la independència, sinó per continuar a Europa”, diu en una entrevista a la televisió pública catalana. Confondre deliberadament Europa amb la Unió Europea, no distingir entre l’estructura política (cada dia més en discussió), l’espai econòmic europeu i la moneda única, tres nivells d’integració amb protagonistes diferents. I és que, l’establishment, més conscient que molts sobiranistes que som en el moment decisiu, posa tota la carn a la graella, encara que sigui a costa de confondre. Per rematar-ho, després de refermar que és català i catalanista, calca el discurs del PP: “dic que primer s’havien de solucionar els problemes de la gent que no té per menjar. I un cop solucionat això, fes el que vulguis, però primer soluciona aquest problema”. Ni una paraula sobre els recursos necessaris per aplicar aquestes polítiques d’emergència social i, sobretot, de l’únic camí per obtenir-los.

Benzo, Fernando (subsecretari d’Educació, Cultura i Esports del Govern espanyol).
Cultura universal.
El ministeri que dirigeix José Ignacio Wert, tan preocupat per les necessitats culturals dels espanyols, ha fet saber per boca del subsecretari del ram, la seva voluntat d’evitar, per la via de la la Llei de patrimoni immaterial que tramiten al “Congreso”, que mai més, cap comunitat autònoma, com a resultat de l’exercici de les seves competències en la regulació d’espectacles públics, pugui tornar a prohibir les curses de braus al seu territori. Pel que fa a Catalunya, es tracta d’una nova invasió competencial adreçada a reimplantar aquell macabre negoci. La “setmana cultural del respecte” ha acabat també amb l’anunci de la voluntat del Govern espanyol de portar al Constitucional l’impost sobre els proveïdors d’internet a Catalunya, que havia de contribuir a finançar el sector audiovisual del nostre país. Vaja, estimació federalitzant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…