Ves al contingut principal

Bestiari del procés: R. Albinyana, J.R, Bosch i R. Espadaler

Albinyana, Roger (responsable de l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya).
Escalfant l’horitzó.
Convidat pel Parlament escocès, va exposar fa uns dies quines són les característiques de la política internacional de la Generalitat i les traves que (de la ridícula censura a la presentació d’una novel·la al boicot de conferències organitzades des del món acadèmic) està desplegant la xarxa diplomàtica del Govern espanyol. En la seva intervenció, a més, va llançar un interessant avís a navegants, potser el primer, tan nítid, per part del Govern Mas: si el 27-S es constitueix una majoria parlamentària sòlida i un Govern independentista eficaç, en el cas que el Govern espanyol no s’avingui a negociar un procés de secessió pactat, s’acabarà per fer una Declaració d’Independència. De cara en fora i de cara en dins convé que tot plegat estigui molt i molt clar quan abans.

Bosch, Josep Ramon (president de Societat Civil Catalana).
Força vella.
L’entitat nascuda a instàncies del PPSOE, refosa sota la inspiració de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, la virreina “Llanetes” (segons terminologia Sánchez-Camacho a la Camarga), ha estat premiada aquesta setmana (a proposta dels seus mateixos impulsors, estil Juan Palomo) per una dilatadíssima trajectòria de set mesos plena d’èxits espaterrants de convocatòria al servei de la unitat d’Espanya. Alhora, nomes alguns mitjans catalans han volgut difondre les vinculacions del seu portaveu amb la ultradreta espanyola. Que les institucions europees guardonin una entitat amb cares com aquesta, directament feixistes de sentiment i acció, no és precisament una passa endavant per consolidar una imatge de la UE que, al nostre entorn, es va deteriorant de manera imparable. Així sí que ens acabaran fent fora. I, de fet, si són aquests els valors que volen potenciar, ens faran un favor.

Espadaler, Ramon (secretari general d’Unió).
Escac i mat?
Amb la prudència que els caracteritza i sense deixar-se empentar, UDC va fent les darreres passes abans d’assumir que el 27-S defensarà un projecte independentista compartit amb CDC. Sí o no? Només apareix a l’horitzó el dubte que el partit no posi a votació dels militants el programa comú acordat pel conjunt del sobiranisme, sinó algun altre plantejament més moderat, pensat precisament per matisar-lo, per rebaixar-lo. Si així fos, aquesta pirueta podria arribar a afectar seriosament la credibilitat de l’aposta independentista de CiU, de manera que tornaria a posar la pilota, una altra vegada, a la teulada de CDC. I és que, encara que sigui a empentes i rodolons, s’anirà aclarint el panorama: la gran virtut del caràcter plebiscitari del 27-S és que ningú podrà escapar a definir-se en favor o en contra de la independència. I els que no ho facin patiran.

Comentaris

  1. Granollacs,
    A partir del darrer apartat d'aquest tríptic que fas gairebé cada dia sobre personatges -el bestiari-, m'ha vingut al cap una pregunta.
    Què en penses, que ICV aprovi defensar que Catalunya sigui "un Estat lliure i sobirà" però "dins Espanya"???
    No ho trobes surrealista?
    Penso que mereix com a mínim un dels teus sucosos apunts...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…