Bestiari del procés: R, Pellicer, M. Rajoy i A. Sánchez Piñol

Pellicer, Ramon (presentador del TN cap de setmana de TV3).
Explicar bé els costos.
La televisió pública catalana ha iniciat un espai als telenotícies per anar explicant, d’aquí al 27S, quins efectes tindrà la independència. El primer lliurament: les conseqüències de l’actual endeutament públic sobre la creació del nou Estat i la possibilitat que esdevingui una eina a favor o en contra. Felicitats per la iniciativa que, naturalment, els dependentistes no trigaran a criticar agrament per terra, mar i aire. Només un retret metodològic: cal explicar tots els escenaris en disputa; és impossible valorar els costos de la independència si no es comparen amb els costos de mantenir la dependència. No podem fer els números sobre la part del deute espanyol que haurem d’assumir (entre un 9 i un 16%) sense dir alhora que si ens quedem en pagarem un 24% per la via dels impostos, exactament com fem ara.

Rajoy, Mariano (president del Govern espanyol).
Aturar la sagnia, aclarir l’horitzó.
A nivell espanyol, l’empenta de Podemos sembla apaivagar-se i la lenta millora de les xifres macroeconòmiques (encara que les xacres de l’atur i la pobresa són molt punyents) permetran bastir l’edifici propagandístic sobre el qual el Partit Popular assajarà en els propers mesos el seu delicadíssim exercici de supervivència electoral. Pel que fa a Catalunya, ha dit aquesta setmana el president espanyol, “el millor es deixar les coses com estan”. Res de res. Fer-se forts, com fins ara, darrera la Constitució. Fins i tot, en funció de quina sigui la magnitud del desastre a les municipals i autonòmiques espanyoles del maig, reprendre la repressió contra els catalans com un dels grans eixos polítics del govern. Es tractarà de presentar la seva solidesa en la defensa d’Espanya contraposada a la voluntat de cessió del PSOE i Podemos. A desgrat nostre, hi serem ben presents.

Sánchez Piñol, Albert (antropòleg i escriptor).
Sota censura comtal.
Fa uns mesos que va començar la col·laboració entre Sánchez Piñol i “La Vanguardia”. Em va semblar que lligaven com un ou i una castanya. El temps ho ha confirmat. Aquesta setmana, la capçalera clàssica de l’establishment nostrat ha optat per censurar sense contemplacions un article que el diari moderat per excel·lència devia considerar massa agressiu amb una institució, l’exèrcit, que té per comandant el gran Felip VI “el preparadao”. Al dia següent, enfollit, el director expliacava la cancel·lació de la columna per la necessitat de substituir-lo d’urgència per un altre sobre l’Estat Islàmic, una de les excuses més patètiques escoltades en mol de temps. Forçat per l’esclat del cas, Carol va anunciar que es publicarà més endavant, quan ell vulgui, i amenaçava aquells qui acusessin el mitjà de practicar la censura en uns termes (“ja ens trobarem”) propis de la màfia. Penós.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)