Ves al contingut principal

Bestiari del procés: R, Pellicer, M. Rajoy i A. Sánchez Piñol

Pellicer, Ramon (presentador del TN cap de setmana de TV3).
Explicar bé els costos.
La televisió pública catalana ha iniciat un espai als telenotícies per anar explicant, d’aquí al 27S, quins efectes tindrà la independència. El primer lliurament: les conseqüències de l’actual endeutament públic sobre la creació del nou Estat i la possibilitat que esdevingui una eina a favor o en contra. Felicitats per la iniciativa que, naturalment, els dependentistes no trigaran a criticar agrament per terra, mar i aire. Només un retret metodològic: cal explicar tots els escenaris en disputa; és impossible valorar els costos de la independència si no es comparen amb els costos de mantenir la dependència. No podem fer els números sobre la part del deute espanyol que haurem d’assumir (entre un 9 i un 16%) sense dir alhora que si ens quedem en pagarem un 24% per la via dels impostos, exactament com fem ara.

Rajoy, Mariano (president del Govern espanyol).
Aturar la sagnia, aclarir l’horitzó.
A nivell espanyol, l’empenta de Podemos sembla apaivagar-se i la lenta millora de les xifres macroeconòmiques (encara que les xacres de l’atur i la pobresa són molt punyents) permetran bastir l’edifici propagandístic sobre el qual el Partit Popular assajarà en els propers mesos el seu delicadíssim exercici de supervivència electoral. Pel que fa a Catalunya, ha dit aquesta setmana el president espanyol, “el millor es deixar les coses com estan”. Res de res. Fer-se forts, com fins ara, darrera la Constitució. Fins i tot, en funció de quina sigui la magnitud del desastre a les municipals i autonòmiques espanyoles del maig, reprendre la repressió contra els catalans com un dels grans eixos polítics del govern. Es tractarà de presentar la seva solidesa en la defensa d’Espanya contraposada a la voluntat de cessió del PSOE i Podemos. A desgrat nostre, hi serem ben presents.

Sánchez Piñol, Albert (antropòleg i escriptor).
Sota censura comtal.
Fa uns mesos que va començar la col·laboració entre Sánchez Piñol i “La Vanguardia”. Em va semblar que lligaven com un ou i una castanya. El temps ho ha confirmat. Aquesta setmana, la capçalera clàssica de l’establishment nostrat ha optat per censurar sense contemplacions un article que el diari moderat per excel·lència devia considerar massa agressiu amb una institució, l’exèrcit, que té per comandant el gran Felip VI “el preparadao”. Al dia següent, enfollit, el director expliacava la cancel·lació de la columna per la necessitat de substituir-lo d’urgència per un altre sobre l’Estat Islàmic, una de les excuses més patètiques escoltades en mol de temps. Forçat per l’esclat del cas, Carol va anunciar que es publicarà més endavant, quan ell vulgui, i amenaçava aquells qui acusessin el mitjà de practicar la censura en uns termes (“ja ens trobarem”) propis de la màfia. Penós.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…