Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Rivera, G, Ubasart i E. Vintró

Rivera, Albert (president de Ciudadanos).
Salvapàtries.
Tanta hiperactivitat es paga. No només familiarment. De fet, sorprèn veure’l entrevistat per Ariadna Oltra al Parlament, institució que cada dia trepitja menys. El nivell de sobreexposició als mitjans del candidat de Ciudadanos li comença a gastar males passades. El seu menysteniment als andalusos (als qui ell ensenyarà a pescar, que es veu que no en saben) ha constituït la primera relliscada de la gran aventura espanyola del nou lerrouxisme nascut a Catalunya. Com en el cas de Podemos, l’”establishment” està decidit a llançar-los a l’estrellat, a base de pàgines senceres a la secció de política i d’hores i hores de televisió, convençut que són l’antídot per la dreta contra el procés sobiranista català. Probablement, es tracta de forjar un soci per al proper govern popular en minoria a partir de 2016. El que havia de reformar la Constitució espanyola per encabir-nos.

Ubasart, Gemma (secretària general de Podemos a Catalunya).
Estafa sucursalista.
La nova responsable del partit de Pablo Iglesias al Principat ha fet la seva ronda pels mitjans. Si no ho tinc malentès, només un 15% dels inscrits han participat finalment en la seva elecció. És normal: les primàries de Podemos comencen a semblar el futbol, com explica la dita, aquell esport que juguen onze contra onze i sempre guanya el designat pel Gran Líder. Regenerar a base de votacions en les quals el de dalt ungeix un candidat és, com a mínim, una manera sorprenent de nova política. Diguem-ne, poc creïble. Tan poc creïble com afirmar que es defensa l’autodeterminació de Catalunya essent simple sucursal d’una marca que ho decideix absolutament tot des de la Puerta del Sol. La comparació amb la CUP, francament odiosa. Formiguetes i tsunamis. Esperit constructiu de base popular d’uns contra revenja dirigida des de dalt dels altres.

Vintró, Eulàlia (ex-regidora d’ICV a Barcelona).
Guardiana de l’statu quo.
Els ha anat bé. Fantàstic. De cine. Trenta-cinc anys alternant l’ocupació del poder i l’exercici del funcionariat universitari. Per què nassos haurien de voler cap canvi? Són la tropa dels revolucionaris instal·lats. La participació de la Vintró a la tertúlia d’en Cuní de dimecres va resultar un prodigi de maniobres dialèctiques d’embull, histèriques, contra les 156 mesures que el Govern del president Mas (molt ben fet, encara que sigui amb dos anys de retard), ha presentat per començar el camí de la desconnexió des d’ara mateix. Llançada a defensar l’statu quo de la dependència, em va saber greu no poder aclarir si l’exregidora barcelonina d’Iniciativa durant només setze anys (1983-1999) ha donat també suport a la “nova ciutat” que proposa la candidatura Barcelona en Comú encapçalada per l’Ada Colau. Passaria al museu de l’autoesmena.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…