Bestiari del procés: A. Rivera, G, Ubasart i E. Vintró

Rivera, Albert (president de Ciudadanos).
Salvapàtries.
Tanta hiperactivitat es paga. No només familiarment. De fet, sorprèn veure’l entrevistat per Ariadna Oltra al Parlament, institució que cada dia trepitja menys. El nivell de sobreexposició als mitjans del candidat de Ciudadanos li comença a gastar males passades. El seu menysteniment als andalusos (als qui ell ensenyarà a pescar, que es veu que no en saben) ha constituït la primera relliscada de la gran aventura espanyola del nou lerrouxisme nascut a Catalunya. Com en el cas de Podemos, l’”establishment” està decidit a llançar-los a l’estrellat, a base de pàgines senceres a la secció de política i d’hores i hores de televisió, convençut que són l’antídot per la dreta contra el procés sobiranista català. Probablement, es tracta de forjar un soci per al proper govern popular en minoria a partir de 2016. El que havia de reformar la Constitució espanyola per encabir-nos.

Ubasart, Gemma (secretària general de Podemos a Catalunya).
Estafa sucursalista.
La nova responsable del partit de Pablo Iglesias al Principat ha fet la seva ronda pels mitjans. Si no ho tinc malentès, només un 15% dels inscrits han participat finalment en la seva elecció. És normal: les primàries de Podemos comencen a semblar el futbol, com explica la dita, aquell esport que juguen onze contra onze i sempre guanya el designat pel Gran Líder. Regenerar a base de votacions en les quals el de dalt ungeix un candidat és, com a mínim, una manera sorprenent de nova política. Diguem-ne, poc creïble. Tan poc creïble com afirmar que es defensa l’autodeterminació de Catalunya essent simple sucursal d’una marca que ho decideix absolutament tot des de la Puerta del Sol. La comparació amb la CUP, francament odiosa. Formiguetes i tsunamis. Esperit constructiu de base popular d’uns contra revenja dirigida des de dalt dels altres.

Vintró, Eulàlia (ex-regidora d’ICV a Barcelona).
Guardiana de l’statu quo.
Els ha anat bé. Fantàstic. De cine. Trenta-cinc anys alternant l’ocupació del poder i l’exercici del funcionariat universitari. Per què nassos haurien de voler cap canvi? Són la tropa dels revolucionaris instal·lats. La participació de la Vintró a la tertúlia d’en Cuní de dimecres va resultar un prodigi de maniobres dialèctiques d’embull, histèriques, contra les 156 mesures que el Govern del president Mas (molt ben fet, encara que sigui amb dos anys de retard), ha presentat per començar el camí de la desconnexió des d’ara mateix. Llançada a defensar l’statu quo de la dependència, em va saber greu no poder aclarir si l’exregidora barcelonina d’Iniciativa durant només setze anys (1983-1999) ha donat també suport a la “nova ciutat” que proposa la candidatura Barcelona en Comú encapçalada per l’Ada Colau. Passaria al museu de l’autoesmena.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas