CiU: la gran partida d’escacs

L’episodi viscut la setmana passada al Congrés dels diputats espanyol fa tota la impressió d’una maniobra tipus globus sonda. Probablement, la direcció de Convergència va aprofitar una votació impresentable, acordada per Duran, a favor d’una altra proposta del Partit Popular per retallar drets polítics, per començar a testar, en el seu millor terreny, quins són els recolzaments interns de Josep Antoni Duran i Lleida. De fa anys, els convergents han seguit la tàctica de posar en evidència que ja no hi pinta res a base de xiular, mirar cap a una altra banda i no contestar cap dels seus atacs (concentrats en la famosa epístola dels divendres). Tot i que els depressius del procés continuen esbombant que anem tan malament, l’estat actual del cas Duran (i la dissolució d’Iniciativa dins Podem) és la prova del cotó de què hem arribat a l’estadi final. La unitat entorn a l’anomenat dret a decidir és una pantalla superada i ara anem ja de cara a barraca: independència sí o no.

Sembla evident que els partits estan per deixar aquest debat (amb l’acord sobre el full de ruta) per a després de les municipals. Convergència, però, pateix també per l’efecte que pugui ocasionar la presència de Duran i els seus en els seus resultats electorals del 24-M. L’estratègia de fons, però, tot i l’atzagaiada del Congrés, segueix inalterada: que Duran marxi el més sol possible. El de la Franja intenta, naturalment, tot el contrari, convertint el seu cas particular en el cas Unió. CDC vol que Duran i uns pocs acòlits saltin de manera gairebé natural en el mateix moment en el qual la Llista del President aposti per un programa netament independentista pel 27-S. Un programa impossible d’assumir per qui ha fet de la intermediació de la dependència una forma de vida durant trenta-cinc anys, però del qual són ja obertament favorables una majoria aclaparadora dels votants d’Unió i fins i tot una part important dels seus quadres.  Duran, en canvi, en el seu darrer servei, vol la fi de la federació i apartar el vell partit, sencer, del procés d’independència. Crec que l’opció convergent serà la guanyadora.

Comentaris

  1. És més, la refundació de CDC ja és un fet potencial que a ningú no se li escapa: Un nou partit independentista, aquest de centre. Aquesta és la jugada d'en Mas, crec. Ho acabaran d'ajustar just abans o després de les nostres eleccions plebiscitàries. D'aquesta manera s'aparta del pujolisme i d'en Duran-Ll. A sobre, crec que satisfà els desitjos de la gran majoria dels seus militants. Poder respirar aire net i sa.
    A sobre, a en D-Ll ja no li surt res bé; ja no té prou vista per intuir les jugades dels seus contrincants. No podia preveure que li passaria això al Congreso de los Disputados? Ho hauria pogut aturar donant llibertat de vot. Esclar que tot plegat deu ser allò de que veus venir la patacada i no la pots aturar de cap manera, perquè la seva fidelitat amb els secrets d'Estat el deu obligar a certs compromisos de fidelitat també amb el PP. Tots els CDC encara no deuen haver acabat de riure del ridícul que li han provocat.
    A aquest sí que se li ha acabat el bròquil, a sobre essent un mal perdedor. I és que les obcecacions sempre porten al precipici, senyor Duran!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas