Ves al contingut principal

Coses que passen quan tens un delegat del Ministerio del Interior al consell de redacció

Aquest diumenge al tard ens hem vist sorpresos per la constatació que el diari degà de la premsa catalana moderada, “La Vanguardia”, havia retirat per via d’urgència l’article setmanal de l’Albert Sánchez Piñol. A aquestes hores encara no hem escoltat les versions dels protagonistes, així que potser aquest apunt és precipitat. El rectificaré amb gust. El que sí sabem és que l’edició en paper d’aquest diumenge no contenia la contribució habitual de l’escriptor i que la versió digital del diari va penjar l’article durant alguns minuts, temps suficient perquè alguns lectors el pesquessin al vol. És el que passa avui, en aquest món digital nostre tan traïdor, que tot deixa rastre. En Bernat Puigtobella n’ha fet la primera denúncia des de núvol.com i les xarxes ja baixen ben plenes. Ben mirat, l’article és ben simple: una enumeració (només parcial) incontestable de les barbaritats que l’exèrcit espanyol ha comès a Catalunya des de l’assassinat a sang freda de set-cents cambrilencs el 1640 (un acte que deixa en ridícul les delirants execucions de l’EI) fins tres segles més tard.

Clar, fer un repàs a la història. D’entrada, el bo d’en Màrius podia haver encarregat un article de signe contrari, que narrés les atrocitats comesos pels catalans a Castella, els bombardejos de Madrid per l’exèrcit català, o les paraules de menyspreu dels governadors civils principatins a la vila i cort. Però es veu que ningú s’ha vist amb cor de fer-lo. És així com han decidit censurar-lo. Direu que és una mesura extrema. Què va. Quan estàs tan històricament entrenat com els Godó és molt més fàcil i si a sobre tens al consell de redacció un ex-alt càrrec del mateix Ministerio del Interior que ha fabricat la Llei Mordassa, aleshores és bufar i fer ampolles. Naturalment, tal mesura d’excepció serà un èxit espaterrant. Ben aviat l’article d’avui d’en Sánchez Piñol serà el més llegit dels que ha publicat/no publicat a “La Vanguardia”. Això sí, ja no en tornarem a llegir cap altre. I és que, recordeu: Felip VI és el capità general de tots els exèrcits i per molt menys els militars van assaltar la redacció del “Cu-cut” fa cent deu anys.

Comentaris

  1. Sí, avui a la RAC1 en Basté n'ha volgut parlar. En Màrius ha dit que es publicarà. Però, com que no sabia de què parlaven ni tampoc he entès els missatges en clau que s'han intercanviat, si és que n'hi havia, doncs l'únic que n'he pogut concloure era que hi havia marro entre S. Piñol i La Vanguardia.

    ResponElimina
  2. Una mostra més del tarannà d'aquest diari conservador, però alló pitjor es que continui tenint tants lectors i subscriptors, per això no us extranyi que continuem siguent una comunitat autonoma. Tots els pobles tenen el que es mereixen.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…