Coses que passen quan tens un pinxo mentider de director

Fa pocs dies els mitjans d’aquí recollien la notícia de la dimissió de Brian Williams, un dels presentadors estrella de la NBC, per haver posat massa sal i pebre a la seva experiència durant un atac sofert a l’Iraq per tropes americanes a les que acompanyava. En aquell país que per tantes coses critiquem (sovint, amb raó) se suposa que una falta tan clara a la veritat, ben demostrada, afecta la credibilitat d’un periodista fins a fer inviable la seva continuïtat en llocs de responsabilitat comunicativa. Paral·lelament, a Catalunya, aquesta setmana hem viscut el cas Màrius Carol. El director del diari comtal ha estat el responsable del que sense dubte podem qualificar com un dels episodis més lamentables de la història recent de la premsa catalana. Tot sigui dit, enmig de la comprensió (quan no les risses de pilota) de professionals i opinadors que, habitualment, s’exhibeixen com a guardians de la professió periodística. Dilluns, després que la notícia del segrest de l’article dominical d’Albert Sánchez Piñol saltés a les xarxes socials, el palafrener va mantenir a la tertúlia de RAC1 una actitud del tot impresentable: després d’insultar els seus crítics va passar directament a amenaçar-los amb un “el país és petit, aquí ens coneixem tots i ja ens trobarem en el camí”.

Ahir dimecres, després de les explicacions d’Albert Sánchez Piñol, l’escàndol Carol va prendre una volada realment espectacular: francament, per molt que es tracti d’un mitjà privat, costarà d’entendre que no tingui cap conseqüència. La milonga que l’ex-cronista reial ens va explicar dilluns consistia a afirmar que l’article de l’escriptor havia estat només endarrerit per la necessitat de publicar-ne un altre d’urgentíssim sobre política internacional. L’autor de “Victus”, en canvi, va deixar ahir claríssim que va rebre una trucada des del diari que el comminava a retirar-lo i que el contingut del seu article, “tocant temes delicats”, era l’únic motiu per aturar la seva publicació. Després de conèixer la versió de Sánchez Piñol, la intervenció del director del diari comtal a la tertúlia d’en Basté de dilluns passat només pot ser qualificada com pròpia d’un autèntic pinxo mentider. I a qualsevol altre país que no fos la monarquia bananera per a la qual treballa ja estaria de potetes al carrer.

Comentaris

  1. Sí, és molt gros, realment. De tal manera que m'he passat de nou a la CatRàdio. No hi puc fer més. Ho vaig escoltar gairebé per casualitat i em va fer esgarrifar que a La Vanguardia encara s'hi exercís la censura. Talment com si encara fos quaranta anys enrere. Conec algú de molt concret de qui no m'atreveixo a dir-ne el nom que la va deixar perquè mai no podia saber si podria anar-se'n al llit a dormir per si li tornaven a fer rectificar el seu treball. Els Godó segueixen essent els mateixos de sempre, igual que l'impecable Duran-Lleida: Inaguantables davant de la tossuderia de la seva fidelitat del seu destí en l'univers. Dos cosins germans, vaja...

    ResponElimina
  2. Buf!, torno a la RAC1 assumint els perills que comporta! Però no aguanto la "Moniqueta Ribas". No puc amb el seu deix arrossegant la veu com si passés de tot, etc. Reflecteix, per a mi, com una amargor que no aguanto.

    ResponElimina
  3. DONCS A MI,S'HAN FA TRIST TORNAR VEURE "LAVANGUARDIA"A MANS DE QUALSEVOL GALISONGA DE TORN.

    ResponElimina
  4. Soc oient de Rac1, i lo bo de les seves tertúlies tant al matí com a la nit es que hi van gent de diferents pensaments. Cadascú com oient tenim les nostres propies opinions i es veritat que quan parlen els que no son afins a les nostres et fa mal al cervell, però es el que te la democràcia i ja la demostrarem a les urnes properament per molt que senyors anomenats Carols no els interessi publicar articles que no li agradin i que son demostracions evidents que humanament i per salut mental necessitem anar cap a la nostre sobirania.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)