Ves al contingut principal

Coses que passen quan tens un pinxo mentider de director

Fa pocs dies els mitjans d’aquí recollien la notícia de la dimissió de Brian Williams, un dels presentadors estrella de la NBC, per haver posat massa sal i pebre a la seva experiència durant un atac sofert a l’Iraq per tropes americanes a les que acompanyava. En aquell país que per tantes coses critiquem (sovint, amb raó) se suposa que una falta tan clara a la veritat, ben demostrada, afecta la credibilitat d’un periodista fins a fer inviable la seva continuïtat en llocs de responsabilitat comunicativa. Paral·lelament, a Catalunya, aquesta setmana hem viscut el cas Màrius Carol. El director del diari comtal ha estat el responsable del que sense dubte podem qualificar com un dels episodis més lamentables de la història recent de la premsa catalana. Tot sigui dit, enmig de la comprensió (quan no les risses de pilota) de professionals i opinadors que, habitualment, s’exhibeixen com a guardians de la professió periodística. Dilluns, després que la notícia del segrest de l’article dominical d’Albert Sánchez Piñol saltés a les xarxes socials, el palafrener va mantenir a la tertúlia de RAC1 una actitud del tot impresentable: després d’insultar els seus crítics va passar directament a amenaçar-los amb un “el país és petit, aquí ens coneixem tots i ja ens trobarem en el camí”.

Ahir dimecres, després de les explicacions d’Albert Sánchez Piñol, l’escàndol Carol va prendre una volada realment espectacular: francament, per molt que es tracti d’un mitjà privat, costarà d’entendre que no tingui cap conseqüència. La milonga que l’ex-cronista reial ens va explicar dilluns consistia a afirmar que l’article de l’escriptor havia estat només endarrerit per la necessitat de publicar-ne un altre d’urgentíssim sobre política internacional. L’autor de “Victus”, en canvi, va deixar ahir claríssim que va rebre una trucada des del diari que el comminava a retirar-lo i que el contingut del seu article, “tocant temes delicats”, era l’únic motiu per aturar la seva publicació. Després de conèixer la versió de Sánchez Piñol, la intervenció del director del diari comtal a la tertúlia d’en Basté de dilluns passat només pot ser qualificada com pròpia d’un autèntic pinxo mentider. I a qualsevol altre país que no fos la monarquia bananera per a la qual treballa ja estaria de potetes al carrer.

Comentaris

  1. Sí, és molt gros, realment. De tal manera que m'he passat de nou a la CatRàdio. No hi puc fer més. Ho vaig escoltar gairebé per casualitat i em va fer esgarrifar que a La Vanguardia encara s'hi exercís la censura. Talment com si encara fos quaranta anys enrere. Conec algú de molt concret de qui no m'atreveixo a dir-ne el nom que la va deixar perquè mai no podia saber si podria anar-se'n al llit a dormir per si li tornaven a fer rectificar el seu treball. Els Godó segueixen essent els mateixos de sempre, igual que l'impecable Duran-Lleida: Inaguantables davant de la tossuderia de la seva fidelitat del seu destí en l'univers. Dos cosins germans, vaja...

    ResponElimina
  2. Buf!, torno a la RAC1 assumint els perills que comporta! Però no aguanto la "Moniqueta Ribas". No puc amb el seu deix arrossegant la veu com si passés de tot, etc. Reflecteix, per a mi, com una amargor que no aguanto.

    ResponElimina
  3. DONCS A MI,S'HAN FA TRIST TORNAR VEURE "LAVANGUARDIA"A MANS DE QUALSEVOL GALISONGA DE TORN.

    ResponElimina
  4. Soc oient de Rac1, i lo bo de les seves tertúlies tant al matí com a la nit es que hi van gent de diferents pensaments. Cadascú com oient tenim les nostres propies opinions i es veritat que quan parlen els que no son afins a les nostres et fa mal al cervell, però es el que te la democràcia i ja la demostrarem a les urnes properament per molt que senyors anomenats Carols no els interessi publicar articles que no li agradin i que son demostracions evidents que humanament i per salut mental necessitem anar cap a la nostre sobirania.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…