Ves al contingut principal

Les incògnites que (no) genera la dependència

Heu llegit bé: em refereixo a la dependència, l’etiqueta que correspon a l’estatus polític contrari al que desitgen per al seu país milions de catalans. Tot sovint, saberuts opinadors partidaris de l’ordre, l’estabilitat i l’statu quo (molts d’ells, per cert, que es reclamen decididament d’esquerres!), als quals veiem, sovint amb vergonya aliena, al servei i de bracet de l’establishment per aturar el procés d’independència del nostre país, acostumen a posar de relleu en les seves compareixences als mitjans, a la mínima oportunitat, les múltiples incerteses que genera el procés. Tot és dubte i foscor, combinada amb una exigència absoluta de certesa en el que passarà. Un filar prim que, naturalment, no apliquen a l’altra cara de la moneda, al revers, a les conseqüències del manteniment de la situació actual de dependència. Aquí no cal explicar res. És l’estat natural de les coses. Cap referència a què serà de les nostres pensions dins Espanya. O del pagament d’un deute desbocat als nostres creditors internacionals.

Fa anys que alguns ens esforcem a avisar. Cal deixar caure el lliri a la mà. Algú (amb mala llet, la mateixa que hi posen ells) ha d’encetar d’una vegada el debat públic, seriós, en tots els àmbits, amb dades prospectives, sobre les conseqüències de no assolir la independència en un termini de temps raonable. Cal començar a emprar també (com fan tots els qui volen blindar l’statu quo arreu del món) l’estratègia de la por. Expliquem-ho ben clar: el percentatge dels espanyols que volen immobilisme en el repartiment del poder territorial al Regne d’Espanya o fins i tot menys autonomia és d’un 64% (inclosos catalans i bascos!). És a dir, mantenir la dependència ens garanteix una ofensiva brutal contra les escorrialles que ens queden d’autogovern de manera permanent, especialment, quan els cicles polítics portin al poder la dreta espanyola continuadora del franquisme. Expliquem-ho arreu i a tothom: la independència té costos de transició; la dependència, de liquidació.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…