Ves al contingut principal

Lliçons avançades de supremacisme lingüístic

Com en gairebé tot, l’espanyolisme fa trampa. En la qüestió lingüística, carreguen contra el sistema d’immersió (com tothom sap, més teòric que real al nostre país) sota la bandera de la llibertat: els pares tenen dret a escollir la llengua de l’educació dels seus fills; naturalment, en el cas que siguin espanyols i de llengua castellana, perquè si són estrangers o parlants d’altres llengües peninsulars, de l’aragonès al gallec, aleshores, res de res. Per això sobten articles curulls de supremacisme lingüístic com el de Francisco M. Toro a un dels mitjans digitals del dependentisme català: manifesta la seva total incomprensió (en un to que heu de llegir, perquè és difícil de definir sense fer-ho) pel fet que pares de llengua materna castellana tallin el cordó lingüístic que els uneix als seus avantpassats i passin a parlar en català als seus fills. Dantesc. Quin horror, mare meva. Però no quedàvem que cadascú feia en aquesta matèria, exactament el que li sortia de l’arc de triomf? Ah, que l’argument només val si és per fer bullir l’olla d’una suposada persecució del castellà...

Com resulta que el cas que el senyor Toro (quin cognom més adequat!) “denuncia” és exactament el meu, el de casa nostra, he decidit esplaiar-me un xic. Sí. Resulta que la seva mare i un servidor som de llengua materna castellana i en canvi parlem als nostres fills en català. Terrible, sí. Passa que ens vàrem socialitzar a la universitat en català, ens vàrem conèixer i enamorar després en aquesta llengua i és també la que emprem habitualment a la feina. Algun problema? I passa que repetim amb els nostres fills el mateix esquema que els nostres avantpassats van fer el darrer segle en sentit contrari: els d’un costat passaren del català al castellà perquè als anys quaranta així ho exigia l’adhesió al règim franquista; els de l’altre, molt abans, de l’aragonès al castellà perquè la seva bella i vella llengua pirinenca no feia fi. Així que, senyor Toro, no en tenim cap dubte, el nostre canvi lingüístic és el més digne del que han fet els nostres en unes quantes generacions. Si més no, per un motiu: l’hem fet sense avergonyir-nos, com a resultat d’una tria lliure pels valors d’aquest país.

Comentaris

  1. És evident: Heu triat una terra per viure-hi i heu adoptat tots els seus costums, ai las! I, doncs, què havíeu de fer?
    Molt més bèstia eren aquells comentaris tan farcits d'ignorància, si no de molta mala llet: "- Pero si tiene nombre español por què habla catalán??" Això ho havien dit erudits espanyols de gran prosàpia...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…