Ves al contingut principal

Que guanyin quan abans

Encara que signifiqui ficar-me en política internacional, la veritat és que tinc ganes que guanyin d’una vegada. Després d’escoltar-los per terra, mar i aire em vénen ganes de jutjar-los no pas pel que diuen ara, sinó pel que faran quan manin. La tercera via els presenta com la seva gran esperança blanca. De fet, són la darrera barricada que han construït per aturar l’únic moviment autènticament rupturista i transformador que fa por a l’establishment, als de sempre: la independència. Després de pocs dies d’obra de govern dels amics de Syriza a Grècia ja tenim alguns fets a valorar: el recolzament per fer majoria en la dreta nacionalista (ells sí l’abracen!), l’absència total de dones a l’executiu i l’acceptació de les condicions imposades per la troica per a la renovació del rescat, combinat amb l’ús d’un autèntic malabarisme dialèctic (molt, però molt, de vella política) per amagar-ho. Déu n’hi do, per començar.

Després d’observar com els aliats s’estavellen (per a mi, per desgràcia, no hi veieu cap complaença) contra la realitat econòmica del que suposa l’endeutament públic d’un estat, no en tingueu cap dubte, Podemos (que d’hàbil ho són molt) farà un nou viratge argumental per a no prendre mal. Més interessant encara pel que toca als catalans, amb la realitat també toparan, si toquen poder de veritat a Espanya, en el seu plantejament de reforma constitucional, que ha d’encabir, suposadament, el dret a decidir de Catalunya. La immensa majoria social a la península contrària a acceptar-ho (que detecten totes les enquestes) acabarà per imposar, també aquí, un viratge amarat de realisme, que vestiran (no cal ser profeta per imaginar-ho) amb l’habitual impostura de l’esquerra espanyola. La tercera via de la reforma federal passarà definitivament a la història i amb ella l’única opció d’aturar-nos. I aleshores (i no trigarem gaire) ja ho tindrem fet.

Comentaris

  1. L'exemple del cas grec es que allà per questions de pais l'esquerra pacta amb la dreta, igual que a espanya, i arreu que saben el que s'hi juguen. Arreu ? no, a catalunya de la gestoria i happyflowers no. A sobre amb una ofensiva dels poders de l'estat, que van a totes, nosaltres a donar-los temps ajornant les eleccions al setembre.No posant-se d'acord en res , cadascú a la seva. Som un pais de fireta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…