Que guanyin quan abans

Encara que signifiqui ficar-me en política internacional, la veritat és que tinc ganes que guanyin d’una vegada. Després d’escoltar-los per terra, mar i aire em vénen ganes de jutjar-los no pas pel que diuen ara, sinó pel que faran quan manin. La tercera via els presenta com la seva gran esperança blanca. De fet, són la darrera barricada que han construït per aturar l’únic moviment autènticament rupturista i transformador que fa por a l’establishment, als de sempre: la independència. Després de pocs dies d’obra de govern dels amics de Syriza a Grècia ja tenim alguns fets a valorar: el recolzament per fer majoria en la dreta nacionalista (ells sí l’abracen!), l’absència total de dones a l’executiu i l’acceptació de les condicions imposades per la troica per a la renovació del rescat, combinat amb l’ús d’un autèntic malabarisme dialèctic (molt, però molt, de vella política) per amagar-ho. Déu n’hi do, per començar.

Després d’observar com els aliats s’estavellen (per a mi, per desgràcia, no hi veieu cap complaença) contra la realitat econòmica del que suposa l’endeutament públic d’un estat, no en tingueu cap dubte, Podemos (que d’hàbil ho són molt) farà un nou viratge argumental per a no prendre mal. Més interessant encara pel que toca als catalans, amb la realitat també toparan, si toquen poder de veritat a Espanya, en el seu plantejament de reforma constitucional, que ha d’encabir, suposadament, el dret a decidir de Catalunya. La immensa majoria social a la península contrària a acceptar-ho (que detecten totes les enquestes) acabarà per imposar, també aquí, un viratge amarat de realisme, que vestiran (no cal ser profeta per imaginar-ho) amb l’habitual impostura de l’esquerra espanyola. La tercera via de la reforma federal passarà definitivament a la història i amb ella l’única opció d’aturar-nos. I aleshores (i no trigarem gaire) ja ho tindrem fet.

Comentaris

  1. L'exemple del cas grec es que allà per questions de pais l'esquerra pacta amb la dreta, igual que a espanya, i arreu que saben el que s'hi juguen. Arreu ? no, a catalunya de la gestoria i happyflowers no. A sobre amb una ofensiva dels poders de l'estat, que van a totes, nosaltres a donar-los temps ajornant les eleccions al setembre.No posant-se d'acord en res , cadascú a la seva. Som un pais de fireta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas