Ves al contingut principal

Que guanyin quan abans

Encara que signifiqui ficar-me en política internacional, la veritat és que tinc ganes que guanyin d’una vegada. Després d’escoltar-los per terra, mar i aire em vénen ganes de jutjar-los no pas pel que diuen ara, sinó pel que faran quan manin. La tercera via els presenta com la seva gran esperança blanca. De fet, són la darrera barricada que han construït per aturar l’únic moviment autènticament rupturista i transformador que fa por a l’establishment, als de sempre: la independència. Després de pocs dies d’obra de govern dels amics de Syriza a Grècia ja tenim alguns fets a valorar: el recolzament per fer majoria en la dreta nacionalista (ells sí l’abracen!), l’absència total de dones a l’executiu i l’acceptació de les condicions imposades per la troica per a la renovació del rescat, combinat amb l’ús d’un autèntic malabarisme dialèctic (molt, però molt, de vella política) per amagar-ho. Déu n’hi do, per començar.

Després d’observar com els aliats s’estavellen (per a mi, per desgràcia, no hi veieu cap complaença) contra la realitat econòmica del que suposa l’endeutament públic d’un estat, no en tingueu cap dubte, Podemos (que d’hàbil ho són molt) farà un nou viratge argumental per a no prendre mal. Més interessant encara pel que toca als catalans, amb la realitat també toparan, si toquen poder de veritat a Espanya, en el seu plantejament de reforma constitucional, que ha d’encabir, suposadament, el dret a decidir de Catalunya. La immensa majoria social a la península contrària a acceptar-ho (que detecten totes les enquestes) acabarà per imposar, també aquí, un viratge amarat de realisme, que vestiran (no cal ser profeta per imaginar-ho) amb l’habitual impostura de l’esquerra espanyola. La tercera via de la reforma federal passarà definitivament a la història i amb ella l’única opció d’aturar-nos. I aleshores (i no trigarem gaire) ja ho tindrem fet.

Comentaris

  1. L'exemple del cas grec es que allà per questions de pais l'esquerra pacta amb la dreta, igual que a espanya, i arreu que saben el que s'hi juguen. Arreu ? no, a catalunya de la gestoria i happyflowers no. A sobre amb una ofensiva dels poders de l'estat, que van a totes, nosaltres a donar-los temps ajornant les eleccions al setembre.No posant-se d'acord en res , cadascú a la seva. Som un pais de fireta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…