Un 24-M farcit de raons per votar en clau independentista

Segons la recent enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) adscrit a la UAB sobre les properes eleccions municipals, només un 12% de l’electorat orientarà el seu vot en clau nacional. Essent com és que tots els sobiranistes, des dels liberal-conservadors als anticapitalistes, passant pels socialdemòcrates, disposaran d’opcions electorals amb possibilitats plenes d’obtenir representació a la majoria d’indrets del país. Essent com és que es tracta d’una contesa electoral absolutament clau per disposar d’institucions de base (les més properes als ciutadans) que donin suport al procés d’independència. Tenint, d’entrada, tot això en compte, resulta absolutament imprescindible que (parafrasejant en sentit invers el Círculo Ecuestre i Joan Herrera) cap vot sobiranista es distregui de l’objectiu essencial que tenim a les mans per respondre a les necessitats socials, econòmiques i culturals bàsiques dels nostres conciutadans: la capacitat de governar-nos nosaltres mateixos, en funció dels nostres interessos.

Hi ha, però, en el context de conflicte amb l’Estat espanyol on som, un altre argument determinant per dipositar tots els vots independentistes en els cistells dels partits sobiranistes. És cert que dependrà bastant del grau de desesperació del moment, però és del tot raonable no descartar a hores d’ara un escenari que doni encara més protagonisme polític als nostres governs municipals durant els propers mesos: és possible que el 27-S no puguem votar. No pas, com diuen els dels narcòtics habituals, perquè no es convoquin eleccions, sinó perquè el Govern espanyol, sigui per la via de la llei de partits o qualsevol altra que s’empesqui a voluntat, impedeixi materialment la seva celebració en plenitud democràtica. Probablement, el resultat de les eleccions autonòmiques a tretze comunitats i la pèrdua de nombroses places fortes desfermarà la bèstia. Convindrà aleshores al Partido Popular presentar-se com l’únic baluard contra el repte sobiranista. L’estiu, el mes d’agost per ser més exactes, pot ser un moment ideal. I, aleshores, només els ajuntaments que triarem el proper 24-M tindran legitimitat per defensar-nos i seran l’eina clau per organitzar la resistència. Pensem-ho abans de dipositar el vot.

Comentaris

  1. Tens raó, Granollacs, que cal tindre els ajuntaments sobiranistes per afrontar la desconnexió.
    De tota manera, que el 12% d'electors pensi en clau nacional en aquestes eleccions municipals tampoc vol dir gaire cosa: hi ha molta gent que, al seu municipi, votarà CiU, ERC o les CUP pensant en qüestions municipals. Vull dir que el que importa és el nombre de vots que van a CiU, ERC o CUP (o a PP, PSC i C's, en el sentit invers); com a molt, en el vessant contestatari, caldrà veure el paper de 'Barcelona de Comú' a Barcelona (i, parcialment, de la CUP a la resta del país). Però la lectura de primera volta del 27-S hi serà.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas