Ves al contingut principal

Un 24-M farcit de raons per votar en clau independentista

Segons la recent enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) adscrit a la UAB sobre les properes eleccions municipals, només un 12% de l’electorat orientarà el seu vot en clau nacional. Essent com és que tots els sobiranistes, des dels liberal-conservadors als anticapitalistes, passant pels socialdemòcrates, disposaran d’opcions electorals amb possibilitats plenes d’obtenir representació a la majoria d’indrets del país. Essent com és que es tracta d’una contesa electoral absolutament clau per disposar d’institucions de base (les més properes als ciutadans) que donin suport al procés d’independència. Tenint, d’entrada, tot això en compte, resulta absolutament imprescindible que (parafrasejant en sentit invers el Círculo Ecuestre i Joan Herrera) cap vot sobiranista es distregui de l’objectiu essencial que tenim a les mans per respondre a les necessitats socials, econòmiques i culturals bàsiques dels nostres conciutadans: la capacitat de governar-nos nosaltres mateixos, en funció dels nostres interessos.

Hi ha, però, en el context de conflicte amb l’Estat espanyol on som, un altre argument determinant per dipositar tots els vots independentistes en els cistells dels partits sobiranistes. És cert que dependrà bastant del grau de desesperació del moment, però és del tot raonable no descartar a hores d’ara un escenari que doni encara més protagonisme polític als nostres governs municipals durant els propers mesos: és possible que el 27-S no puguem votar. No pas, com diuen els dels narcòtics habituals, perquè no es convoquin eleccions, sinó perquè el Govern espanyol, sigui per la via de la llei de partits o qualsevol altra que s’empesqui a voluntat, impedeixi materialment la seva celebració en plenitud democràtica. Probablement, el resultat de les eleccions autonòmiques a tretze comunitats i la pèrdua de nombroses places fortes desfermarà la bèstia. Convindrà aleshores al Partido Popular presentar-se com l’únic baluard contra el repte sobiranista. L’estiu, el mes d’agost per ser més exactes, pot ser un moment ideal. I, aleshores, només els ajuntaments que triarem el proper 24-M tindran legitimitat per defensar-nos i seran l’eina clau per organitzar la resistència. Pensem-ho abans de dipositar el vot.

Comentaris

  1. Tens raó, Granollacs, que cal tindre els ajuntaments sobiranistes per afrontar la desconnexió.
    De tota manera, que el 12% d'electors pensi en clau nacional en aquestes eleccions municipals tampoc vol dir gaire cosa: hi ha molta gent que, al seu municipi, votarà CiU, ERC o les CUP pensant en qüestions municipals. Vull dir que el que importa és el nombre de vots que van a CiU, ERC o CUP (o a PP, PSC i C's, en el sentit invers); com a molt, en el vessant contestatari, caldrà veure el paper de 'Barcelona de Comú' a Barcelona (i, parcialment, de la CUP a la resta del país). Però la lectura de primera volta del 27-S hi serà.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…