Ves al contingut principal

Un 24-M farcit de raons per votar en clau independentista

Segons la recent enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) adscrit a la UAB sobre les properes eleccions municipals, només un 12% de l’electorat orientarà el seu vot en clau nacional. Essent com és que tots els sobiranistes, des dels liberal-conservadors als anticapitalistes, passant pels socialdemòcrates, disposaran d’opcions electorals amb possibilitats plenes d’obtenir representació a la majoria d’indrets del país. Essent com és que es tracta d’una contesa electoral absolutament clau per disposar d’institucions de base (les més properes als ciutadans) que donin suport al procés d’independència. Tenint, d’entrada, tot això en compte, resulta absolutament imprescindible que (parafrasejant en sentit invers el Círculo Ecuestre i Joan Herrera) cap vot sobiranista es distregui de l’objectiu essencial que tenim a les mans per respondre a les necessitats socials, econòmiques i culturals bàsiques dels nostres conciutadans: la capacitat de governar-nos nosaltres mateixos, en funció dels nostres interessos.

Hi ha, però, en el context de conflicte amb l’Estat espanyol on som, un altre argument determinant per dipositar tots els vots independentistes en els cistells dels partits sobiranistes. És cert que dependrà bastant del grau de desesperació del moment, però és del tot raonable no descartar a hores d’ara un escenari que doni encara més protagonisme polític als nostres governs municipals durant els propers mesos: és possible que el 27-S no puguem votar. No pas, com diuen els dels narcòtics habituals, perquè no es convoquin eleccions, sinó perquè el Govern espanyol, sigui per la via de la llei de partits o qualsevol altra que s’empesqui a voluntat, impedeixi materialment la seva celebració en plenitud democràtica. Probablement, el resultat de les eleccions autonòmiques a tretze comunitats i la pèrdua de nombroses places fortes desfermarà la bèstia. Convindrà aleshores al Partido Popular presentar-se com l’únic baluard contra el repte sobiranista. L’estiu, el mes d’agost per ser més exactes, pot ser un moment ideal. I, aleshores, només els ajuntaments que triarem el proper 24-M tindran legitimitat per defensar-nos i seran l’eina clau per organitzar la resistència. Pensem-ho abans de dipositar el vot.

Comentaris

  1. Tens raó, Granollacs, que cal tindre els ajuntaments sobiranistes per afrontar la desconnexió.
    De tota manera, que el 12% d'electors pensi en clau nacional en aquestes eleccions municipals tampoc vol dir gaire cosa: hi ha molta gent que, al seu municipi, votarà CiU, ERC o les CUP pensant en qüestions municipals. Vull dir que el que importa és el nombre de vots que van a CiU, ERC o CUP (o a PP, PSC i C's, en el sentit invers); com a molt, en el vessant contestatari, caldrà veure el paper de 'Barcelona de Comú' a Barcelona (i, parcialment, de la CUP a la resta del país). Però la lectura de primera volta del 27-S hi serà.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…