Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2015

L’Acord del 30 de Març, així, amb majúscules

“Cataluña, independiente en 18 meses si ganan los soberanistas” (“El Mundo”), “Independence Day” (“El Huffting Post”), “Mas y ERC declararán en 18 meses la secesión si tienen mayoría el 27-S” (“El País”). Mentre aquí els nostres (de Francesc-Marc Álvaro a Alfred Bosch) obrien l’enèssima discussió bisantina (per irresoluble) sobre la llista única, discretament, els secretaris generals de Convergència i Esquerra, i les principals entitats sobiranistes de la societat civil, tallaven finalment el nus gordià de la seva discrepància sobre el full de ruta. A Espanya, com posaven de relleu immediatament els seus digitals (mentre “La Vanguardia” mantenia la notícia a la tercera renglera dels titulars), ho van entendre, al moment, perfectament. Si algú dubtava que les eleccions del 27-S podien esedevenir plebiscitàries, aquí ho té: en cinc minuts. Acord de full de ruta per declarar la independència i, d’immediat, “ipso facto”, Espanya entoma el repte. I com els nostres adversaris, el món sence…

Bestiari del procés: M. Casals, J. Fernández Díaz i E. García

Casals, Muriel (presidenta d’Òmnium Cultural).
Reactivant motors.
Mentre l’Assemblea impulsa una campanya centrada en el foment del vot des de l’exterior el proper 27-S (185 dies i 185.000 potencials votants catalans!); mentre l’ANC es prepara per l’assemblea general ordinària del proper 12 d’abril a Lleida, que haurà d’aprovar el full de ruta discutit a les territorials d’arreu de Catalunya. Entretant, la campanya “Ara és l’hora” renova forces. Es tracta de difondre un acte, el del 24-A al Palau de Sant Jordi de Barcelona, que ha de servir per impulsar totes les candidatures sobiranistes que es presenten a les municipals arreu del nostre país. El missatge: ni un sol vot per a coalicions i partits que no defensin la plena llibertat de Catalunya. Especialment, per a aquelles que voldran tornar a enganyar-nos, fent veure que Espanya és susceptible de reforma. Tinguem seny i no votem per la perpetuació de l’establishment.

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Delictes meno…

Bestiari del procés: I. Arrimadas, J.M. Bartomeu i J. Bou

Arrimadas, Inés (diputada de Ciudadanos al Parlament de Catalunya).
Massa catalana.
La participació de “Ciutatans” a les eleccions andaluses ha prodigat moments de sucar-hi pa. Alguns, directament, de justícia poètica. Al principi de la campanya, el delegat del Govern espanyol a Andalusia (que encara ho és, com si res), va llançar una autèntica diatriba xenòfoba contra Rivera per dir-se Albert i pretendre dirigir Andalusia des de Barcelona. Perfecte, aquest home està preparat per a entendre perquè no volem que Catalunya es governi (cada dia més) des de Madrid. Si la cosa prometia de bon començament, la traca final l’ha posat una altre representant popular, el diputat i exalcalde de Còrdova Rafael Merino, acusant Inés Arrimadas, diputada monolingüe al Parlament català, de no saber res de la seva Andalusia natal. En resum: “mejor unidos, insultados y humillados”, per repetir els mateixos resultats electorals de la suma d’UPyD i Ciudadanos a les europees. Un paper moralment galdós i políti…

Bestiari del procés: J. Puigcorbé, M. Surroca i M. Vilarrubias

Puigcorbé, Juanjo (actor i membre de la candidatura d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona).
Pas valent i aclaridor.
L’anunci del seu aterratge a la política barcelonina ha agafat a molts amb el pas canviat. La batalla de Barcelona es preveu dura. Per desgràcia, l’aspirant i favorita, Ada Colau, continua amagant l’ou sobre l’ambició nacional del seu projecte de ciutat: capital d’Estat amb recursos o ciutat de províncies a mercè de la metròpoli? No se sap, no contesta. Puigcorbé ha decidit fer el pas encara que pugui suposar-li greus conseqüències professionals en el futur. La seva aportació pot ser fonamental per al conjunt de l’independentisme, més d’enllà del seu coneixement del món cultural de la ciutat: significa obrir-se plenament al maragallisme clàssic i, per tant, fer una passa per esvair l’unicornisme, l’ensarronada federal: en aquest moment, l’objectiu més important dels qui volem un país nou i lliure.

Surroca, Montserrat (portaveu d’Unió Democràtica de Catalunya).
Nervis davant…

Bestiari del procés: M. Marchena, B. Marí i J. Molinero

Marchena, Manuel (president de la Sala Penal del Tribunal Suprem).
Condemna indiscriminada i abusiva.
Sense que serveixi de precedent, potser que caldria moure’s, aquí, en el terreny de la moderació. Defensar que no es pot passar de puntetes sobre els fets, greus, del bloqueig del Parlament em sembla del tot raonable. La simple absolució seria tant com cridar a que es pugui repetir amb qualsevol excusa reivindicativa. El jutge Vidal, però, ha defensat la possibilitat d’aplicar condemnes als responsables d’actes violents amb treballs per a la comunitat. Aplicar, però, de manera indiscriminada, penes que suposen l’entrada a presó per actituds que no comporten violència, en canvi, sembla una mesura tan forassenyada que sembla incomprensible avalar. I, francament, que les nostres principals institucions, el Govern i el Parlament, s’emparin en la voluntat repressiva d’un tribunal d’excepció les deixa en una posició francament impresentable.

Marí, Bartomeu (director del Museu d’Art Contemporan…

Unes quantes lliçons andaluses

Encara que sigui d’urgència, els resultats esdevinguts ahir a les eleccions a la comunitat autònoma andalusa ens ofereixen algunes llums d’anàlisi que cal ponderar. Amb un 30% d’electors indecisos fins gairebé el darrer moment i un 3% més de participació, la veritat és que les enquestes prèvies han estat prou fidels al resultat final. Amb una acotació important: a manca de dades fiables de cuina sobre record de vot, existia una evident sobre representació dels elements de canvi. Els resultats, en canvi, han posat de relleu l’existència d’un important vot ocult vergonyant, a favor dels partits de l’establishment. Els efectes del sistema electoral i el pas de tres a cinc llistes en disputa han provocat una situació curiosa: amb un substancial descens de més de cent mil vots i caient del 39,6 al 35,3% dels vots, en canvi, el PSOE ha mantingut, clavats, els 47 escons assolits en 2012. Tanmateix, IU, amb un descens només lleugerament superior, ha vist esfumar-se més de la meitat dels 12 es…

Bestiari del procés: X. García Albiol, J. Graupera i P. Iglesias

García Albiol, Xavier (alcalde de Badalona).
Nets de xenòfobs.
En la seva presentació de precampanya, acompanyat d’una Alicia Sánchez Camacho a la qual, potser, queden només unes setmanes de lideratge al PP català, amb la seva gomina, la pronúncia gangosa i, sobretot, el bascular fastigós i amenaçador de la seva mà, reiterat una vegada i una altra, tot recreant-se, per més i més vergonya aliena, feia temps que no sentia tant de fàstic davant d’un responsable polític. Amb permís de Jorge Fernández Díaz. El proper 24-M, acudint massivament a les urnes, els independentistes en concret i la gent de bé en general, tenim també l’oportunitat d’escombrar de racistes els nostres consistoris. Que la Plataforma per Catalunya reculi arreu i Badalona tingui un alcalde decent, seria una excel·lent notícia, si és que volem acréixer els estàndards democràtics del nostre país.

Graupera, Jordi (filòsof, professor i periodista).
Programa d’acció.
Sense pensar-hi gaire, diu ell modestament, ens ha ofert aques…

Bestiari del procés: J. Coll, D. Fernández i C. Forcadell

Coll, Joaquim (tècnic de la Diputació de Barcelona i vicepresident de SCC).
Perseguir banderes.
Al capdavant de l’entitat del món amb més presència mediàtica i menys socis (en companyia del seu portaveu protofranquista), aquest referent ideològic de l’actual PSC que agonitza, esdevé setmana a setmana una mena de croat contra la presència pública de l’estelada, que blasma, pel boc gros, com a bandera de coacció i xantatge. Darrerament, fins i tot la justícia espanyola (la seva) li ha etzibat una bufetada en rebutjar la demanda presentada contra l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per haver emplaçat un pal en un lloc preferent de la vila. Diu que l’estelada és la bandera d’un moviment polític. Viu en la ficció que l’estanquera, la bandera dels Borbons adoptada per Franco i confirmada per la Transició més desvergonyida representa a tothom. Sí, l’estelada és una bandera de part que només s’emplaça en públic en municipis de majoria independentista: l’espanyola, en canvi, s’imposa arreu amb…

Unitat a canvi de ruptura social i nacional

Tot i que l’estrebada final, la crida de bona part de l’opinió pública a salvar la figura del president, molt probablement, farà forat durant la campanya, hi ha un element de la demoscòpia actual que sembla prou consolidat d’aquí al 27-S: com a resultat de la picabaralla dels dos grossos des del 9-N i de l’habilitat i el lideratge intel·ligent demostrat durant els darrers mesos pels anticapitalistes, el bloc majoritari i sobiranista que el CEO situa ara mateix entre 71 i 74 escons (per la banda alta, com a l’actual Parlament de Catalunya) caldrà comptar amb tothom per fer majoria de govern en el moment decisiu de la desconnexió amb Espanya: amb CiU (o CDC), amb ERC i amb la CUP. Fins ara es deia, sovint, que sense CiU no hi hauria independència; ara ens haurem d’acostumar tots plegats a afirmar que al marge de la CUP tampoc. Ens ho hem guanyat (amb mèrits i demèrits) tots plegats.
D’aquest desplaçament a l’esquerra del punt d’equilibri del sobiranisme (al qual, evidentment, la devasta…

Els grans deures a fer d’aquí al #27s2015

El darrer CEO ens mostra el camí. La derrota del Sí es fonamenta en els 21 punts d’avantatge del No entre els majors de 65 anys, essent que els partidaris de la independència s’imposen en totes les franges d’edat per sota dels 50 anys. Treballar la fiabilitat i la credibilitat del projecte independentista ha de ser una prioritat, que passa sobretot per l’àmbit de les institucions. Cal articular una proposta molt sòlida i debatre-la públicament tant com sigui possible mirant d’arribar als sectors de la tercera edat de les àrees metropolitanes. Amb presència preferent de persones de perfil tècnic: homes com ara Joan Iglesias pel que fa a la Hisenda, Carles Viver en el terreny institucional i Amadeu Altafaj en l’europeu són (i ho han de ser encara més) fonamentals. En sentit contrari, cal deixar caure, d’una vegada, el lliri de la mà i començar la nostra pròpia campanya de la por: un retrat en cru de les conseqüències polítiques, econòmiques i socials de quedar-nos a Espanya. Parlem clar…

Bestiari del procés: J. Sánchez Revenga, G. Ubasart i C. Valls

Sánchez Revenga, Jaime (director general de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre).
Encunya com puguis.
El Govern espanyol ha manifestat una vegada més la seva amnèsia patològica, l’al·lèrgia a l’assumpció del propi passat, la ignorància més supina, en incloure la inscripció “70 años de paz” en una emissió espacial de monedes d’euro. Un lema gairebé idèntic als famosos "25 años de paz" que va posar en marxa el ministre Fraga el 1964, per celebrar (encara) la victòria de la sublevació franquista. Mentre continua retenint una part dels documents catalans de Salamanca, incomplint la pròpia legislació estatal al respecte, el Govern espanyol insisteix a oblidar els crims del franquisme, la manca de drets polítics, l’exercici de la repressió i la tortura i la pau dels cementeris de les seves execucions fins al darrer moment, la violència d’estat permanent al llarg de gairebé quaranta d’aquests setanta anys. Vergonyós.

Ubasart, Gemma (secretaria general de Podemos a Catalunya).
Atiar…

Bestiari del procés: M. L. Luna, A. Pastor i A. Rivera

Luna, María de los Llanos de (delegada del Govern espanyol a Catalunya).
Política colonial.
Després del tracte impresentable d’un magistrat metropolità a l’encara regidor barceloní Joan Laporta, aquesta setmana hem tingut la nostra dosi habitual de supremacisme lingüístic amb el maltractament denunciat, a través de la Plataforma per la Llengua, per part d’una advocada que assistia un estranger en un centre d’internament per a estrangers. Del despropòsit em quedo amb la sensació de reclusió i aïllament en terra revoltada que comencen a palesar els funcionaris colonials: el menysteniment del català es va fer a crits de "Aquí se habla en castellano. Aquí tiene usted que hablar en castellano y no en catalán. Estamos en unas dependencias españolas y aquí se habla español y punto". És a dir, que més enllà del seu tancat ja se saben en terra hostil. I el desfogament a base de pixar-se sobre l’estelada no els ho farà més falaguer.

Pastor, Ana (ministra espanyola de Foment).
Cleca europ…

Un CEO que manté les constants vitals

Em sap greu insistir-hi, però el darrer baròmetre del CEO (encara, estimat lector/a que t’hagi desanimat), des del meu punt de vista, abunda en les constants bàsiques del país dels darrers anys. Pel que fa a la qüestió de la independència, reflecteix la resposta a una pregunta canviada. Ara ja no es realitza sota la fórmula, pròpia de les preguntes electorals, de “què votaria vostè si demà se celebrés un referèndum”, sinó, sota la genèrica i potser més pròpia dels desitjos que de l’analítica, “què vol vostè”. La diferència entre una i altra pregunta és que fa desaparèixer pràcticament el nombre d’indecisos i ens ofereix el resultat amb més d’un 92% de participació, possibilitat, crec, força irreal. El cert és que el 44,1% de catalans que s’expressen pel sí són, en general, més joves i més ben formats, i per tant el seu gruix tendirà a créixer a mitjà termini i és més sòlid i raonat del punt de vista de les preferències. En sentit contrari, els que es manifesten en contra són sobretot …

Bestiari del procés: J.M. García-Margallo, P. Iglesias i S. López

García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors). Setmana gloriosa. L’acció del ministeri que defensa els interessos d’Espanya a l’exterior mereix atenció aquesta setmana. El consolat espanyol a Brussel·les va expulsar fa uns dies un català de les seves instal·lacions davant la seva proposta perquè no li era admès un document judicial escrit en català. El més bo de tot, li van dir que anés a la delegació de la Generalitat perquè li traduïssin: però, en què quedem, no eren sobreres perquè els interessos dels catalans ja estan ben representats per la diplomàcia depenent de Madrid? Per arrodonir la festa, el ministre ha declarat secretes les despeses ingents de les 117 ambaixades i consolats (no com les oficines exteriors del Govern català!), alhora que el Parlament europeu clavava un nou mastegot al Govern espanyol per la seva insistència a marginar Kossove en el concert internacional de les nacions. Ridícul rere ridícul.
Iglesias, Pablo(secretari general de Podemos). Mona…

Bestiari del procés: E. Aguirre, D. Camats i N. Català

Aguirre, Esperanza (candidata del PP a l’alcaldia de Madrid).
Suspendre la realitat.
Tot i que es difícil escapolir-se’n, reconec que (més enllà de compadir-nos pels pobres guàrdies urbans de la capital) no m’interessa gens la seva nova aposta política; no farem aquí com alguns mitjans catalans que, bona part del cap de setmana passat, dedicaven quatre de les seves cinc primeres notícies de l’edició digital a la política local madrilenya. Aguirre és notícia perquè ha proposat suspendre la realitat i deixar-la fluir només a porta tancada. Diu que, d’entrada, l’Athletic i el Barça no haurien de participar a la Copa perquè ni els clubs ni les seves aficions respecten els símbols espanyols (recordeu la dita, no barregeu mai política i esport!). Si no hi ha més remei, però, ja que han arribat a la final, caldria suspendre-la o com a mal menor i jugar-la a porta tancada. Les opinions lliures, però cadascú a casa seva.

Camats, Dolors (co-coordinadora d’ICV).
Confiança infinita.
Encapçalant un gru…

Una segona lectura del GESOP

Una vegada la gent d'"El Periódico" ha posat a disposició de tothom les dades del darrer Baròmetre del GESOP, de març de 2015, m'han sorgit alguns dubtes que voldria compartir en aquest país. Com sempre, partint de la comparació amb altres sondatges de la mateixa sèrie, sobre idèntiques preguntes. Hi ha una de comuna, en relació a si l'enquestat se sent o no independentista i des de quan. La suma dels percentatges dels qui es declaren independentistes (ep, per lògica, menys dels qui votarien sí a la independència, aquesta és una precisió important!) s'ha rebaixat des del 49,5% del gener de 2013 al 44,9% d'ara, passant pel 46,4% del novembre de 2014. Aquesta seria una conclusió lògica, però, si la mostra es mantingués estable en el temps. Cosa que no succeeix en aquesta enquesta.
Tenim elements precisos per pensar que ha canviat de forma substancial (no dic si ara s'ajusta més o no a la realitat): perquè, simultàniament, el nombre d'enquestats nasc…

Fem una crida contra el pessimisme?

Comparteixo plenament una de les darreres reflexions d’en Salvador Cardús: si en alguna cosa s’està en sortint el cantó fosc de la força dels de sempre (ell ho diu d’una altra manera) és en el desànim i la manca de confiança dels partidaris de la plena llibertat de Catalunya. De manera per a mi força incomprensible, el pessimisme més eixorc envaeix de fa mesos les pròpies files, per a satisfacció dels nostres adversaris. Vol dir això que no hem de criticar els errors propis? No, i ara. Sempre ho hem fet i ho farem. És més o hem de fer. Però no obsessivament fins al punt de convèncer-nos a nosaltres mateixos que no hi ha sortida. Mentre som al divan del psiquiatra l’”establishment” ha optat per fomentar el reagrupament del vot dependentista a Ciudadanos, fet que, a la darrera enquesta de GESOP per a “El Periódico” ha donat major visualització demoscòpica electoral a aquell espai. En realitat, es tracta, de moment i a l’espera de nous sondatges, d’una simple redistribució del vot català…

Bestiari del procés: S, Rodríguez, R. Romeva i J. Rull

Rodríguez, Santi (diputat del Partit Popular al Parlament de Catalunya).
Horitzó repressiu.
Després que, una setmana més, el diputat Sergio Santamaría (un de tants friquis que aviat perdran la feina a la bancada popular) provoqués, fins a la sacietat, la paciència infinita del diputat David Fernández, president de la comissió del cas Pujol, el Partit Popular s’ha acabat de cobrir de glòria amb l’aparició de Santi Rodríguez en una batussa amb el portaveu del Govern Francesc Homs. Molt destacable la seva referència a la (en realitat, inexistent) legislació alemanya que prohibeix presentar-se a les eleccions les formacions polítiques contràries a la constitució. Com sempre, girant la realitat: allà es tracta de protegir-se del retorn del totalitarisme feixista, justament el que els populars apliquen aquí per garantir que els catalans no ens puguem expressar democràticament. Un avís, doncs. La llei de partits com a fre al normal desenvolupament del 27-S.

Romeva, Raül (exparlamentari europeu …

Bestiari del procés: F. Homs, J. Laporta i M.J. Lecha

Homs, Francesc (conseller de presidència i portaveu de la Generalitat de Catalunya).
Es costos de la dependència.
Després de la tasca ingent del Consell per a la Transició Nacional, a la qual, per cert, el món sobiranista en general i el Govern en particular hauria de treure molt més profit per a generar el debat públic que volem, aquesta setmana el conseller Homs ha anunciat que la Generalitat treballa també en la publicació d’un llibre negre sobre el procés de recentralització que du a terme el Govern espanyol des de fa massa anys. Es tracta d’una idea excel·lent: cal saber que, com el CIS ens ha tornar a recordar aquests dies, hi ha una majoria sòlida d’espanyols favorable a deixar les coses com estan o fins i tot a anar enrere en matèria autonòmica. Que, per tant, és fals que l’alternativa a la independència sigui cap tercera via, sinó la inexorable liquidació de l’autogovern.

Laporta, Joan (expresident del FC Barcelona).
Justícia nacional.
La caverna mediàtica madrilenya s’ha abraonat…

No és país per sectaris

És una epidèmia en una part de l’esquerra del país. Aquella que és incapaç de fer una abraçada a l’adversari amb el qual, tot i confrontat en gairebé tot, comparteix alguns valors essencials. Em va impactar fa uns mesos en boca de la Gemma Galdón: ella mai donaria suport a la independència, bàsicament, perquè el nou estat podria governar-lo la dreta catalanista; no entro en la incoherència salvatge que suposa, en canvi, acceptar la dependència de l’Espanya del Partido Popular, Ciudadanos i Vox. Em refereixo a una visió de la política que defensa no pas que el teu projecte és el millor per garantir la prosperitat i el benestar de la majoria, sinó que és l’únic que té dret a exercir el poder. Fa pocs dies, la mateixa hisendada protagonista ha confirmat que no vol participar de les llistes de Podemos al Parlament perquè hauria de compartir espais amb gent de Convergència, una mena d’empestats.

És l’odi que es difon durant temps i temps en determinats espais i que traspua finalment en ent…

Bestiari del procés: C. Espinosa de los Monteros, G, Galdón i J. Herrera

Espinosa de los Monteros, Carlos (comissari de la “Marca España”).
De visita a les colònies.
Amb la presentació del periodista mediàtic Manuel Fuentes i la participació estel·lar de la delegada del Govern espanyol i l’encara portaveu “protofranquista” de Societat Civil Catalana (entre altres figures destacades del dependentisme català), i amb convit inclòs (del tot inexplicable!) als platós de la televisió pública catalana, el responsable de la “Marca España” s’ha passejat per la capital del país, en un intent desesperat de cridar a l’espanyolització del Mobile World Congress 2015. Tot plegat mentre, curiosament, la premsa madrilenya s’esforçava amb la màxima intensitat a ignorar un dels esdeveniments econòmics i tecnològics més importants de l’any. És clar, només els interessa utilitzar-nos com a aparador, tot i que, segons ells mateixos avisen, el procés espanta les inversions i és una mostra de la nostra voluntat d’aïllament. Coherència total.

Galdón, Gemma (membre del Consejo Ciudada…

Bestiari del procés: M. Carol, A. Colau i A. Colomines

Carol, Màrius (director de “La Vanguardia”).
De la censura a la mentida.
El comportament del procurador comtal en l’afer Sánchez Piñol ha estat un dels més lamentables de la història del “periodisme” català en molts anys. Després que l’escriptor posés en evidència la censura de la qual havia estat objecte i que en Màrius encarregués a Francesc Granell un patètic article de resposta, que cridava a amagar la repressió que l’exèrcit espanyol ha aplicat històricament als catalans, finalment, el director del semi-gratuït (que encara ha de dir una sola veritat sobre el cas) ha decretat la fi de la relació del diari amb l’escriptor. Uns quants hem esperat debades durant la setmana que els grans bucs insígnia de la comunicació i l’opinió catalana en fessin algun tipus d’esment. Ai, si hagués estat contra una veu dependentista! El clam no me’l puc ni arribar a imaginar. Quanta indignitat al camí...

Colau, Ada (candidata de @BcnEnComu a l’Ajuntament de Barcelona).
Pair la crítica.
Aquesta setmana, …

Canvi, continuïtat i coses rares del GESOP

Si alguna cosa ha caracteritzat les enquestes a Catalunya des de fa anys és l’existència de (almenys) dos grans àmbits de vot clarament diferenciats. D’una banda, el bloc tradicionalment nacionalista. L’enquesta el situa en la forquilla 67-70, amb un desgast respecte a enquestes anteriors per als partits que van protagonitzar l’espectacle negociador posterior al 9-N i premi per a la responsabilitat de la CUP. Per primera vegada, però, no es produeix només una redistribució de pesos dins aquest espai (amb l’eclosió dels anticapitalistes), sinó una pèrdua de pes neta respecte a la situació actual que podria arribar, segons l’enquesta, fins al set escons. És l’aspecte realment nou: fins ara el bloc nacionalista, esdevingut gairebé al cent per cent independentista (aquest és el gran canvi d’ençà del 2010!), sempre havia tingut majoria absoluta al Parlament de Catalunya. En tot cas, més enllà de la cuina, la intenció directa de vot als partits independentistes assoleix la cota del 51,5%.
A…

Bestiari del procés: S. Sáenz de Santamaría, X. Valls i S. Vidal

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del Govern espanyol).
“Demolition woman”.
Qui avisa no és traïdor: el “Gobierno” espanyol, ens recorda sovint, ve a Catalunya amb fets, no amb paraules. I tant. Entre els darrers, trobem una nova llei que recentralitza el control i la gestió de les adopcions internacionals, prenent una nova competència a la Generalitat de Catalunya. Som, certament, en una ofensiva sense treva. Aquí no hi ha alts al foc que valguin. Disparen amb armament pesant. Cal explicar-ho ben bé als nostres conciutadans: l’alternativa real a la construcció d’un Estat propi i independent per Catalunya no és l’unicornisme federal, sinó l’arranament de l’escassa autonomia que ens queda. Fa mal dir-ho, però convé no deixar-nos entabanar per aquells que pretenen ocultar quina és la pulsió majoritària a Espanya, a la qual, ells ho saben, s’acabaran plegant tard o d’hora. Així que, lliures o morts.

Valls, Xavi (periodista esportiu de TV3).
Veritats que couen.
Una allau d’histèrics …

Bestiari del procés: E. Roca, D. Rodríguez i A. Ros

Roca, Encarna (magistrada del Tribunal Constitucional).
No m’esquitxeu.
La doctora honoris causa per la Universitat de Girona deglutia un “cocido” de 35 euros i mig el cobert mentre el Tribunal Constitucional espanyol operava amb alegria un nou pas de rosca en el procés de sotmetiment de Catalunya. Ni una trista discrepància. Sense deixar oberta cap escletxa. Res de res. Només guaitar amb la boca plena com els magistrats que actuen com a corretja de transmissió del PPSOE plantegen una autèntica regressió competencial que trinxa una via de consulta (la no referendària) que ni tan sols la famosa sentència castradora de 2010 havia tocat. La Generalitat no té capacitat per preguntar sobre res a tots els catalans. Cap respecte per la voluntat de més de dos milions de conciutadans, d’una amplíssima majoria parlamentària. Una autèntica vergonya. Ara, això sí, sobretot, mantingueu-li a la senyora tots els honors acadèmics, que si no sereu titllats de cafres.

Rodríguez, David (alcalde de Solsona)…

El doble paper (clau) de l’Assemblea

Afortunadament, molts ho esperàvem frisosos, l’ANC ha engegat novament motors. Falten set mesos per al dia D (sí, Joan, dia D i hora H) i cal activar novament el món sobiranista, després de la destrempada general provocada pel desacord entre els principals actors polítics del procés. És d’una importància cabdal: el paper de l’entitat està cridat a ser (una altra vegada) absolutament clau en els propers mesos. Ho serà, estic convençut, en qualsevol dels possibles escenaris que ens esperen. Amb un 27-S desenvolupat amb normalitat democràtica, per assegurar de totes totes el seu caràcter plebiscitari. Una campanya pròpia de l’ANC pel Sí a la independència, que conjuntés cartells al carrer i grans actes conjunts amb els partits signants del full de ruta que arribarà, seria d’una enorme plasticitat per assegurar que tots els electors catalans entenguin la importància i el sentit del seu vot. Sobretot, per compensar la brutal campanya que, d’ICV a l’establishment, ha començat per negar-lo.

Bestiari del procés: C. Forcadell, J. Pujol Ferrusola i J. Pujol

Forcadell, Carme (presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Escalfant motors.
Amb la benzina de la repressió a tot gas, aquesta setmana l’ANC ha decidit arrencar novament la campanya que ens ha de conduir fins el 27-S. Després de tants mesos justificant el nostre dret a votar, finalment, podrem entrar a fons en el debat sobre les conseqüències de la independència. Sé que em faig pesat però caldria també encetar la discussió sobre les de la dependència: només podrem valorar adequadament els suposats costos de marxar si tenim en compte, simultàniament, els de quedar-nos en un estat que camina cap a una regressió sense precedents. Hi ha, a més, molta feina a fer de cara a les municipals: cal convèncer els (com a mínim) dos milions de votants actius independentistes que el 24-M la seva tria serà fonamental per disposar d’unes institucions de base, els Ajuntaments, ben alineades amb el moment culminant del procés.

Pujol Ferrusola, Jordi (empresari intermediari).
Símbol d’una època.
Potser h…