Ves al contingut principal

Bestiari del procés: C. Espinosa de los Monteros, G, Galdón i J. Herrera

Espinosa de los Monteros, Carlos (comissari de la “Marca España”).
De visita a les colònies.
Amb la presentació del periodista mediàtic Manuel Fuentes i la participació estel·lar de la delegada del Govern espanyol i l’encara portaveu “protofranquista” de Societat Civil Catalana (entre altres figures destacades del dependentisme català), i amb convit inclòs (del tot inexplicable!) als platós de la televisió pública catalana, el responsable de la “Marca España” s’ha passejat per la capital del país, en un intent desesperat de cridar a l’espanyolització del Mobile World Congress 2015. Tot plegat mentre, curiosament, la premsa madrilenya s’esforçava amb la màxima intensitat a ignorar un dels esdeveniments econòmics i tecnològics més importants de l’any. És clar, només els interessa utilitzar-nos com a aparador, tot i que, segons ells mateixos avisen, el procés espanta les inversions i és una mostra de la nostra voluntat d’aïllament. Coherència total.

Galdón, Gemma (membre del Consejo Ciudadano de Podemos).
De bigues a l’ull.
Impostura total, protagonitzava fa algunes setmanes una picabaralla a les xarxes socials sobre la precarietat del personal docent a les universitats, de la qual, naturalment, ella s’oferia com a model punyent. Però, sorpresa, com el col·lega Juan Carlos Monedero, sembla que és, alhora, una autèntica empresària d’èxit. Gràcies al portal de transparència de la seva formació, ella mateixa ha fet saber que gaudeix d’un pis de propietat a Barcelona i de 285.000 euros als seus quatre comptes corrents bancaris. A banda dels ingressos procedents de les seves múltiples col·laboracions als mitjans, fets a base d’informes de seguretat? No ha d’existir certa proporcionalitat entre esforç i retribució? La immensa majoria dels seus conciutadans no veurem mai aquesta quantitat. Però, tot i això, som casta. I ella, una altra vegada, víctima d’una cacera de bruixes.

Herrera, Joan (co-coordinador general d’ICV-Verds).
Convenció Irracional.
Pel qui no siguin molt, molt “hooligans”, la darrera convenció del partit a Sabadell ha estat de traca i mocador. Per molt que estigui en vies de dissolució dins Podemos, el pitjor que pot fer un partit és tractar els electors d’imbècils. És un intent d’alt risc. El temps ho dirà. Afirmar que vols un Estat lliure dins l’Espanya del Partido Popular i Ciudadanos (perquè amb aquests sí que estàs disposats a pactar-la) és espectacular. Parlar de voluntat revolucionària després de 35 anys d’acomodament, afaiçonament, apuntalament o justificació (depèn del moment) del sistema de la Transició és brutal. Realment, des d’una desconnexió radical, la de les poltrones que han ocupat durant dècades, cal pensar que els electors són molt, molt rucs per llançar missatges com aquests. I per això agonitzen políticament.

Comentaris

  1. El nivellàs dependentista està per terra, no poden convèncer ni els més rucs de casa nostra. La pena i la tristor es que els sobiranistes no som precisament cap geni de la clarividencia o l'estrategia, i a vegades dubto si saben cap on van.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…