Bestiari del procés: C. Espinosa de los Monteros, G, Galdón i J. Herrera

Espinosa de los Monteros, Carlos (comissari de la “Marca España”).
De visita a les colònies.
Amb la presentació del periodista mediàtic Manuel Fuentes i la participació estel·lar de la delegada del Govern espanyol i l’encara portaveu “protofranquista” de Societat Civil Catalana (entre altres figures destacades del dependentisme català), i amb convit inclòs (del tot inexplicable!) als platós de la televisió pública catalana, el responsable de la “Marca España” s’ha passejat per la capital del país, en un intent desesperat de cridar a l’espanyolització del Mobile World Congress 2015. Tot plegat mentre, curiosament, la premsa madrilenya s’esforçava amb la màxima intensitat a ignorar un dels esdeveniments econòmics i tecnològics més importants de l’any. És clar, només els interessa utilitzar-nos com a aparador, tot i que, segons ells mateixos avisen, el procés espanta les inversions i és una mostra de la nostra voluntat d’aïllament. Coherència total.

Galdón, Gemma (membre del Consejo Ciudadano de Podemos).
De bigues a l’ull.
Impostura total, protagonitzava fa algunes setmanes una picabaralla a les xarxes socials sobre la precarietat del personal docent a les universitats, de la qual, naturalment, ella s’oferia com a model punyent. Però, sorpresa, com el col·lega Juan Carlos Monedero, sembla que és, alhora, una autèntica empresària d’èxit. Gràcies al portal de transparència de la seva formació, ella mateixa ha fet saber que gaudeix d’un pis de propietat a Barcelona i de 285.000 euros als seus quatre comptes corrents bancaris. A banda dels ingressos procedents de les seves múltiples col·laboracions als mitjans, fets a base d’informes de seguretat? No ha d’existir certa proporcionalitat entre esforç i retribució? La immensa majoria dels seus conciutadans no veurem mai aquesta quantitat. Però, tot i això, som casta. I ella, una altra vegada, víctima d’una cacera de bruixes.

Herrera, Joan (co-coordinador general d’ICV-Verds).
Convenció Irracional.
Pel qui no siguin molt, molt “hooligans”, la darrera convenció del partit a Sabadell ha estat de traca i mocador. Per molt que estigui en vies de dissolució dins Podemos, el pitjor que pot fer un partit és tractar els electors d’imbècils. És un intent d’alt risc. El temps ho dirà. Afirmar que vols un Estat lliure dins l’Espanya del Partido Popular i Ciudadanos (perquè amb aquests sí que estàs disposats a pactar-la) és espectacular. Parlar de voluntat revolucionària després de 35 anys d’acomodament, afaiçonament, apuntalament o justificació (depèn del moment) del sistema de la Transició és brutal. Realment, des d’una desconnexió radical, la de les poltrones que han ocupat durant dècades, cal pensar que els electors són molt, molt rucs per llançar missatges com aquests. I per això agonitzen políticament.

Comentaris

  1. El nivellàs dependentista està per terra, no poden convèncer ni els més rucs de casa nostra. La pena i la tristor es que els sobiranistes no som precisament cap geni de la clarividencia o l'estrategia, i a vegades dubto si saben cap on van.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas