Ves al contingut principal

Bestiari del procés: E. Aguirre, D. Camats i N. Català

Aguirre, Esperanza (candidata del PP a l’alcaldia de Madrid).
Suspendre la realitat.
Tot i que es difícil escapolir-se’n, reconec que (més enllà de compadir-nos pels pobres guàrdies urbans de la capital) no m’interessa gens la seva nova aposta política; no farem aquí com alguns mitjans catalans que, bona part del cap de setmana passat, dedicaven quatre de les seves cinc primeres notícies de l’edició digital a la política local madrilenya. Aguirre és notícia perquè ha proposat suspendre la realitat i deixar-la fluir només a porta tancada. Diu que, d’entrada, l’Athletic i el Barça no haurien de participar a la Copa perquè ni els clubs ni les seves aficions respecten els símbols espanyols (recordeu la dita, no barregeu mai política i esport!). Si no hi ha més remei, però, ja que han arribat a la final, caldria suspendre-la o com a mal menor i jugar-la a porta tancada. Les opinions lliures, però cadascú a casa seva.

Camats, Dolors (co-coordinadora d’ICV).
Confiança infinita.
Encapçalant un grup de veterans independentistes (alguns d’ells en retirada, com ara Jaume Bosch o Ricard Gomà), la diputada Camats ha publicat un article aquesta setmana a l’ARA per justificar la nova oportunitat que pretenen que la majoria dels catalans atorguem a una Espanya que ja ha demostrat per activa i per passiva, de totes les maneres possibles, que no ens vol sinó com a súbdits pagans. Diuen que ningú podrà expulsar-los del sobiranisme. No, i ara! Simplement, tot el sobiranisme, amb l’ANC i l’Òmnium, començarà, després del 24-M, una intensa campanya per la independència fins el 27-S, demanant el vot per construir un estat independent, a partir d’un acord mínim que constarà als programes electorals de CiU, ERC, la CUP i qui vulgui afegir-se. ICV-EUiA no hi serà i els seus vots seran comptats aquella nit amb els de Ciudadanos i el Partido Popular.

Català, Neus (supervivent del camp nazi de Ravensbrück).
Més memòria que mai.
El president Mas ha respost al sectarisme d’alguns atorgant la Medalla d’Or a una veterana lluitadora comunista per la memòria de l’horror, la gairebé centenària resistent al nazisme Neus Català. És un record més necessari que mai, ara que, al nostre país, el protofranquisme (per a vergonya immensa de l’Europa malalta que el premia) torna a disposar de mitjans ingents de propaganda, ben parats per sufocar l’exercici de la lliure determinació del nostre poble. Com ella, la resta dels catalans som també al final d’una gran carrera de fons. En paraules d’un altre dels guardonats, l’escriptor (memòria diària del nostre present) Josep Maria Espinàs, ens "cal resistir amb la duresa del ferro si volem aconseguir el premi de l'or: la independència". L’exemple de tots dos, resistència i constància, les qualitats que necessitem per guanyar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…