Ves al contingut principal

Bestiari del procés: E. Aguirre, D. Camats i N. Català

Aguirre, Esperanza (candidata del PP a l’alcaldia de Madrid).
Suspendre la realitat.
Tot i que es difícil escapolir-se’n, reconec que (més enllà de compadir-nos pels pobres guàrdies urbans de la capital) no m’interessa gens la seva nova aposta política; no farem aquí com alguns mitjans catalans que, bona part del cap de setmana passat, dedicaven quatre de les seves cinc primeres notícies de l’edició digital a la política local madrilenya. Aguirre és notícia perquè ha proposat suspendre la realitat i deixar-la fluir només a porta tancada. Diu que, d’entrada, l’Athletic i el Barça no haurien de participar a la Copa perquè ni els clubs ni les seves aficions respecten els símbols espanyols (recordeu la dita, no barregeu mai política i esport!). Si no hi ha més remei, però, ja que han arribat a la final, caldria suspendre-la o com a mal menor i jugar-la a porta tancada. Les opinions lliures, però cadascú a casa seva.

Camats, Dolors (co-coordinadora d’ICV).
Confiança infinita.
Encapçalant un grup de veterans independentistes (alguns d’ells en retirada, com ara Jaume Bosch o Ricard Gomà), la diputada Camats ha publicat un article aquesta setmana a l’ARA per justificar la nova oportunitat que pretenen que la majoria dels catalans atorguem a una Espanya que ja ha demostrat per activa i per passiva, de totes les maneres possibles, que no ens vol sinó com a súbdits pagans. Diuen que ningú podrà expulsar-los del sobiranisme. No, i ara! Simplement, tot el sobiranisme, amb l’ANC i l’Òmnium, començarà, després del 24-M, una intensa campanya per la independència fins el 27-S, demanant el vot per construir un estat independent, a partir d’un acord mínim que constarà als programes electorals de CiU, ERC, la CUP i qui vulgui afegir-se. ICV-EUiA no hi serà i els seus vots seran comptats aquella nit amb els de Ciudadanos i el Partido Popular.

Català, Neus (supervivent del camp nazi de Ravensbrück).
Més memòria que mai.
El president Mas ha respost al sectarisme d’alguns atorgant la Medalla d’Or a una veterana lluitadora comunista per la memòria de l’horror, la gairebé centenària resistent al nazisme Neus Català. És un record més necessari que mai, ara que, al nostre país, el protofranquisme (per a vergonya immensa de l’Europa malalta que el premia) torna a disposar de mitjans ingents de propaganda, ben parats per sufocar l’exercici de la lliure determinació del nostre poble. Com ella, la resta dels catalans som també al final d’una gran carrera de fons. En paraules d’un altre dels guardonats, l’escriptor (memòria diària del nostre present) Josep Maria Espinàs, ens "cal resistir amb la duresa del ferro si volem aconseguir el premi de l'or: la independència". L’exemple de tots dos, resistència i constància, les qualitats que necessitem per guanyar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…