Ves al contingut principal

Bestiari del procés: E. Roca, D. Rodríguez i A. Ros

Roca, Encarna (magistrada del Tribunal Constitucional).
No m’esquitxeu.
La doctora honoris causa per la Universitat de Girona deglutia un “cocido” de 35 euros i mig el cobert mentre el Tribunal Constitucional espanyol operava amb alegria un nou pas de rosca en el procés de sotmetiment de Catalunya. Ni una trista discrepància. Sense deixar oberta cap escletxa. Res de res. Només guaitar amb la boca plena com els magistrats que actuen com a corretja de transmissió del PPSOE plantegen una autèntica regressió competencial que trinxa una via de consulta (la no referendària) que ni tan sols la famosa sentència castradora de 2010 havia tocat. La Generalitat no té capacitat per preguntar sobre res a tots els catalans. Cap respecte per la voluntat de més de dos milions de conciutadans, d’una amplíssima majoria parlamentària. Una autèntica vergonya. Ara, això sí, sobretot, mantingueu-li a la senyora tots els honors acadèmics, que si no sereu titllats de cafres.

Rodríguez, David (alcalde de Solsona).
Crida a l’ordre.
Acostumats a altres temps, l’espanyolisme organitzat està molt queixós per la befa a l’exèrcit feta aquesta setmana en el marc d’un carnaval, el de Solsona. L’any passat, el “Gobierno” ja va actuar preventivament prohibint l’ús de l’uniforme de la Guàrdia Civil als carnestoltes. Em reservo l’opinió sobre la intel·ligència política dels organitzadors, naturalment, tenint ben en compte que no tenen perquè tenir-ne cap. Se suposa que els dependentistes ofesos eren partidaris d’intervenir-hi per dir-los sobre què podien o no fer befa. És un posicionament que recorda, clarament, quins són els referents polítics de Josep Ramon Bosch i els seus: uns temps d’ordre i moderació on, quan convenia, es prohibia el carnestoltes. Punt i final. Quan calia, que venia a coincidir amb les grans victòries del nacionalisme espanyol a Catalunya: les de Felip V i el general Franco el 1714 i el 1939.

Ros, Àngel (alcalde de Lleida i president del PSC).
Sempre es pot empitjorar.
La situació dels socialistes catalans alineats amb el PSOE és cada dia que passa més compromesa. La confecció de les llistes municipals ha posat de relleu la sagnia de quadres i militants i la dificultat per trobar candidats a àmplies zones del país. Gairebé, només queda l’Àrea Metropolitana de Barcelona i algunes altres ciutats. A Lleida, l’alcalde i la fins ara número dos han fet esclatar una batussa pública de conseqüències electorals imprevisibles, amb acusacions de corrupció que ja han acabat al jutjat. Sobta la quantitat de coses que un es pot empassar quan ocupa un càrrec públic i la memòria que es recupera en ser apartat d’una carrera política. Per exemple, hem sabut que Ros, en plena crisi, ha dedicat recursos municipals per valor de 36.000 euros en regals de cortesia. Un autèntic hara-kiri polític en viu i en directe.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…