Ves al contingut principal

Bestiari del procés: E. Roca, D. Rodríguez i A. Ros

Roca, Encarna (magistrada del Tribunal Constitucional).
No m’esquitxeu.
La doctora honoris causa per la Universitat de Girona deglutia un “cocido” de 35 euros i mig el cobert mentre el Tribunal Constitucional espanyol operava amb alegria un nou pas de rosca en el procés de sotmetiment de Catalunya. Ni una trista discrepància. Sense deixar oberta cap escletxa. Res de res. Només guaitar amb la boca plena com els magistrats que actuen com a corretja de transmissió del PPSOE plantegen una autèntica regressió competencial que trinxa una via de consulta (la no referendària) que ni tan sols la famosa sentència castradora de 2010 havia tocat. La Generalitat no té capacitat per preguntar sobre res a tots els catalans. Cap respecte per la voluntat de més de dos milions de conciutadans, d’una amplíssima majoria parlamentària. Una autèntica vergonya. Ara, això sí, sobretot, mantingueu-li a la senyora tots els honors acadèmics, que si no sereu titllats de cafres.

Rodríguez, David (alcalde de Solsona).
Crida a l’ordre.
Acostumats a altres temps, l’espanyolisme organitzat està molt queixós per la befa a l’exèrcit feta aquesta setmana en el marc d’un carnaval, el de Solsona. L’any passat, el “Gobierno” ja va actuar preventivament prohibint l’ús de l’uniforme de la Guàrdia Civil als carnestoltes. Em reservo l’opinió sobre la intel·ligència política dels organitzadors, naturalment, tenint ben en compte que no tenen perquè tenir-ne cap. Se suposa que els dependentistes ofesos eren partidaris d’intervenir-hi per dir-los sobre què podien o no fer befa. És un posicionament que recorda, clarament, quins són els referents polítics de Josep Ramon Bosch i els seus: uns temps d’ordre i moderació on, quan convenia, es prohibia el carnestoltes. Punt i final. Quan calia, que venia a coincidir amb les grans victòries del nacionalisme espanyol a Catalunya: les de Felip V i el general Franco el 1714 i el 1939.

Ros, Àngel (alcalde de Lleida i president del PSC).
Sempre es pot empitjorar.
La situació dels socialistes catalans alineats amb el PSOE és cada dia que passa més compromesa. La confecció de les llistes municipals ha posat de relleu la sagnia de quadres i militants i la dificultat per trobar candidats a àmplies zones del país. Gairebé, només queda l’Àrea Metropolitana de Barcelona i algunes altres ciutats. A Lleida, l’alcalde i la fins ara número dos han fet esclatar una batussa pública de conseqüències electorals imprevisibles, amb acusacions de corrupció que ja han acabat al jutjat. Sobta la quantitat de coses que un es pot empassar quan ocupa un càrrec públic i la memòria que es recupera en ser apartat d’una carrera política. Per exemple, hem sabut que Ros, en plena crisi, ha dedicat recursos municipals per valor de 36.000 euros en regals de cortesia. Un autèntic hara-kiri polític en viu i en directe.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…