Ves al contingut principal

Bestiari del procés: F. Homs, J. Laporta i M.J. Lecha

Homs, Francesc (conseller de presidència i portaveu de la Generalitat de Catalunya).
Es costos de la dependència.
Després de la tasca ingent del Consell per a la Transició Nacional, a la qual, per cert, el món sobiranista en general i el Govern en particular hauria de treure molt més profit per a generar el debat públic que volem, aquesta setmana el conseller Homs ha anunciat que la Generalitat treballa també en la publicació d’un llibre negre sobre el procés de recentralització que du a terme el Govern espanyol des de fa massa anys. Es tracta d’una idea excel·lent: cal saber que, com el CIS ens ha tornar a recordar aquests dies, hi ha una majoria sòlida d’espanyols favorable a deixar les coses com estan o fins i tot a anar enrere en matèria autonòmica. Que, per tant, és fals que l’alternativa a la independència sigui cap tercera via, sinó la inexorable liquidació de l’autogovern.

Laporta, Joan (expresident del FC Barcelona).
Justícia nacional.
La caverna mediàtica madrilenya s’ha abraonat sobre el regidor barceloní, amb les seves tècniques habituals d’intoxicació. Es tracta, com gairebé sempre quan es parla sobre Catalunya, més encara si és en matèria lingüística, de girar la realitat com un mitjó : per art de màgia, una simple petició (absolutament respectuosa) de poder emprar la llengua pròpia en un judici celebrat a Catalunya, ha mudat en resistència i negativa a parlar castellà, com tothom sap “la llengua de tots”. De veritat que val la pena veure les imatges i escoltar la petició de Laporta, feta sense un bri de presumpció. Si, després de presenciar una estampa com aquesta, quaranta anys després de la mort del dictador, penseu que no existeixen motius fundats de dignitat per marxar és que esteu disposats a empassar-vos-ho absolutament tot.

Lecha, María José (candidata de @CapigremBCN a l’Ajuntament de Barcelona).
Coherència de risc.
Tot i rels rumors que havien apuntat a la possibilitat que David Fernández en fos cap de cartell, la designació d’aquesta veterana lluitadora de carrer, tot fent tàndem amb la Maria Rovira, acredita, novament, l’aposta arriscada de les CUP per la coherència extrema en la seva acció política. Recanvi radical de quadres i de veus a les institucions. Preferència per la política de carrer: evitar a tota costa l’empoltronament polític. Contrasta radicalment amb la designació, resultat del càlcul i la negociació, d’altres candidatures autoproclamades com a renovadores, on desembarquen fins i tot diputades procedents de la Carrera de San Jerónimo. Autenticitat contra impostura. El repte del 5% serà molt difícil, però la gent de la CUP sembla convençuda que només des de la solidesa de la tasca de formigueta es pot construir un futur realment nou.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…