Bestiari del procés: F. Homs, J. Laporta i M.J. Lecha

Homs, Francesc (conseller de presidència i portaveu de la Generalitat de Catalunya).
Es costos de la dependència.
Després de la tasca ingent del Consell per a la Transició Nacional, a la qual, per cert, el món sobiranista en general i el Govern en particular hauria de treure molt més profit per a generar el debat públic que volem, aquesta setmana el conseller Homs ha anunciat que la Generalitat treballa també en la publicació d’un llibre negre sobre el procés de recentralització que du a terme el Govern espanyol des de fa massa anys. Es tracta d’una idea excel·lent: cal saber que, com el CIS ens ha tornar a recordar aquests dies, hi ha una majoria sòlida d’espanyols favorable a deixar les coses com estan o fins i tot a anar enrere en matèria autonòmica. Que, per tant, és fals que l’alternativa a la independència sigui cap tercera via, sinó la inexorable liquidació de l’autogovern.

Laporta, Joan (expresident del FC Barcelona).
Justícia nacional.
La caverna mediàtica madrilenya s’ha abraonat sobre el regidor barceloní, amb les seves tècniques habituals d’intoxicació. Es tracta, com gairebé sempre quan es parla sobre Catalunya, més encara si és en matèria lingüística, de girar la realitat com un mitjó : per art de màgia, una simple petició (absolutament respectuosa) de poder emprar la llengua pròpia en un judici celebrat a Catalunya, ha mudat en resistència i negativa a parlar castellà, com tothom sap “la llengua de tots”. De veritat que val la pena veure les imatges i escoltar la petició de Laporta, feta sense un bri de presumpció. Si, després de presenciar una estampa com aquesta, quaranta anys després de la mort del dictador, penseu que no existeixen motius fundats de dignitat per marxar és que esteu disposats a empassar-vos-ho absolutament tot.

Lecha, María José (candidata de @CapigremBCN a l’Ajuntament de Barcelona).
Coherència de risc.
Tot i rels rumors que havien apuntat a la possibilitat que David Fernández en fos cap de cartell, la designació d’aquesta veterana lluitadora de carrer, tot fent tàndem amb la Maria Rovira, acredita, novament, l’aposta arriscada de les CUP per la coherència extrema en la seva acció política. Recanvi radical de quadres i de veus a les institucions. Preferència per la política de carrer: evitar a tota costa l’empoltronament polític. Contrasta radicalment amb la designació, resultat del càlcul i la negociació, d’altres candidatures autoproclamades com a renovadores, on desembarquen fins i tot diputades procedents de la Carrera de San Jerónimo. Autenticitat contra impostura. El repte del 5% serà molt difícil, però la gent de la CUP sembla convençuda que només des de la solidesa de la tasca de formigueta es pot construir un futur realment nou.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas