Bestiari del procés: J. Coll, D. Fernández i C. Forcadell

Coll, Joaquim (tècnic de la Diputació de Barcelona i vicepresident de SCC).
Perseguir banderes.
Al capdavant de l’entitat del món amb més presència mediàtica i menys socis (en companyia del seu portaveu protofranquista), aquest referent ideològic de l’actual PSC que agonitza, esdevé setmana a setmana una mena de croat contra la presència pública de l’estelada, que blasma, pel boc gros, com a bandera de coacció i xantatge. Darrerament, fins i tot la justícia espanyola (la seva) li ha etzibat una bufetada en rebutjar la demanda presentada contra l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per haver emplaçat un pal en un lloc preferent de la vila. Diu que l’estelada és la bandera d’un moviment polític. Viu en la ficció que l’estanquera, la bandera dels Borbons adoptada per Franco i confirmada per la Transició més desvergonyida representa a tothom. Sí, l’estelada és una bandera de part que només s’emplaça en públic en municipis de majoria independentista: l’espanyola, en canvi, s’imposa arreu amb l’amenaça d’inhabilitació.

Fernández, David (portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya).
Unitat i ruptura.
La darrera onada d’enquestes dóna a entendre que els electors sobiranistes estan determinats a confiar a la CUP un paper més protagonista en el procés: tot fa preveure que el 27-S no hi haurà majoria independentista al Parlament sense ells. Si, fins ara, la sentència clàssica al món sobiranista deia que sense CiU no hi hauria independència, caldrà afegir, per mèrits propis i per caïnisme aliè, que sense la CUP, tampoc. Aquesta setmana, David Fernández, qüestionat sobre l’aparent impossibilitat que els seus donin suport a un Govern de CiU-ERC, responia amb un enigmàtic i esperançador “el que no farem serà fer el joc a l’Estat espanyol”. La gestió del 27-S requerirà, sense dubte, grans dosis de generositat: convindria que comencéssim a entrenar-nos quan abans.

Forcadell, Carme (presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Programa d’acció.
L’ANC ha llançat aquesta setmana una nova ofensiva per anar posant en marxa la maquinària de campanya. La que ens ha de portar a configurar, per al moment decisiu de la desconnexió amb Espanya, una majoria independentista el més nítida possible: de primer, als ajuntaments i diputacions el proper 24-M; posteriorment, al Parlament de Catalunya, a les eleccions plebiscitàries del 27-S. Just un mes abans de les municipals, el 24 d’abril, caldrà omplir amb optimisme renovat el Palau Sant Jordi, sobretot, per donar-nos un cop de moral, però també, per demostrar a l’1,9 milions de compatriotes que van votar el 9-N que comptar amb unes institucions locals compromeses amb el procés és fonamental, especialment, pel que pugui sorgir en un futur proper de l’ànima repressiva de l’Estat espanyol. El proper dia 24 de maig, doncs, comencem per portar la independència als nostres ajuntaments!

Comentaris

  1. Aquest individu que es fa dir Joaquim Coll, a més de ser un fatxa-reaccionari, havia estat frare de Montserrat que va penjar la sotana ? Es un detallet que procura amagar de la seva biografia ?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas