Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Coll, D. Fernández i C. Forcadell

Coll, Joaquim (tècnic de la Diputació de Barcelona i vicepresident de SCC).
Perseguir banderes.
Al capdavant de l’entitat del món amb més presència mediàtica i menys socis (en companyia del seu portaveu protofranquista), aquest referent ideològic de l’actual PSC que agonitza, esdevé setmana a setmana una mena de croat contra la presència pública de l’estelada, que blasma, pel boc gros, com a bandera de coacció i xantatge. Darrerament, fins i tot la justícia espanyola (la seva) li ha etzibat una bufetada en rebutjar la demanda presentada contra l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per haver emplaçat un pal en un lloc preferent de la vila. Diu que l’estelada és la bandera d’un moviment polític. Viu en la ficció que l’estanquera, la bandera dels Borbons adoptada per Franco i confirmada per la Transició més desvergonyida representa a tothom. Sí, l’estelada és una bandera de part que només s’emplaça en públic en municipis de majoria independentista: l’espanyola, en canvi, s’imposa arreu amb l’amenaça d’inhabilitació.

Fernández, David (portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya).
Unitat i ruptura.
La darrera onada d’enquestes dóna a entendre que els electors sobiranistes estan determinats a confiar a la CUP un paper més protagonista en el procés: tot fa preveure que el 27-S no hi haurà majoria independentista al Parlament sense ells. Si, fins ara, la sentència clàssica al món sobiranista deia que sense CiU no hi hauria independència, caldrà afegir, per mèrits propis i per caïnisme aliè, que sense la CUP, tampoc. Aquesta setmana, David Fernández, qüestionat sobre l’aparent impossibilitat que els seus donin suport a un Govern de CiU-ERC, responia amb un enigmàtic i esperançador “el que no farem serà fer el joc a l’Estat espanyol”. La gestió del 27-S requerirà, sense dubte, grans dosis de generositat: convindria que comencéssim a entrenar-nos quan abans.

Forcadell, Carme (presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Programa d’acció.
L’ANC ha llançat aquesta setmana una nova ofensiva per anar posant en marxa la maquinària de campanya. La que ens ha de portar a configurar, per al moment decisiu de la desconnexió amb Espanya, una majoria independentista el més nítida possible: de primer, als ajuntaments i diputacions el proper 24-M; posteriorment, al Parlament de Catalunya, a les eleccions plebiscitàries del 27-S. Just un mes abans de les municipals, el 24 d’abril, caldrà omplir amb optimisme renovat el Palau Sant Jordi, sobretot, per donar-nos un cop de moral, però també, per demostrar a l’1,9 milions de compatriotes que van votar el 9-N que comptar amb unes institucions locals compromeses amb el procés és fonamental, especialment, pel que pugui sorgir en un futur proper de l’ànima repressiva de l’Estat espanyol. El proper dia 24 de maig, doncs, comencem per portar la independència als nostres ajuntaments!

Comentaris

  1. Aquest individu que es fa dir Joaquim Coll, a més de ser un fatxa-reaccionari, havia estat frare de Montserrat que va penjar la sotana ? Es un detallet que procura amagar de la seva biografia ?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…