Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Sánchez Revenga, G. Ubasart i C. Valls

Sánchez Revenga, Jaime (director general de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre).
Encunya com puguis.
El Govern espanyol ha manifestat una vegada més la seva amnèsia patològica, l’al·lèrgia a l’assumpció del propi passat, la ignorància més supina, en incloure la inscripció “70 años de paz” en una emissió espacial de monedes d’euro. Un lema gairebé idèntic als famosos "25 años de paz" que va posar en marxa el ministre Fraga el 1964, per celebrar (encara) la victòria de la sublevació franquista. Mentre continua retenint una part dels documents catalans de Salamanca, incomplint la pròpia legislació estatal al respecte, el Govern espanyol insisteix a oblidar els crims del franquisme, la manca de drets polítics, l’exercici de la repressió i la tortura i la pau dels cementeris de les seves execucions fins al darrer moment, la violència d’estat permanent al llarg de gairebé quaranta d’aquests setanta anys. Vergonyós.

Ubasart, Gemma (secretaria general de Podemos a Catalunya).
Atiar l’odi.
Podemos Catalunya: com va dir aquell, no se sap si és coincidència o declaració d’intencions, però el nom és fortament revelador, en matèria social i nacional. Esporgar el país de corruptes és altament recomanable, gairebé tant, com de sectaris. Fins i tot el nou partit ha hagut de sortir al pas de les declaracions de la Ubasart i acceptar l’error. Això sí, a l’atac, els qui les hem criticat (com sempre, tots) és que volem tapar les retallades de CiU. El cert és que, si hem de creure les enquestes, l’estrella de la nova formació, després de tocar sostre en el tombant del canvi d’any, sembla que ara veu declinar el seu auge. La volàtil política actual farà probablement que vegi força rebaixades les seves expectatives sense ni tan sols haver-se enfrontat a un combat electoral de primer ordre.

Valls, Carme (vicepresidenta de Federalistes d’Esquerra).
Estranys companys federals.
L’entitat dependentista nascuda d’una part de les restes de Ciutadans pel Canvi hauria d’afegir al seu nom la paraula Espanya. Bàsicament, perquè hi ha molts independentistes que ens considerem federalistes d’Esquerra i aspirem a uns Estats Units d’Europa seriosos. Aquesta setmana han estat notícia per un debat en el qual Miquel Iceta (en ple procés de descomposició) ha donat l’alternativa a un Albert Rivera federalista sobrevingut. L’evidència del traspàs, acomboiat pel Pont Aeri, ha fet que, a darrera hora, se’n retiressin els representants d’ICV i UDC, partits que es troben (gairebé) a les antípodes ideològiques del dependentisme fort de Ciudadanos. Una reacció normal, si tenim en compte el fonamentalisme constitucional que, fins ara, els tarongets han mostrat de manera imperturbable i que els porta ara a proposar només uns quants retocs tècnics a la Carta Magna confegida fa gairebé quaranta anys a l’ombra del franquisme.

Comentaris

  1. No sé pas amb quin ficar-me. Tots em fan prou mal.
    Potser el més cafre és aquest Revenga. M'ho va comentar un amic meu que viu a París. No m'ho vaig creure, de tant falangista elemental primari. Trobo que fins i tot sigui interessant que arribi a fer aquestes monedes de 200€. D'aquesta manera, els nostres néts veuran que el falangisme es va estirar fins 40 anys després de la mort del pitjor assassí que mai ha tingut Espanya després de Felipe V.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…