Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J.M. García-Margallo, P. Iglesias i S. López

García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Setmana gloriosa.
L’acció del ministeri que defensa els interessos d’Espanya a l’exterior mereix atenció aquesta setmana. El consolat espanyol a Brussel·les va expulsar fa uns dies un català de les seves instal·lacions davant la seva proposta perquè no li era admès un document judicial escrit en català. El més bo de tot, li van dir que anés a la delegació de la Generalitat perquè li traduïssin: però, en què quedem, no eren sobreres perquè els interessos dels catalans ja estan ben representats per la diplomàcia depenent de Madrid? Per arrodonir la festa, el ministre ha declarat secretes les despeses ingents de les 117 ambaixades i consolats (no com les oficines exteriors del Govern català!), alhora que el Parlament europeu clavava un nou mastegot al Govern espanyol per la seva insistència a marginar Kossove en el concert internacional de les nacions. Ridícul rere ridícul.

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Monarquisme d’enquesta.
Tancat al despatx, observant les enquestes. És fàcil imaginar-se així, hores i hores, l’equip que comanda el partit del bucle. Marxisme pur, tenen uns principis, però estan sempre disposats a canviar-los si cal. Han comprovat que l’opinió de la majoria dels espanyols sobre la monarquia és positiva. Que tot i les caceres majors i menors del pare, la institució conserva uns índexs de popularitat notables. I han pensat que, tot i que són republicans de mena, no poden enfrontar-s’hi a camp obert. Solució: que Felip VI es presenti per ser cap d’Estat. Amnèsia total sobre el que els borbons han representat per a la llibertat dels pobles peninsulars. Més centralisme madrileny. Com sempre. Una altra vegada (i ja comencen a ser unes quantes), autèntica impostura. “Postureo” regenerador que cada dia cola menys i que, víctimes de la seva giragonsa populista, encara els caldrà accentuar.

López, Sergi (actor).
Agents del procés.
Lligat de fa anys a la CUP, el recordem en aquell celebrat discurs el dia de la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana: aquesta setmana (recordem-ho amb alegria, caram!) ha fet exactament tres anys del naixement d’una institució que ja és clau en la història del nostre país. Sergi López ha aprofitat una entrevista al diari argentí de referència, “La Nación” per explicar, amb senzillesa, perquè els catalans volem fer la nostra, exactament igual que ells. Cada nació té dret a autogovernar-se i la nostra només pot fer-ho, essent respectada i digna, si surt d’Espanya. L’actitud de l’actor, com la del jutge Vidal justament homenatjat aquests dies a Girona, apel·la a la responsabilitat de cadascú en l’èxit del procés d’alliberament nacional. Més encara en aquests moments en els quals, a banda i banda (incomprensible) s’intenta insuflar pessimisme per terra, mar i aire.

Comentaris

  1. Bé, ja hi torno...
    Amb això d'en Garcia Margallo, em ve a la memòria -batalletes d'avis- en que una vegada em va tocar anar a un sopar en una ambaixada espanyola. L'ambaixador es queixava que aquella ambaixada estava arraconada del món, per més que estava en un lloc molt estratègic del món. En fi, el sopar molt bo i gens car. Veritat. Però tota la vaixella, coberteria i altres andròmines, tot, era de sèrie en totes les ambaixades d'arreu del món: Cristall pur, amb farbalans d'or, etc. Els coberts de plata amb decoracions d'or, etc. No cal seguir.
    Sort que no fan gaire despesa, que si en fessin...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…