Bestiari del procés: J.M. García-Margallo, P. Iglesias i S. López

García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Setmana gloriosa.
L’acció del ministeri que defensa els interessos d’Espanya a l’exterior mereix atenció aquesta setmana. El consolat espanyol a Brussel·les va expulsar fa uns dies un català de les seves instal·lacions davant la seva proposta perquè no li era admès un document judicial escrit en català. El més bo de tot, li van dir que anés a la delegació de la Generalitat perquè li traduïssin: però, en què quedem, no eren sobreres perquè els interessos dels catalans ja estan ben representats per la diplomàcia depenent de Madrid? Per arrodonir la festa, el ministre ha declarat secretes les despeses ingents de les 117 ambaixades i consolats (no com les oficines exteriors del Govern català!), alhora que el Parlament europeu clavava un nou mastegot al Govern espanyol per la seva insistència a marginar Kossove en el concert internacional de les nacions. Ridícul rere ridícul.

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Monarquisme d’enquesta.
Tancat al despatx, observant les enquestes. És fàcil imaginar-se així, hores i hores, l’equip que comanda el partit del bucle. Marxisme pur, tenen uns principis, però estan sempre disposats a canviar-los si cal. Han comprovat que l’opinió de la majoria dels espanyols sobre la monarquia és positiva. Que tot i les caceres majors i menors del pare, la institució conserva uns índexs de popularitat notables. I han pensat que, tot i que són republicans de mena, no poden enfrontar-s’hi a camp obert. Solució: que Felip VI es presenti per ser cap d’Estat. Amnèsia total sobre el que els borbons han representat per a la llibertat dels pobles peninsulars. Més centralisme madrileny. Com sempre. Una altra vegada (i ja comencen a ser unes quantes), autèntica impostura. “Postureo” regenerador que cada dia cola menys i que, víctimes de la seva giragonsa populista, encara els caldrà accentuar.

López, Sergi (actor).
Agents del procés.
Lligat de fa anys a la CUP, el recordem en aquell celebrat discurs el dia de la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana: aquesta setmana (recordem-ho amb alegria, caram!) ha fet exactament tres anys del naixement d’una institució que ja és clau en la història del nostre país. Sergi López ha aprofitat una entrevista al diari argentí de referència, “La Nación” per explicar, amb senzillesa, perquè els catalans volem fer la nostra, exactament igual que ells. Cada nació té dret a autogovernar-se i la nostra només pot fer-ho, essent respectada i digna, si surt d’Espanya. L’actitud de l’actor, com la del jutge Vidal justament homenatjat aquests dies a Girona, apel·la a la responsabilitat de cadascú en l’èxit del procés d’alliberament nacional. Més encara en aquests moments en els quals, a banda i banda (incomprensible) s’intenta insuflar pessimisme per terra, mar i aire.

Comentaris

  1. Bé, ja hi torno...
    Amb això d'en Garcia Margallo, em ve a la memòria -batalletes d'avis- en que una vegada em va tocar anar a un sopar en una ambaixada espanyola. L'ambaixador es queixava que aquella ambaixada estava arraconada del món, per més que estava en un lloc molt estratègic del món. En fi, el sopar molt bo i gens car. Veritat. Però tota la vaixella, coberteria i altres andròmines, tot, era de sèrie en totes les ambaixades d'arreu del món: Cristall pur, amb farbalans d'or, etc. Els coberts de plata amb decoracions d'or, etc. No cal seguir.
    Sort que no fan gaire despesa, que si en fessin...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)