Bestiari del procés: M. Carol, A. Colau i A. Colomines

Carol, Màrius (director de “La Vanguardia”).
De la censura a la mentida.
El comportament del procurador comtal en l’afer Sánchez Piñol ha estat un dels més lamentables de la història del “periodisme” català en molts anys. Després que l’escriptor posés en evidència la censura de la qual havia estat objecte i que en Màrius encarregués a Francesc Granell un patètic article de resposta, que cridava a amagar la repressió que l’exèrcit espanyol ha aplicat històricament als catalans, finalment, el director del semi-gratuït (que encara ha de dir una sola veritat sobre el cas) ha decretat la fi de la relació del diari amb l’escriptor. Uns quants hem esperat debades durant la setmana que els grans bucs insígnia de la comunicació i l’opinió catalana en fessin algun tipus d’esment. Ai, si hagués estat contra una veu dependentista! El clam no me’l puc ni arribar a imaginar. Quanta indignitat al camí...

Colau, Ada (candidata de @BcnEnComu a l’Ajuntament de Barcelona).
Pair la crítica.
Aquesta setmana, per aclamació, Ada Colau ha esdevingut cap de llista de la candidatura del conglomerat ICV-EUiA, Podemos i Procés Constituent a l’Ajuntament de Barcelona. Fa més d’una setmana que els pregunto a les xarxes socials si donaran suport a l’entrada del consistori de la capital del país a l’Associació de Municipis per la Independència. El dia que fa 9, la @nurialb (no sé exactament en nom de qui) em diu que això és vella política: que faci la proposta al seu web i que ja ho votaran. Intento fer-ho però el manual d’instruccions és monolingüe espanyol. Li exposo la meva contrarietat i li plantejo si el fet que ICV els financi la seva campanya pot influir-hi o no. M’acusa de trollejar i s’acomiada. I, entretant, el perfil oficial sense dir ni piu. Tota una lliçó de nova política.

Colomines, Agustí (professor i assagista).
Animar la parròquia.
Hem de dir que tot va fatal. És obligatori. Com a exemple paradigmàtic de l’actitud malaltissa de molts independentistes de pedra picada, cal posar aquesta setmana, a parer meu, l’actuació del professor Colomines durant el debat polític nocturn del canal 3/24. Després de carregar contra les esmenes presentades per Esquerra als pressupostos, en suport de la creació d’estructures d’estat en diversos àmbits essencials, acusa els republicans (sense massa dissimulació) de manca de patriotisme, confirma el desinflament de tots els independentistes que, com ell, no militen a cap partit (què bo!) i s’alinea, per posar la cirereta al pastís, amb la tesi de Miquel Iceta i Joan Herrera segons la qual a les eleccions del 27-S no decidirem res sobre la independència. Quina contribució tan absolutament extraordinària, la seva, a la unitat i a l’èxit del procés!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas