Ves al contingut principal

Bestiari del procés: M. Carol, A. Colau i A. Colomines

Carol, Màrius (director de “La Vanguardia”).
De la censura a la mentida.
El comportament del procurador comtal en l’afer Sánchez Piñol ha estat un dels més lamentables de la història del “periodisme” català en molts anys. Després que l’escriptor posés en evidència la censura de la qual havia estat objecte i que en Màrius encarregués a Francesc Granell un patètic article de resposta, que cridava a amagar la repressió que l’exèrcit espanyol ha aplicat històricament als catalans, finalment, el director del semi-gratuït (que encara ha de dir una sola veritat sobre el cas) ha decretat la fi de la relació del diari amb l’escriptor. Uns quants hem esperat debades durant la setmana que els grans bucs insígnia de la comunicació i l’opinió catalana en fessin algun tipus d’esment. Ai, si hagués estat contra una veu dependentista! El clam no me’l puc ni arribar a imaginar. Quanta indignitat al camí...

Colau, Ada (candidata de @BcnEnComu a l’Ajuntament de Barcelona).
Pair la crítica.
Aquesta setmana, per aclamació, Ada Colau ha esdevingut cap de llista de la candidatura del conglomerat ICV-EUiA, Podemos i Procés Constituent a l’Ajuntament de Barcelona. Fa més d’una setmana que els pregunto a les xarxes socials si donaran suport a l’entrada del consistori de la capital del país a l’Associació de Municipis per la Independència. El dia que fa 9, la @nurialb (no sé exactament en nom de qui) em diu que això és vella política: que faci la proposta al seu web i que ja ho votaran. Intento fer-ho però el manual d’instruccions és monolingüe espanyol. Li exposo la meva contrarietat i li plantejo si el fet que ICV els financi la seva campanya pot influir-hi o no. M’acusa de trollejar i s’acomiada. I, entretant, el perfil oficial sense dir ni piu. Tota una lliçó de nova política.

Colomines, Agustí (professor i assagista).
Animar la parròquia.
Hem de dir que tot va fatal. És obligatori. Com a exemple paradigmàtic de l’actitud malaltissa de molts independentistes de pedra picada, cal posar aquesta setmana, a parer meu, l’actuació del professor Colomines durant el debat polític nocturn del canal 3/24. Després de carregar contra les esmenes presentades per Esquerra als pressupostos, en suport de la creació d’estructures d’estat en diversos àmbits essencials, acusa els republicans (sense massa dissimulació) de manca de patriotisme, confirma el desinflament de tots els independentistes que, com ell, no militen a cap partit (què bo!) i s’alinea, per posar la cirereta al pastís, amb la tesi de Miquel Iceta i Joan Herrera segons la qual a les eleccions del 27-S no decidirem res sobre la independència. Quina contribució tan absolutament extraordinària, la seva, a la unitat i a l’èxit del procés!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…