Ves al contingut principal

Bestiari del procés: M. Casals, J. Fernández Díaz i E. García

Casals, Muriel (presidenta d’Òmnium Cultural).
Reactivant motors.
Mentre l’Assemblea impulsa una campanya centrada en el foment del vot des de l’exterior el proper 27-S (185 dies i 185.000 potencials votants catalans!); mentre l’ANC es prepara per l’assemblea general ordinària del proper 12 d’abril a Lleida, que haurà d’aprovar el full de ruta discutit a les territorials d’arreu de Catalunya. Entretant, la campanya “Ara és l’hora” renova forces. Es tracta de difondre un acte, el del 24-A al Palau de Sant Jordi de Barcelona, que ha de servir per impulsar totes les candidatures sobiranistes que es presenten a les municipals arreu del nostre país. El missatge: ni un sol vot per a coalicions i partits que no defensin la plena llibertat de Catalunya. Especialment, per a aquelles que voldran tornar a enganyar-nos, fent veure que Espanya és susceptible de reforma. Tinguem seny i no votem per la perpetuació de l’establishment.

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Delictes menors.
D’acord que una redifusió incontrolada dels missatges de xenofòbia anti-catalana que es van abocar a la xarxa des de més d’una vintena de comptes de twitter, van donar encara més visibilitat pública a uns quants depravats. Fins i tot, que la legítima voluntat de denunciar-ho, provocant sobre-exposició, no va ser potser prou respectuosa amb les famílies i els amics de les víctimes. Per coherència, per dignitat i per justícia, però, ara toca denuncia i acció de la justícia: si hi va haver reacció fulminant en el cas desgraciat dels insults a la presidenta de la Diputació de Lleó acabada d’assassinar, ara, què farà el ministre de l’Interior i la justícia espanyola davant el festival xenòfob i racista anti-català i anti-alemany a les xarxes socials? Si hem de creure el compte oficial de la policia, per desgràcia, res de res.

García, Esperanza (advocada i opinadora).
Misèria moral.
Està amargada. Amb la síndrome d’aquells conductors que decideixin agafar l’autopista en contra-direcció i que, tot i l’evidència, encara acceleren, a l’espera que la realitat s’acabarà potser adaptant a la seva decisió original equivocada. L’Esperanza va decidir abandonar Ciudadanos per passar-se al PP. A hores d’ara, ja està clar, va fer el negoci de Robert i les cabres. I ens ho fa pagar a tots amb la seva rancúnia insadollable. Fa uns mesos equiparava Esquerra a Terra Lliure. Ara, entestada a carregar contra Mas a qualsevol preu, s’equivoca a l’hora d’interpretar les seves declaracions. Les compara amb la bilis dels tuits catalanòfobs a les xarxes socials. Tothom excepte ella sap que circula en sentit contrari a la realitat. A ella li és igual. I prem l’accelerador. I la vergonya aliena esdevé llàstima. Perquè la retrata en tota la seva immoralitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…