Bestiari del procés: M. Casals, J. Fernández Díaz i E. García

Casals, Muriel (presidenta d’Òmnium Cultural).
Reactivant motors.
Mentre l’Assemblea impulsa una campanya centrada en el foment del vot des de l’exterior el proper 27-S (185 dies i 185.000 potencials votants catalans!); mentre l’ANC es prepara per l’assemblea general ordinària del proper 12 d’abril a Lleida, que haurà d’aprovar el full de ruta discutit a les territorials d’arreu de Catalunya. Entretant, la campanya “Ara és l’hora” renova forces. Es tracta de difondre un acte, el del 24-A al Palau de Sant Jordi de Barcelona, que ha de servir per impulsar totes les candidatures sobiranistes que es presenten a les municipals arreu del nostre país. El missatge: ni un sol vot per a coalicions i partits que no defensin la plena llibertat de Catalunya. Especialment, per a aquelles que voldran tornar a enganyar-nos, fent veure que Espanya és susceptible de reforma. Tinguem seny i no votem per la perpetuació de l’establishment.

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Delictes menors.
D’acord que una redifusió incontrolada dels missatges de xenofòbia anti-catalana que es van abocar a la xarxa des de més d’una vintena de comptes de twitter, van donar encara més visibilitat pública a uns quants depravats. Fins i tot, que la legítima voluntat de denunciar-ho, provocant sobre-exposició, no va ser potser prou respectuosa amb les famílies i els amics de les víctimes. Per coherència, per dignitat i per justícia, però, ara toca denuncia i acció de la justícia: si hi va haver reacció fulminant en el cas desgraciat dels insults a la presidenta de la Diputació de Lleó acabada d’assassinar, ara, què farà el ministre de l’Interior i la justícia espanyola davant el festival xenòfob i racista anti-català i anti-alemany a les xarxes socials? Si hem de creure el compte oficial de la policia, per desgràcia, res de res.

García, Esperanza (advocada i opinadora).
Misèria moral.
Està amargada. Amb la síndrome d’aquells conductors que decideixin agafar l’autopista en contra-direcció i que, tot i l’evidència, encara acceleren, a l’espera que la realitat s’acabarà potser adaptant a la seva decisió original equivocada. L’Esperanza va decidir abandonar Ciudadanos per passar-se al PP. A hores d’ara, ja està clar, va fer el negoci de Robert i les cabres. I ens ho fa pagar a tots amb la seva rancúnia insadollable. Fa uns mesos equiparava Esquerra a Terra Lliure. Ara, entestada a carregar contra Mas a qualsevol preu, s’equivoca a l’hora d’interpretar les seves declaracions. Les compara amb la bilis dels tuits catalanòfobs a les xarxes socials. Tothom excepte ella sap que circula en sentit contrari a la realitat. A ella li és igual. I prem l’accelerador. I la vergonya aliena esdevé llàstima. Perquè la retrata en tota la seva immoralitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas