Bestiari del procés: M. L. Luna, A. Pastor i A. Rivera

Luna, María de los Llanos de (delegada del Govern espanyol a Catalunya).
Política colonial.
Després del tracte impresentable d’un magistrat metropolità a l’encara regidor barceloní Joan Laporta, aquesta setmana hem tingut la nostra dosi habitual de supremacisme lingüístic amb el maltractament denunciat, a través de la Plataforma per la Llengua, per part d’una advocada que assistia un estranger en un centre d’internament per a estrangers. Del despropòsit em quedo amb la sensació de reclusió i aïllament en terra revoltada que comencen a palesar els funcionaris colonials: el menysteniment del català es va fer a crits de "Aquí se habla en castellano. Aquí tiene usted que hablar en castellano y no en catalán. Estamos en unas dependencias españolas y aquí se habla español y punto". És a dir, que més enllà del seu tancat ja se saben en terra hostil. I el desfogament a base de pixar-se sobre l’estelada no els ho farà més falaguer.

Pastor, Ana (ministra espanyola de Foment).
Cleca europea.
Amb el vot unànime dels diputats regeneracionistes de Ciudadanos i Podemos per intentar impedir-ho (ja sabeu, els qui han d’acabar amb el bipartidisme antic però que, quan arriben els temes importants, voten amb els de sempre com un sol home), aquesta setmana el Parlament europeu ha censurat sense contemplacions el model espanyol d’infraestructures aeroportuàries, basat en la centralització, consistent a posar tota la xarxa al servei del creixement d’un sol aeroport central que, tot i això, perquè és impossible violentar les lleis universals de la física, els darrers anys es veu superat en nombre de passatgers pel del Prat. No patiu que no reaccionaran: des de sempre, el seu propòsit no és de solvència econòmica, sinó de supremacia política. I en això cremaran les barques davant l’astorament del món.

Rivera, Albert (president de Ciudadanos).
Guerra bruta.
Mentre els mitjans de sempre continuen llançats a impulsar la seva candidatura, els seus militants de peu continuen les pràctiques d’intoxicació a les quals ens té acostumats el dependentisme. Mentre l’IBEX35 i “El País” es posen d’acord per erosionar les expectatives electorals de Podemos i del Partido Popular, hi ha qui es dedica a fabricar cartells de falsa bandera per incriminar l’independentisme. Sota la cobertura de Societat Civil Catalana, la plataforma dependentista generosament regada (potser) amb els recursos dels 300 i del Ministeri de l’Interior, la veu pública de la qual, una setmana més, és la d’un protofranquista convicte i confés. El més divertit serà veure l’Enric Millo disculpant-se pels seus tuits contra els organitzadors i a Manos Limpias aconseguint, amb la seva demanda, la condemna dels implicats. Ah, que serà que no. Llàstima.

Comentaris

  1. Trobo molt interessant la teva aportació relacionant l'IBEX35 amb el País. Poques vegades s'arriba a relacionar la relació íntima entre el capital i les comunicacions d'una manera tan clara. Qui posa El País, hi pot anar afegint tot el reguitzell dels lligams poder-comunicació. Fins i tot, el potencial incrementat del nostre afany d'aconseguir la nostra independència amb els diaris Avui i l'Ara. Evident.
    Amb això de les seves noves trifurques de l'Albert Rivera amb aquest nou cretí d'Andalusia, trobo molt divertit que els promotors de l'unionisme, a aquest almenys, se li tornin en contra d'una manera tan clara. De què n'hem parlat sempre tots nosaltres, que no s'ho creia?? És allò de trobar-te en la teva pròpia sang les mateixes ferides que has provocat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas