Bestiari del procés: S, Rodríguez, R. Romeva i J. Rull

Rodríguez, Santi (diputat del Partit Popular al Parlament de Catalunya).
Horitzó repressiu.
Després que, una setmana més, el diputat Sergio Santamaría (un de tants friquis que aviat perdran la feina a la bancada popular) provoqués, fins a la sacietat, la paciència infinita del diputat David Fernández, president de la comissió del cas Pujol, el Partit Popular s’ha acabat de cobrir de glòria amb l’aparició de Santi Rodríguez en una batussa amb el portaveu del Govern Francesc Homs. Molt destacable la seva referència a la (en realitat, inexistent) legislació alemanya que prohibeix presentar-se a les eleccions les formacions polítiques contràries a la constitució. Com sempre, girant la realitat: allà es tracta de protegir-se del retorn del totalitarisme feixista, justament el que els populars apliquen aquí per garantir que els catalans no ens puguem expressar democràticament. Un avís, doncs. La llei de partits com a fre al normal desenvolupament del 27-S.

Romeva, Raül (exparlamentari europeu d’ICV).
Temps de decidir.
És moment per als valents. Per a la dignitat i la coherència. El procés ens farà, a la majoria, molt millors. Un dels cervells més brillants de la política catalana ha pres una decisió humanament compromesa: abandonar la comoditat del seu partit de tota la vida per impossibilitat de defensar el seu actual projecte, vinculat a una Espanya que tothom (inclosa la direcció d’Iniciativa) sap que no canviarà. Bàsicament, perquè no ho vol una clara majoria dels espanyols. Esperem que Romeva mantingui de ple la seva contribució pública a l’enfortiment del procés d’independència. Si no és el seu desig fer-ho des d’alguna de les llistes de les plebiscitàries del 27-S, convindria que aprofités alguna de les diverses plataformes de la societat civil. Algú ha parlat aquests dies de la possibilitat que succeís Carme Forcadell al capdavant de l’Assemblea. Sembla una idea formidable.

Rull, Josep (coordinador general del comitè de direcció de CDC).
Gir definitiu.
El president Mas apareixia aquesta setmana, en declaracions a la CNBC, des del MWC2015, parlant prou clarament de l’aspiració a la llibertat plena. Amb unes bases alineades en més d’un 80% amb l’objectiu, els temps dels sinònims pal·liatius, afortunadament, va quedant enrere. Hi contribuirà el document que ha començat a discutir la direcció convergent en vistes a la convenció que celebrarà el proper mes de juliol: passar de la fase de "recuperació de la consciència nacional" i una estructura institucional d’autogovern a "crear un estat propi que participi amb veu pròpia en les institucions de governança mundial i tingui una específica vocació europea i mediterrània". D’això el document en diu “fer estat”. Som ja a només un pas de dir “volem la independència”. Confiem que el donaran en el programa acordat entre tots els sobiranistes per a les eleccions del 27-S.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)