Ves al contingut principal

Bestiari del procés: S, Rodríguez, R. Romeva i J. Rull

Rodríguez, Santi (diputat del Partit Popular al Parlament de Catalunya).
Horitzó repressiu.
Després que, una setmana més, el diputat Sergio Santamaría (un de tants friquis que aviat perdran la feina a la bancada popular) provoqués, fins a la sacietat, la paciència infinita del diputat David Fernández, president de la comissió del cas Pujol, el Partit Popular s’ha acabat de cobrir de glòria amb l’aparició de Santi Rodríguez en una batussa amb el portaveu del Govern Francesc Homs. Molt destacable la seva referència a la (en realitat, inexistent) legislació alemanya que prohibeix presentar-se a les eleccions les formacions polítiques contràries a la constitució. Com sempre, girant la realitat: allà es tracta de protegir-se del retorn del totalitarisme feixista, justament el que els populars apliquen aquí per garantir que els catalans no ens puguem expressar democràticament. Un avís, doncs. La llei de partits com a fre al normal desenvolupament del 27-S.

Romeva, Raül (exparlamentari europeu d’ICV).
Temps de decidir.
És moment per als valents. Per a la dignitat i la coherència. El procés ens farà, a la majoria, molt millors. Un dels cervells més brillants de la política catalana ha pres una decisió humanament compromesa: abandonar la comoditat del seu partit de tota la vida per impossibilitat de defensar el seu actual projecte, vinculat a una Espanya que tothom (inclosa la direcció d’Iniciativa) sap que no canviarà. Bàsicament, perquè no ho vol una clara majoria dels espanyols. Esperem que Romeva mantingui de ple la seva contribució pública a l’enfortiment del procés d’independència. Si no és el seu desig fer-ho des d’alguna de les llistes de les plebiscitàries del 27-S, convindria que aprofités alguna de les diverses plataformes de la societat civil. Algú ha parlat aquests dies de la possibilitat que succeís Carme Forcadell al capdavant de l’Assemblea. Sembla una idea formidable.

Rull, Josep (coordinador general del comitè de direcció de CDC).
Gir definitiu.
El president Mas apareixia aquesta setmana, en declaracions a la CNBC, des del MWC2015, parlant prou clarament de l’aspiració a la llibertat plena. Amb unes bases alineades en més d’un 80% amb l’objectiu, els temps dels sinònims pal·liatius, afortunadament, va quedant enrere. Hi contribuirà el document que ha començat a discutir la direcció convergent en vistes a la convenció que celebrarà el proper mes de juliol: passar de la fase de "recuperació de la consciència nacional" i una estructura institucional d’autogovern a "crear un estat propi que participi amb veu pròpia en les institucions de governança mundial i tingui una específica vocació europea i mediterrània". D’això el document en diu “fer estat”. Som ja a només un pas de dir “volem la independència”. Confiem que el donaran en el programa acordat entre tots els sobiranistes per a les eleccions del 27-S.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…