Bestiari del procés: S. Sáenz de Santamaría, X. Valls i S. Vidal

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del Govern espanyol).
“Demolition woman”.
Qui avisa no és traïdor: el “Gobierno” espanyol, ens recorda sovint, ve a Catalunya amb fets, no amb paraules. I tant. Entre els darrers, trobem una nova llei que recentralitza el control i la gestió de les adopcions internacionals, prenent una nova competència a la Generalitat de Catalunya. Som, certament, en una ofensiva sense treva. Aquí no hi ha alts al foc que valguin. Disparen amb armament pesant. Cal explicar-ho ben bé als nostres conciutadans: l’alternativa real a la construcció d’un Estat propi i independent per Catalunya no és l’unicornisme federal, sinó l’arranament de l’escassa autonomia que ens queda. Fa mal dir-ho, però convé no deixar-nos entabanar per aquells que pretenen ocultar quina és la pulsió majoritària a Espanya, a la qual, ells ho saben, s’acabaran plegant tard o d’hora. Així que, lliures o morts.

Valls, Xavi (periodista esportiu de TV3).
Veritats que couen.
Una allau d’histèrics (uns quants d’ells diputats-cridaners, que n’hi ha uns quants a la patètica bancada popular al Parc de la Ciutadella) han censurat amb tota mena d’insults a les xarxes socials una piulada d’aquest periodista esportiu. “Lo peor que le ha pasado al PP es la desaparición de ETA”. Tanta consideració envers les víctimes del terrorisme contrasta amb l’ús descarnat, permanent i espuri que d’aquest dolor ha fet, sense cap mena de rubor, durant anys i anys, el gran partit de la dreta espanyola. Utilització que aleshores, a tots aquests ofesos, no els provocava, segons sembla, cap mena de rebuig. Políticament, ETA (amb la seva intel·ligència de nivell estratosfèric) va donar una enorme força al PP dins i fora del País Basc. Ara, les expectatives electorals dels populars són allí les més baixes de les darreres dècades. I cou.

Vidal, Santiago (jutge suspès de l’Audiència de Barcelona).
La primera víctima.
El Consell General del Poder Judicial ha decidit suspendre tres anys en les seves funcions el jutge Vidal. Tres anys apartat de la feina. És molt gros. Una nova demostració de la marxa enrere de l’Estat pel que fa als drets fonamentals, a més d’un avís a navegants: qui ocupi càrrecs de responsabilitat i posi en dubte la unitat d’Espanya pot ser objecte de qualsevol mena de represàlia personal. Des de la discrepància sobre el model de construcció constitucional del jutge, és evident que el procés guanya la dedicació a temps complert d’un home íntegre i plenament compromès amb la construcció d’un estat independent. A la nit, a TV3, la reacció federalista de Joan Botella, de traca: com més bufetades i més humiliacions rebem d’Espanya, ens diuen, més evident és que no ens en sortirem sense pactar-hi. Són incansables.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas