Ves al contingut principal

Bestiari del procés: S. Sáenz de Santamaría, X. Valls i S. Vidal

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del Govern espanyol).
“Demolition woman”.
Qui avisa no és traïdor: el “Gobierno” espanyol, ens recorda sovint, ve a Catalunya amb fets, no amb paraules. I tant. Entre els darrers, trobem una nova llei que recentralitza el control i la gestió de les adopcions internacionals, prenent una nova competència a la Generalitat de Catalunya. Som, certament, en una ofensiva sense treva. Aquí no hi ha alts al foc que valguin. Disparen amb armament pesant. Cal explicar-ho ben bé als nostres conciutadans: l’alternativa real a la construcció d’un Estat propi i independent per Catalunya no és l’unicornisme federal, sinó l’arranament de l’escassa autonomia que ens queda. Fa mal dir-ho, però convé no deixar-nos entabanar per aquells que pretenen ocultar quina és la pulsió majoritària a Espanya, a la qual, ells ho saben, s’acabaran plegant tard o d’hora. Així que, lliures o morts.

Valls, Xavi (periodista esportiu de TV3).
Veritats que couen.
Una allau d’histèrics (uns quants d’ells diputats-cridaners, que n’hi ha uns quants a la patètica bancada popular al Parc de la Ciutadella) han censurat amb tota mena d’insults a les xarxes socials una piulada d’aquest periodista esportiu. “Lo peor que le ha pasado al PP es la desaparición de ETA”. Tanta consideració envers les víctimes del terrorisme contrasta amb l’ús descarnat, permanent i espuri que d’aquest dolor ha fet, sense cap mena de rubor, durant anys i anys, el gran partit de la dreta espanyola. Utilització que aleshores, a tots aquests ofesos, no els provocava, segons sembla, cap mena de rebuig. Políticament, ETA (amb la seva intel·ligència de nivell estratosfèric) va donar una enorme força al PP dins i fora del País Basc. Ara, les expectatives electorals dels populars són allí les més baixes de les darreres dècades. I cou.

Vidal, Santiago (jutge suspès de l’Audiència de Barcelona).
La primera víctima.
El Consell General del Poder Judicial ha decidit suspendre tres anys en les seves funcions el jutge Vidal. Tres anys apartat de la feina. És molt gros. Una nova demostració de la marxa enrere de l’Estat pel que fa als drets fonamentals, a més d’un avís a navegants: qui ocupi càrrecs de responsabilitat i posi en dubte la unitat d’Espanya pot ser objecte de qualsevol mena de represàlia personal. Des de la discrepància sobre el model de construcció constitucional del jutge, és evident que el procés guanya la dedicació a temps complert d’un home íntegre i plenament compromès amb la construcció d’un estat independent. A la nit, a TV3, la reacció federalista de Joan Botella, de traca: com més bufetades i més humiliacions rebem d’Espanya, ens diuen, més evident és que no ens en sortirem sense pactar-hi. Són incansables.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…