Bestiari del procés: X. García Albiol, J. Graupera i P. Iglesias

García Albiol, Xavier (alcalde de Badalona).
Nets de xenòfobs.
En la seva presentació de precampanya, acompanyat d’una Alicia Sánchez Camacho a la qual, potser, queden només unes setmanes de lideratge al PP català, amb la seva gomina, la pronúncia gangosa i, sobretot, el bascular fastigós i amenaçador de la seva mà, reiterat una vegada i una altra, tot recreant-se, per més i més vergonya aliena, feia temps que no sentia tant de fàstic davant d’un responsable polític. Amb permís de Jorge Fernández Díaz. El proper 24-M, acudint massivament a les urnes, els independentistes en concret i la gent de bé en general, tenim també l’oportunitat d’escombrar de racistes els nostres consistoris. Que la Plataforma per Catalunya reculi arreu i Badalona tingui un alcalde decent, seria una excel·lent notícia, si és que volem acréixer els estàndards democràtics del nostre país.

Graupera, Jordi (filòsof, professor i periodista).
Programa d’acció.
Sense pensar-hi gaire, diu ell modestament, ens ha ofert aquesta setmana un possible full de ruta, raonat i realista, per a la culminació del procés. Dos elements em semblen especialment destacats. El primer, la conveniència d’obrir com abans el debat sectorial i territorial sobre els beneficis i/o inconvenients de la independència, sota l’impuls del mateix Govern català. El segon, un punt intermedi en el desacord essencial entre els tres models de CiU, ERC i la CUP: després de la victòria sobiranista del 27-S, és possible una declaració d’independència d’inici, però, en cas de no obtenir reconeixement internacional, oberta a un referèndum de ratificació per continuar igualment endavant. Un element desencertat: tornar a obrir el meló (jo, francament, no puc més) del debat sobre la llista unitària. De veritat, ja hem fet massa el ridícul tots plegats per tornar-hi!

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Antigor irredempta.
Després de recolzar l’actual monarca, el líder de Podemos s’ha llançat aquesta setmana, en el curs del campanya electoral de les autonòmiques andaluses, a cridar visques a l’exèrcit, la Guàrdia Civil i la policia. Sobre els del bucle hi ha dues línies d’investigació: la que defensa que, enquesta en mà, estan disposats a fer el que calgui per arribar al poder i aplicar després un rígid programa bolivarià, i la dels qui pensen que aquesta deriva, cada dia més desideologitzada, de la seva (d’altra banda, sana) campanya per desallotjar el PPSOE no augura gaire solidesa futura en l’aplicació pràctica dels seus (no) principis. De fet, d’entrada, no respectar la lluita republicana i anti-repressiva de generacions d’espanyols no sembla una manera gaire fiable d’abordar els reptes de futur.

Comentaris

  1. Respecte d'aquest Albiol, em ve al cap el mateix Nethanyahu d'Israel fent el paper de terroristes populistes, llençant la pedra i amagant la mà de la manera més ignominiosa. Se'ls hauria de fer callar inhabilitant-los de la carrera política.

    En canvi, en Graupera -esclar!- el trobo molt encertat. A sobre, és clar i pràctic. Ara, jo com tu, ja no estic per fer-hi més cabrioles amb això de la llista única o no. Sempre he dit no i ara tampoc no em faran baixar de l'ase. Senzillament, no és ni objectiu, ni pràctic, ni clar fer aquests exercicis malabars. Cadascú ha de poder dir la seva, això si, amb un objectiu comú. No hi ha més joc per fer. Si ara, en S. Vidasl vol començar a fer els seus JJOO malabars a fora de temps, a fora de circ, doncs que s'ho faci tot solet, però que no vulgui complicar-nos la vida. Ell a fer de jutge i nosaltres la política (més o menys...).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas