Ves al contingut principal

Bestiari del procés: X. García Albiol, J. Graupera i P. Iglesias

García Albiol, Xavier (alcalde de Badalona).
Nets de xenòfobs.
En la seva presentació de precampanya, acompanyat d’una Alicia Sánchez Camacho a la qual, potser, queden només unes setmanes de lideratge al PP català, amb la seva gomina, la pronúncia gangosa i, sobretot, el bascular fastigós i amenaçador de la seva mà, reiterat una vegada i una altra, tot recreant-se, per més i més vergonya aliena, feia temps que no sentia tant de fàstic davant d’un responsable polític. Amb permís de Jorge Fernández Díaz. El proper 24-M, acudint massivament a les urnes, els independentistes en concret i la gent de bé en general, tenim també l’oportunitat d’escombrar de racistes els nostres consistoris. Que la Plataforma per Catalunya reculi arreu i Badalona tingui un alcalde decent, seria una excel·lent notícia, si és que volem acréixer els estàndards democràtics del nostre país.

Graupera, Jordi (filòsof, professor i periodista).
Programa d’acció.
Sense pensar-hi gaire, diu ell modestament, ens ha ofert aquesta setmana un possible full de ruta, raonat i realista, per a la culminació del procés. Dos elements em semblen especialment destacats. El primer, la conveniència d’obrir com abans el debat sectorial i territorial sobre els beneficis i/o inconvenients de la independència, sota l’impuls del mateix Govern català. El segon, un punt intermedi en el desacord essencial entre els tres models de CiU, ERC i la CUP: després de la victòria sobiranista del 27-S, és possible una declaració d’independència d’inici, però, en cas de no obtenir reconeixement internacional, oberta a un referèndum de ratificació per continuar igualment endavant. Un element desencertat: tornar a obrir el meló (jo, francament, no puc més) del debat sobre la llista unitària. De veritat, ja hem fet massa el ridícul tots plegats per tornar-hi!

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Antigor irredempta.
Després de recolzar l’actual monarca, el líder de Podemos s’ha llançat aquesta setmana, en el curs del campanya electoral de les autonòmiques andaluses, a cridar visques a l’exèrcit, la Guàrdia Civil i la policia. Sobre els del bucle hi ha dues línies d’investigació: la que defensa que, enquesta en mà, estan disposats a fer el que calgui per arribar al poder i aplicar després un rígid programa bolivarià, i la dels qui pensen que aquesta deriva, cada dia més desideologitzada, de la seva (d’altra banda, sana) campanya per desallotjar el PPSOE no augura gaire solidesa futura en l’aplicació pràctica dels seus (no) principis. De fet, d’entrada, no respectar la lluita republicana i anti-repressiva de generacions d’espanyols no sembla una manera gaire fiable d’abordar els reptes de futur.

Comentaris

  1. Respecte d'aquest Albiol, em ve al cap el mateix Nethanyahu d'Israel fent el paper de terroristes populistes, llençant la pedra i amagant la mà de la manera més ignominiosa. Se'ls hauria de fer callar inhabilitant-los de la carrera política.

    En canvi, en Graupera -esclar!- el trobo molt encertat. A sobre, és clar i pràctic. Ara, jo com tu, ja no estic per fer-hi més cabrioles amb això de la llista única o no. Sempre he dit no i ara tampoc no em faran baixar de l'ase. Senzillament, no és ni objectiu, ni pràctic, ni clar fer aquests exercicis malabars. Cadascú ha de poder dir la seva, això si, amb un objectiu comú. No hi ha més joc per fer. Si ara, en S. Vidasl vol començar a fer els seus JJOO malabars a fora de temps, a fora de circ, doncs que s'ho faci tot solet, però que no vulgui complicar-nos la vida. Ell a fer de jutge i nosaltres la política (més o menys...).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…