Canvi, continuïtat i coses rares del GESOP

Si alguna cosa ha caracteritzat les enquestes a Catalunya des de fa anys és l’existència de (almenys) dos grans àmbits de vot clarament diferenciats. D’una banda, el bloc tradicionalment nacionalista. L’enquesta el situa en la forquilla 67-70, amb un desgast respecte a enquestes anteriors per als partits que van protagonitzar l’espectacle negociador posterior al 9-N i premi per a la responsabilitat de la CUP. Per primera vegada, però, no es produeix només una redistribució de pesos dins aquest espai (amb l’eclosió dels anticapitalistes), sinó una pèrdua de pes neta respecte a la situació actual que podria arribar, segons l’enquesta, fins al set escons. És l’aspecte realment nou: fins ara el bloc nacionalista, esdevingut gairebé al cent per cent independentista (aquest és el gran canvi d’ençà del 2010!), sempre havia tingut majoria absoluta al Parlament de Catalunya. En tot cas, més enllà de la cuina, la intenció directa de vot als partits independentistes assoleix la cota del 51,5%.

A l’altra banda de l’espectre nacional, la suma de Ciutadans, PP i PSC (ara 48 escons), la clava amb entre 45 i 48 escons. L’intens treball de l’establishment, però, aconsegueix que, per primera vegada, Ciutadans aparegui com l’autèntic element central d’aquest pol, doblant en resultats populars i socialistes. Tanmateix, si tenim en compte que és lògic pensar que una part dels escons assignats a Podemos prové de l’espai socialista, sembla raonable pensar que el bloc dependentista pugui estar (no sabem ben bé en quina mesura) sobre-representat. Finalment, l’eclosió dels de Pablo Iglesias comença a minvar, una vegada l’establishment li ha retirat el suport inicial, i ICV-EUiA continua amb la seva davallada inexorable. Dues constatacions per acabar: la primera, algunes dades estranyes de l’enquesta, com ara que, en la intenció directa de vot, tant els nuls com els destinats a altres se situïn per sobre del vot de PP, ICV i PSC; i encara que fins a un 84,9% dels enquestats declari el seu vot, configurant una participació senzillament impossible. Finalment, la certesa que, a poc més de dos-cents dies per al dia D, tenim molta feina a fer i cal recuperar la iniciativa quan abans.

Comentaris

  1. Certament Granollacs, tenim molta feina per fer, el que no se hores d'ara, amb qui cal comptar per fer-la, vist que els partits sobiranistes no estan a l'alçada del repte que tenim davant potser cal confiar en l'ANC perque lideri la creació d'una llista unitaria de país. Uns liders que no perdin el temps en baralles constants, que no siguin presoners de les seves pors, que no temin amenaces sino que hi mostrin indiferencia, i segueixin el full de ruta nacional cap a la llibertat al marge dels bloquetjos del constitucional, que ens tornin la il.lusió. Via fora.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas