El doble paper (clau) de l’Assemblea

Afortunadament, molts ho esperàvem frisosos, l’ANC ha engegat novament motors. Falten set mesos per al dia D (sí, Joan, dia D i hora H) i cal activar novament el món sobiranista, després de la destrempada general provocada pel desacord entre els principals actors polítics del procés. És d’una importància cabdal: el paper de l’entitat està cridat a ser (una altra vegada) absolutament clau en els propers mesos. Ho serà, estic convençut, en qualsevol dels possibles escenaris que ens esperen. Amb un 27-S desenvolupat amb normalitat democràtica, per assegurar de totes totes el seu caràcter plebiscitari. Una campanya pròpia de l’ANC pel Sí a la independència, que conjuntés cartells al carrer i grans actes conjunts amb els partits signants del full de ruta que arribarà, seria d’una enorme plasticitat per assegurar que tots els electors catalans entenguin la importància i el sentit del seu vot. Sobretot, per compensar la brutal campanya que, d’ICV a l’establishment, ha començat per negar-lo.

Però el paper de l’ANC serà també determinant en el cas que s’imposi un segon escenari. El d’una escalada sense precedents en la repressió. L’Assemblea ha de jugar un paper de primer rengle a l’hora d’impulsar la convenció d’electes que, eventualment, substitueixi les institucions suspeses des de Madrid. També, a l’hora d’organitzar, de la mà dels altres actors socials, la resistència popular a l’anul·lació de l’autonomia política. Explicar-ho no ens ha de fer por: tot i que, a hores d’ara, el partit del Govern espanyol llanci a l’opinió pública la idea que el procés està liquidat i confiï en què la judicialització del cas català ens aturarà, un bon resultat del sobiranisme a les eleccions municipals, combinat amb enquestes que marquin la proximitat d’una còmoda majoria sobiranista després de les eleccions del 27-S poden portar a un escenari de repressió desconegut. Ho hem comprovat fins ara: ells estan disposats a fer-ho pràcticament tot per salvaguardar la unitat d’Espanya; nosaltres, també ho hauríem d’estar per preservar els nostres drets polítics. I l’ANC ha de jugar-hi un paper determinant.

Comentaris

  1. Si molt bé Granollacs, el paper de l'ANC, l'unic que funciona, i ara s'emboliquen a canviar la cúpula per no se quí. Tot enmig del procés. A més fent hipotesis, que no passi l'escenari de major reppressió, perque ni ANC ni ningú, aquí ens caguem tots a les calces, som un país de fireta, altrament ja seriem independents

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)