Ves al contingut principal

El doble paper (clau) de l’Assemblea

Afortunadament, molts ho esperàvem frisosos, l’ANC ha engegat novament motors. Falten set mesos per al dia D (sí, Joan, dia D i hora H) i cal activar novament el món sobiranista, després de la destrempada general provocada pel desacord entre els principals actors polítics del procés. És d’una importància cabdal: el paper de l’entitat està cridat a ser (una altra vegada) absolutament clau en els propers mesos. Ho serà, estic convençut, en qualsevol dels possibles escenaris que ens esperen. Amb un 27-S desenvolupat amb normalitat democràtica, per assegurar de totes totes el seu caràcter plebiscitari. Una campanya pròpia de l’ANC pel Sí a la independència, que conjuntés cartells al carrer i grans actes conjunts amb els partits signants del full de ruta que arribarà, seria d’una enorme plasticitat per assegurar que tots els electors catalans entenguin la importància i el sentit del seu vot. Sobretot, per compensar la brutal campanya que, d’ICV a l’establishment, ha començat per negar-lo.

Però el paper de l’ANC serà també determinant en el cas que s’imposi un segon escenari. El d’una escalada sense precedents en la repressió. L’Assemblea ha de jugar un paper de primer rengle a l’hora d’impulsar la convenció d’electes que, eventualment, substitueixi les institucions suspeses des de Madrid. També, a l’hora d’organitzar, de la mà dels altres actors socials, la resistència popular a l’anul·lació de l’autonomia política. Explicar-ho no ens ha de fer por: tot i que, a hores d’ara, el partit del Govern espanyol llanci a l’opinió pública la idea que el procés està liquidat i confiï en què la judicialització del cas català ens aturarà, un bon resultat del sobiranisme a les eleccions municipals, combinat amb enquestes que marquin la proximitat d’una còmoda majoria sobiranista després de les eleccions del 27-S poden portar a un escenari de repressió desconegut. Ho hem comprovat fins ara: ells estan disposats a fer-ho pràcticament tot per salvaguardar la unitat d’Espanya; nosaltres, també ho hauríem d’estar per preservar els nostres drets polítics. I l’ANC ha de jugar-hi un paper determinant.

Comentaris

  1. Si molt bé Granollacs, el paper de l'ANC, l'unic que funciona, i ara s'emboliquen a canviar la cúpula per no se quí. Tot enmig del procés. A més fent hipotesis, que no passi l'escenari de major reppressió, perque ni ANC ni ningú, aquí ens caguem tots a les calces, som un país de fireta, altrament ja seriem independents

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.