Ves al contingut principal

Els grans deures a fer d’aquí al #27s2015

El darrer CEO ens mostra el camí. La derrota del Sí es fonamenta en els 21 punts d’avantatge del No entre els majors de 65 anys, essent que els partidaris de la independència s’imposen en totes les franges d’edat per sota dels 50 anys. Treballar la fiabilitat i la credibilitat del projecte independentista ha de ser una prioritat, que passa sobretot per l’àmbit de les institucions. Cal articular una proposta molt sòlida i debatre-la públicament tant com sigui possible mirant d’arribar als sectors de la tercera edat de les àrees metropolitanes. Amb presència preferent de persones de perfil tècnic: homes com ara Joan Iglesias pel que fa a la Hisenda, Carles Viver en el terreny institucional i Amadeu Altafaj en l’europeu són (i ho han de ser encara més) fonamentals. En sentit contrari, cal deixar caure, d’una vegada, el lliri de la mà i començar la nostra pròpia campanya de la por: un retrat en cru de les conseqüències polítiques, econòmiques i socials de quedar-nos a Espanya. Parlem clar: avi, sense la independència, en pocs anys no tindràs pensió.

Del punt de vista dels partits i de la societat civil cal passar el rasclet en tots i cadascun dels espais de frontera, insistint en el fet que, més enllà de l’autoengany del que ens agradaria en un món ideal, no existeix per a l’afany regenerador del nostre país cap alternativa política real a la independència. Mentre el temps ens ajuda a posar cadascú a lloc, CDC té la responsabilitat de portar de la mà Unió cap a la integració en la majoria sobiranista; això passa per posar-hi tota la paciència del món fins al vespre del 14 de juny, quan es produirà la marxa definitiva de Josep Antoni Duran i Lleida. ERC, tal i com ha estat prioritari per a l’Oriol Junqueras des del minut u del seu accés a la presidència del partit, ha de treballar les relacions amb l’antic tros socialista, especialment a les àrees metropolitanes. Finalment, la CUP ha de pentinar l’espai d’esquerra més radical i anticapitalista, fins i tot ajudant a fer el pas als sobiranistes desencantats d’altres formacions properes a aquell àmbit que han optat per fer-se l’hara-kiri amb el seguidisme d’un Podemos cada dia mes sucursalista. Tenim gairebé 200 dies per treballar en tots aquests fronts: és temps suficient per bastir la gran victòria de la nostra generació.

Comentaris

  1. Un anàlisi fantàstic del camí que ens cal seguir. Molt bé. També, fa anys que ho estem escoltant i el poc resultat que en traiem. Ahir mateix, per primera vegada em van venir a enquestar els de l'EGM. Com que la conversa era molt agradable, li vaig arrencar (l'enquestador enquestat) que els majors de 65 anys dels barris on domina el castellà (immigrant no integrat), la gran , enorme majoria miren Tele5, i per desconnectar de la realitat.
    Llavores, aquesta gent que en són un bon tou, com els pots arribar a fer que obrin les seves orelles, amb enteniment inclòs? Sovint faig servir el meu comentari de les meves converses que tinc amb la senyora que ens fa la neteja del pis. És una persona que és un model clavat al que em va pintar l'enquestador. Aquesta dona m'ho diu molt clarament: NO VOL PENSAR, que ja és prou dura la vida..... Una mica l'entenc. S'ha passat tota la seva vida perseguint tenir diners. Sí, aconseguir tenir prou diners per la seva ancianitat. Doncs, bé. És per aquí per on podem entrar-hi. Donant-los confiança de que quan siguem indep. ens anirà millor que anar confiant en que España ens ho solucioni. Millor explicar-ho amb dibuixos que tècnicament. Aquesta perspectiva de la seva invalidesa per edat els espanta molt i molt. Per exemple, segueixen creient que la Generalitat és un entreteniment local dels nascuts d'origen català. "- Cuando seamos indep. de quién cobraré: de la GenCat o del Estado?". No entenen res de res, de la mateixa manera que mai no s'han interessat per res d'història ni economia ni de la seva terra natal.
    No veig altre manera de poder-hi fer forat i guanyar adeptes per la causa comuna, sempre en el millor sentit del millor futur per a tots.

    ResponElimina
  2. Molt bon apunt, ho subscric de cap a cap, sobretot en això que, si ens quedem a Espanya, NO es podran pagar les pensions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…