Ves al contingut principal

Fem una crida contra el pessimisme?

Comparteixo plenament una de les darreres reflexions d’en Salvador Cardús: si en alguna cosa s’està en sortint el cantó fosc de la força dels de sempre (ell ho diu d’una altra manera) és en el desànim i la manca de confiança dels partidaris de la plena llibertat de Catalunya. De manera per a mi força incomprensible, el pessimisme més eixorc envaeix de fa mesos les pròpies files, per a satisfacció dels nostres adversaris. Vol dir això que no hem de criticar els errors propis? No, i ara. Sempre ho hem fet i ho farem. És més o hem de fer. Però no obsessivament fins al punt de convèncer-nos a nosaltres mateixos que no hi ha sortida. Mentre som al divan del psiquiatra l’”establishment” ha optat per fomentar el reagrupament del vot dependentista a Ciudadanos, fet que, a la darrera enquesta de GESOP per a “El Periódico” ha donat major visualització demoscòpica electoral a aquell espai. En realitat, es tracta, de moment i a l’espera de nous sondatges, d’una simple redistribució del vot català que encara creu en Espanya.

Què passa del cantó del sobiranisme? Hi ha hagut tries que han destrempat. Segur. Tot i això, les mateixes enquestes detecten que la solidesa de l'espai independentista configurat entre 2010 i 2014 és senzillament enorme. És cert que no anem al ritme que molts (un servidor, el primer) voldríem. Però, si elevem la mirada, el cert és que totes i cadascuna de les passes dins l’antic espai catalanista caminen en la bona direcció: del PSC van sortir definitivament, fa mesos, els sectors sobiranistes; ICV es posiciona més enllà que mai i el quadripartit que s’albira a Espanya farà cada dia més inviable el seu posicionament de reforma constitucional; UDC decidirà definitivament el 14 de juny afegir-se a un programa per a la independència; i CDC parla ja inequívocament en els seus papers (més enllà d’etiquetes de nacionalisme més o menys encertades) de la independència com a objectiu. Sí, anem lents, en dièsel, però en una direcció inequívoca i amb totes les possibilitats de triomfar si aixequem l’ànim i tornem a seduir d’una punyetera vegada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…