Ves al contingut principal

L’Acord del 30 de Març, així, amb majúscules

“Cataluña, independiente en 18 meses si ganan los soberanistas” (“El Mundo”), “Independence Day” (“El Huffting Post”), “Mas y ERC declararán en 18 meses la secesión si tienen mayoría el 27-S” (“El País”). Mentre aquí els nostres (de Francesc-Marc Álvaro a Alfred Bosch) obrien l’enèssima discussió bisantina (per irresoluble) sobre la llista única, discretament, els secretaris generals de Convergència i Esquerra, i les principals entitats sobiranistes de la societat civil, tallaven finalment el nus gordià de la seva discrepància sobre el full de ruta. A Espanya, com posaven de relleu immediatament els seus digitals (mentre “La Vanguardia” mantenia la notícia a la tercera renglera dels titulars), ho van entendre, al moment, perfectament. Si algú dubtava que les eleccions del 27-S podien esedevenir plebiscitàries, aquí ho té: en cinc minuts. Acord de full de ruta per declarar la independència i, d’immediat, “ipso facto”, Espanya entoma el repte. I com els nostres adversaris, el món sencer. Demà, si no és ja a aquestes hores, començarem a veure arreu els titulars internacionals del nostre pla definitiu per marxar. Ni Podem, ni Guanyem, ni Construïm, nosaltres Marxem. Marxem Ja.

“Hola k ase amb el sufflé?”. Que no, que hi tornem. Ahir, justament, s’obrien les inscripcions per al gran acte de la societat civil al Palau Sant Jordi del dia 24. Ara, pren tota una altra dimensió. L’acord de full de ruta desfà el nus gordià de la desavinença entre Convergència i Esquerra en unificar en un sol acte allò que cadascú fins ara contraposava: la necessitat d’un referèndum i la voluntat d’obrir immediatament una etapa constituent en cas de victòria sobiranista el 27-S. És cert que ajuntar-ho en un sol vot obliga a fer el procés de redacció constitucional encara més participatiu: cal que es puguin votar d’alguna manera cadascuna de les seves parts fonamentals, i que tots assumim la refosa final que neixi de la voluntat majoritària. La prioritat de l’emergència social, el redreçament dels serveis públics i la lluita contra la corrupció hi apareixen sòlidament reflectits com el nord de les polítiques que caldrà aplicar durant aquests divuit mesos. Quan la CUP, Unió, MES i Avancem (no necessàriament en aquest ordre), s’hi afegeixin, a tot estirar, per Sant Joan, tindrem tota la tripulació a bord per salpar cap al gran embat de d’aquí sis mesos. I serà victòria o mort. Expliquem-nos aviat, expliquem-nos bé, expliquem-nos ben clar.

Comentaris

  1. Fins i tot, ahir a TELE5 ho van destacar! I sembla que per bé!! Ho dic perquè avui el meu punt de referència espanyol que és la dona de fer feines, m'ho ha comentat, molt satisfeta!!
    Això ja està mostrant-se a l'exterior i funciona! Fins i tot (altra vegada!) en Rajoy ja ens diu que no entrarà en cap negociació ni acceptarà cap diàleg. Perfecte, ja tenim un altre punt aclarit: Caldrà el negociador intermediari. Ja hi podem comptar!

    (Viento en popa a toda vela, surcaba los mares....cap a Ítaca!!!!!)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…