L’Acord del 30 de Març, així, amb majúscules

“Cataluña, independiente en 18 meses si ganan los soberanistas” (“El Mundo”), “Independence Day” (“El Huffting Post”), “Mas y ERC declararán en 18 meses la secesión si tienen mayoría el 27-S” (“El País”). Mentre aquí els nostres (de Francesc-Marc Álvaro a Alfred Bosch) obrien l’enèssima discussió bisantina (per irresoluble) sobre la llista única, discretament, els secretaris generals de Convergència i Esquerra, i les principals entitats sobiranistes de la societat civil, tallaven finalment el nus gordià de la seva discrepància sobre el full de ruta. A Espanya, com posaven de relleu immediatament els seus digitals (mentre “La Vanguardia” mantenia la notícia a la tercera renglera dels titulars), ho van entendre, al moment, perfectament. Si algú dubtava que les eleccions del 27-S podien esedevenir plebiscitàries, aquí ho té: en cinc minuts. Acord de full de ruta per declarar la independència i, d’immediat, “ipso facto”, Espanya entoma el repte. I com els nostres adversaris, el món sencer. Demà, si no és ja a aquestes hores, començarem a veure arreu els titulars internacionals del nostre pla definitiu per marxar. Ni Podem, ni Guanyem, ni Construïm, nosaltres Marxem. Marxem Ja.

“Hola k ase amb el sufflé?”. Que no, que hi tornem. Ahir, justament, s’obrien les inscripcions per al gran acte de la societat civil al Palau Sant Jordi del dia 24. Ara, pren tota una altra dimensió. L’acord de full de ruta desfà el nus gordià de la desavinença entre Convergència i Esquerra en unificar en un sol acte allò que cadascú fins ara contraposava: la necessitat d’un referèndum i la voluntat d’obrir immediatament una etapa constituent en cas de victòria sobiranista el 27-S. És cert que ajuntar-ho en un sol vot obliga a fer el procés de redacció constitucional encara més participatiu: cal que es puguin votar d’alguna manera cadascuna de les seves parts fonamentals, i que tots assumim la refosa final que neixi de la voluntat majoritària. La prioritat de l’emergència social, el redreçament dels serveis públics i la lluita contra la corrupció hi apareixen sòlidament reflectits com el nord de les polítiques que caldrà aplicar durant aquests divuit mesos. Quan la CUP, Unió, MES i Avancem (no necessàriament en aquest ordre), s’hi afegeixin, a tot estirar, per Sant Joan, tindrem tota la tripulació a bord per salpar cap al gran embat de d’aquí sis mesos. I serà victòria o mort. Expliquem-nos aviat, expliquem-nos bé, expliquem-nos ben clar.

Comentaris

  1. Fins i tot, ahir a TELE5 ho van destacar! I sembla que per bé!! Ho dic perquè avui el meu punt de referència espanyol que és la dona de fer feines, m'ho ha comentat, molt satisfeta!!
    Això ja està mostrant-se a l'exterior i funciona! Fins i tot (altra vegada!) en Rajoy ja ens diu que no entrarà en cap negociació ni acceptarà cap diàleg. Perfecte, ja tenim un altre punt aclarit: Caldrà el negociador intermediari. Ja hi podem comptar!

    (Viento en popa a toda vela, surcaba los mares....cap a Ítaca!!!!!)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)