Ves al contingut principal

No és país per sectaris

És una epidèmia en una part de l’esquerra del país. Aquella que és incapaç de fer una abraçada a l’adversari amb el qual, tot i confrontat en gairebé tot, comparteix alguns valors essencials. Em va impactar fa uns mesos en boca de la Gemma Galdón: ella mai donaria suport a la independència, bàsicament, perquè el nou estat podria governar-lo la dreta catalanista; no entro en la incoherència salvatge que suposa, en canvi, acceptar la dependència de l’Espanya del Partido Popular, Ciudadanos i Vox. Em refereixo a una visió de la política que defensa no pas que el teu projecte és el millor per garantir la prosperitat i el benestar de la majoria, sinó que és l’únic que té dret a exercir el poder. Fa pocs dies, la mateixa hisendada protagonista ha confirmat que no vol participar de les llistes de Podemos al Parlament perquè hauria de compartir espais amb gent de Convergència, una mena d’empestats.

És l’odi que es difon durant temps i temps en determinats espais i que traspua finalment en entrevistes com la de Gemma Ubasart a “El Periódico” de fa uns dies, en la qual proposa centrar la campanya de la nova formació magenta per al 27-S en sacsar l’odi contra el president Mas. I per arrodonir-ho, la convergència (amb perdó) d’ICV-EUiA amb Podemos es veu certificada en les declaracions del co-coordinador de la coalició, Joan Herrera: es proposa, ens diu, refundar el país, sí, però sense CiU. És la mateixa idea de la Galdón: un país sense dreta. A un servidor, que mai els ha votat ni probablement els votarà, li provoca una profunda inquietud aquesta visió del món en la qual només els purs tenen dret a governar. Segur, segur que no és nova política. Fa molts anys que s’aplica arreu del món. Ara, per exemple, a Corea del Nord i a l’Estat Islàmic, per posar només dos exemples. El país nou que volem la majoria dels catalans, no hauria d’excloure ni la gent de dretes ni la d’esquerres: només els sectaris.

Comentaris

  1. Ben dit, Granollacs. No es podia ser més clar.

    Això de na Galdón dient que ella no vol seure amb els de la dreta (però alhora no té manies a treballar per poderosos, com han posat de manifest alguns mitjans de comunicació els darrers dies) és patètic. En Mas va obtindre, a les darreres eleccions, un milió de vots. Es veu que tota aquesta gent no es mereix cap mena de respecte...

    Quant a l'argument que un Estat català independent pot ser governat per la dreta, Déu n'hi do. Em recorda un altre fet. Als anys 90 s'especulava que la Guàrdia Civil passés a ser comandada per la Generalitat a Catalunya. Una diputada del PP, na Isabel Tocino, va dir que no ho veia clar perquè algun dia un boig podia accedir a la presidència de la Generalitat (sí, ho heu llegit bé). Els dirigents de Catalunya s'escullen per via democràtica; igual que els dirigents espanyols. Doncs si Catalunya pot ser presidida per un boig, Espanya també. Com és que llavors aquesta senyora no va proposar d'enretirar el comandament de la Guàrdia Civil a l'Estat espanyol?

    Realment, les dirigents catalanes de Podemos estan minant a passos de gegant la credibilitat social que podria tindre aquest moviment polític.

    ResponElimina
  2. Aixó ens passa, perquè els catalans no tenim clares les prioritats de país i quan som més de dos ja formem tres partits. Els espanols en canvi en coses essencials van a una, i en espanya o el regimen van sense fissures. Per això podemos o ciudadanos no posen aquests temes en questió i fan front comú

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…