Ves al contingut principal

Un CEO que manté les constants vitals

Em sap greu insistir-hi, però el darrer baròmetre del CEO (encara, estimat lector/a que t’hagi desanimat), des del meu punt de vista, abunda en les constants bàsiques del país dels darrers anys. Pel que fa a la qüestió de la independència, reflecteix la resposta a una pregunta canviada. Ara ja no es realitza sota la fórmula, pròpia de les preguntes electorals, de “què votaria vostè si demà se celebrés un referèndum”, sinó, sota la genèrica i potser més pròpia dels desitjos que de l’analítica, “què vol vostè”. La diferència entre una i altra pregunta és que fa desaparèixer pràcticament el nombre d’indecisos i ens ofereix el resultat amb més d’un 92% de participació, possibilitat, crec, força irreal. El cert és que el 44,1% de catalans que s’expressen pel sí són, en general, més joves i més ben formats, i per tant el seu gruix tendirà a créixer a mitjà termini i és més sòlid i raonat del punt de vista de les preferències. En sentit contrari, els que es manifesten en contra són sobretot més grans: com a Escòcia, la victòria del No es fonamenta en els 21 punts d’avantatge obtinguts entre els majors de 65 anys.

Pel que fa a la part dedicada als resultats d’unes eleccions al Parlament de Catalunya, l’enquesta recull la solidíssima persistència dels grans blocs en la política del nostre país. Un de més important, situat entre el 45 i el 50% dels electors, que pertany a l’electorat sobiranista i que es correspon amb les característiques del Sí en el referèndum. L’enquesta mostra una redistribució interna del vot en favor de la CUP amb un manteniment global a l’entorn dels 74 diputats actuals, és a dir, una majoria absoluta. Un segon bloc, el clarament autonomista-depedentista, agrupa ara les forces en la candidatura de Ciutadans, amb una reculada del PPSOE. El darrer, el de l’unicornisme federal, s’articula cada vegada més al voltant de Podemos. No s’aprecia una transferència de vots important entre el bloc sobiranista i els altres; només, el fet que el possible creixement del sobiranisme en enquestes anteriors recula en aquesta, sobretot com a conseqüència de la mobilització que ha provocat en sectors habitualment abstencionistes l’aparició de la formació de Pablo Iglesias. En conjunt, pocs canvis de fons, doncs. Però caldrà esperar, perquè més de sis mesos és tot un món.

Comentaris

  1. Precisament, tot el teu comentari sobre els resultats de l'enquesta CEO, em dóna la raó a la meva reflexió íntima, pròpia i intransferible:
    Poso de base la meva família. Actualment, cap de tots els integrants no en parlem gairebé gens del tema principal subjacent de la nostra política. Ens n'hem refredat? NO!!! Gens ni mica. Què passa, doncs? Doncs que ho vivim amb serenitat i sense excitacions ni exaltacions per pur caràcter tranquil que tenim. No tenim ni desil·lusió ni cansament, gens. Quan sigui el moment, tornarem a la palestra del més motivat. Es pot viure amb intensitat i serenament? Sí. Penso que aquesta és la manera generalitzada d'aquest fenomen i que ha sabut contagiar sobretot la Carme Forcadell.
    Alguns del nostre país voldrien grans aldarulls permanents i cremant contenidors. Què en trauríem de benefici? Res. Maldecaps i problemes de justificació davant de l'ordre públic. Ja voldrien que ens anés així als unionistes, d'aquesta manera es justificarien per poder-nos intervenir a gust. Llavores només podríem dir fava sense cap mena d'audiència ni possibilitats de futur. Seria el tornar a començar des d'un pis sota del nivell d'existència.

    Res, que seguim anant molt justos, sí, però amb el cap ben dret. No davallem; ens mantenim. Al cap i la fi, aquest 50% que ens falla és el resultat de la política d'immigració -i una bona part nostre- que ens va patrocinar el general. Ara, trencar aquell "Todo està atado y bien atado" ens porta a aquesta situació. Pitjor ens podria anar...

    ResponElimina
  2. Granollacs sempre tan optimista tu, en canvi jo veig el mon sobiranista desanimat, i la culpa cal repartir-la a parts iguals als politicots del tacticisme de Ciu i Erc, uns per no trobar mai el moment de trencar la legalitat espanyola, els altres per enviar a fer punyetes la llista unitaria, tan forta com seria. Es tan poc patriotica la seva actuació que quedaran ben retratats en els llibres d'historia, gairebé com a traidors.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…