Una segona lectura del GESOP

Una vegada la gent d'"El Periódico" ha posat a disposició de tothom les dades del darrer Baròmetre del GESOP, de març de 2015, m'han sorgit alguns dubtes que voldria compartir en aquest país. Com sempre, partint de la comparació amb altres sondatges de la mateixa sèrie, sobre idèntiques preguntes. Hi ha una de comuna, en relació a si l'enquestat se sent o no independentista i des de quan. La suma dels percentatges dels qui es declaren independentistes (ep, per lògica, menys dels qui votarien sí a la independència, aquesta és una precisió important!) s'ha rebaixat des del 49,5% del gener de 2013 al 44,9% d'ara, passant pel 46,4% del novembre de 2014. Aquesta seria una conclusió lògica, però, si la mostra es mantingués estable en el temps. Cosa que no succeeix en aquesta enquesta.

Tenim elements precisos per pensar que ha canviat de forma substancial (no dic si ara s'ajusta més o no a la realitat): perquè, simultàniament, el nombre d'enquestats nascuts a Catalunya ha anat baixant també en la mostra (que no en la realitat) d'un 75% en la primera data a un 69,4% en març de 2015, una reculada molt més espectacular que la dels qui es consideren independentistes. Per considerar la validesa d'aquestes dades cal tenir en compte que, d'acord amb el darrer cens del 2011, ajustades per als menors, un 76,8% dels ciutadans amb nacionalitat espanyola residents aquí eren nascuts a Catalunya i que, a data d'avui, ho són un 72,3% dels majors de 18 anys (per tant, amb dret de vot). La conclusió és senzilla: més enllà de lectures interessades, la solidesa del bloc independentista sembla extraordinària i, en tot cas, reforçada encara per un cert biaix contrari en la mostra de la darrera enquesta del GESOP.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)