Ves al contingut principal

Una segona lectura del GESOP

Una vegada la gent d'"El Periódico" ha posat a disposició de tothom les dades del darrer Baròmetre del GESOP, de març de 2015, m'han sorgit alguns dubtes que voldria compartir en aquest país. Com sempre, partint de la comparació amb altres sondatges de la mateixa sèrie, sobre idèntiques preguntes. Hi ha una de comuna, en relació a si l'enquestat se sent o no independentista i des de quan. La suma dels percentatges dels qui es declaren independentistes (ep, per lògica, menys dels qui votarien sí a la independència, aquesta és una precisió important!) s'ha rebaixat des del 49,5% del gener de 2013 al 44,9% d'ara, passant pel 46,4% del novembre de 2014. Aquesta seria una conclusió lògica, però, si la mostra es mantingués estable en el temps. Cosa que no succeeix en aquesta enquesta.

Tenim elements precisos per pensar que ha canviat de forma substancial (no dic si ara s'ajusta més o no a la realitat): perquè, simultàniament, el nombre d'enquestats nascuts a Catalunya ha anat baixant també en la mostra (que no en la realitat) d'un 75% en la primera data a un 69,4% en març de 2015, una reculada molt més espectacular que la dels qui es consideren independentistes. Per considerar la validesa d'aquestes dades cal tenir en compte que, d'acord amb el darrer cens del 2011, ajustades per als menors, un 76,8% dels ciutadans amb nacionalitat espanyola residents aquí eren nascuts a Catalunya i que, a data d'avui, ho són un 72,3% dels majors de 18 anys (per tant, amb dret de vot). La conclusió és senzilla: més enllà de lectures interessades, la solidesa del bloc independentista sembla extraordinària i, en tot cas, reforçada encara per un cert biaix contrari en la mostra de la darrera enquesta del GESOP.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…