Unitat a canvi de ruptura social i nacional

Tot i que l’estrebada final, la crida de bona part de l’opinió pública a salvar la figura del president, molt probablement, farà forat durant la campanya, hi ha un element de la demoscòpia actual que sembla prou consolidat d’aquí al 27-S: com a resultat de la picabaralla dels dos grossos des del 9-N i de l’habilitat i el lideratge intel·ligent demostrat durant els darrers mesos pels anticapitalistes, el bloc majoritari i sobiranista que el CEO situa ara mateix entre 71 i 74 escons (per la banda alta, com a l’actual Parlament de Catalunya) caldrà comptar amb tothom per fer majoria de govern en el moment decisiu de la desconnexió amb Espanya: amb CiU (o CDC), amb ERC i amb la CUP. Fins ara es deia, sovint, que sense CiU no hi hauria independència; ara ens haurem d’acostumar tots plegats a afirmar que al marge de la CUP tampoc. Ens ho hem guanyat (amb mèrits i demèrits) tots plegats.

D’aquest desplaçament a l’esquerra del punt d’equilibri del sobiranisme (al qual, evidentment, la devastació social provocada per la crisi no és aliena) se’n deriva la constatació que dóna títol a aquest apunt: la unitat després del 27-S només pot venir d’un gran acord basat en la ruptura social i nacional amb l’autonomisme. Fa pocs dies, David Fernández responia (durant una entrevista a Catalunya Ràdio) a la qüestió sobre l’evident impossibilitat d’un Govern amb els convergents després del 27-S amb un significatiu: “el que no farem serà fer el joc a l’Estat espanyol”. S’apropen temps d’alçada de mires, de generositat. Confiem que el que ha succeït d’ençà de l’estiu de 2014 quedi enrere i actuï de vacuna contra el desencert. Però tot indica que només incorporant importants elements de ruptura en el procés constituent que començarà aquest setembre ens en sortirem. L’estabilitat del govern haurà de basar-se en la unitat d’acció i exigirà grans dosis d’audàcia.

Comentaris

  1. Trobo que aquí és on falla el tacticista J. Herrera. Jo diria que ell sempre ha anat amb l'estratègia d'acontentar l'esquerra nacional catalana, sabent que aquesta sempre seria espanyolista, unionista. Ara, s'ha trobat que el tir li ha sortit per la culata i li està coent. El seu desconcert deu ser majúscul. Sempre es deia que l'indep. era cosa de quatre sonats; que el nacionalisme radicava en una dreta benestant, carregant-la de corrupció. Era fàcil fer aquesta lectura; era fins i tot, clàssica, conservadora. Unes esquerres conservadores, sí.
    Ara tot s'ha capgirat i Iniciativa ha perdut el Nord i l'ha agafat una CUP que està més a to amb la realitat del moment, toca més de peus a terra pels moments actuals. Ja veurem quan començarà a adormir-se. El món actual és molt canviant i cal prendre decisions d'un dia per l'altre.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb el que dius, Granollacs.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas