Ves al contingut principal

Unitat a canvi de ruptura social i nacional

Tot i que l’estrebada final, la crida de bona part de l’opinió pública a salvar la figura del president, molt probablement, farà forat durant la campanya, hi ha un element de la demoscòpia actual que sembla prou consolidat d’aquí al 27-S: com a resultat de la picabaralla dels dos grossos des del 9-N i de l’habilitat i el lideratge intel·ligent demostrat durant els darrers mesos pels anticapitalistes, el bloc majoritari i sobiranista que el CEO situa ara mateix entre 71 i 74 escons (per la banda alta, com a l’actual Parlament de Catalunya) caldrà comptar amb tothom per fer majoria de govern en el moment decisiu de la desconnexió amb Espanya: amb CiU (o CDC), amb ERC i amb la CUP. Fins ara es deia, sovint, que sense CiU no hi hauria independència; ara ens haurem d’acostumar tots plegats a afirmar que al marge de la CUP tampoc. Ens ho hem guanyat (amb mèrits i demèrits) tots plegats.

D’aquest desplaçament a l’esquerra del punt d’equilibri del sobiranisme (al qual, evidentment, la devastació social provocada per la crisi no és aliena) se’n deriva la constatació que dóna títol a aquest apunt: la unitat després del 27-S només pot venir d’un gran acord basat en la ruptura social i nacional amb l’autonomisme. Fa pocs dies, David Fernández responia (durant una entrevista a Catalunya Ràdio) a la qüestió sobre l’evident impossibilitat d’un Govern amb els convergents després del 27-S amb un significatiu: “el que no farem serà fer el joc a l’Estat espanyol”. S’apropen temps d’alçada de mires, de generositat. Confiem que el que ha succeït d’ençà de l’estiu de 2014 quedi enrere i actuï de vacuna contra el desencert. Però tot indica que només incorporant importants elements de ruptura en el procés constituent que començarà aquest setembre ens en sortirem. L’estabilitat del govern haurà de basar-se en la unitat d’acció i exigirà grans dosis d’audàcia.

Comentaris

  1. Trobo que aquí és on falla el tacticista J. Herrera. Jo diria que ell sempre ha anat amb l'estratègia d'acontentar l'esquerra nacional catalana, sabent que aquesta sempre seria espanyolista, unionista. Ara, s'ha trobat que el tir li ha sortit per la culata i li està coent. El seu desconcert deu ser majúscul. Sempre es deia que l'indep. era cosa de quatre sonats; que el nacionalisme radicava en una dreta benestant, carregant-la de corrupció. Era fàcil fer aquesta lectura; era fins i tot, clàssica, conservadora. Unes esquerres conservadores, sí.
    Ara tot s'ha capgirat i Iniciativa ha perdut el Nord i l'ha agafat una CUP que està més a to amb la realitat del moment, toca més de peus a terra pels moments actuals. Ja veurem quan començarà a adormir-se. El món actual és molt canviant i cal prendre decisions d'un dia per l'altre.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb el que dius, Granollacs.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…