Ves al contingut principal

Ara, la trampa dels dos terços

Entre els mil i un paranys procedimentals dels adversaris de la plena llibertat de Catalunya, darrerament, excel·leix un que els opinadors de l’statu quo repeteixen a tort i a dret: que cal una majoria reforçada per endegar el procés d’independència. Després d’haver manifestat tots els inconvenients del món als tretze intents de majories catalanes de demanar l’autorització d’un referèndum pel Govern espanyol (perquè quan ho demanàvem deien que ja sabíem que Madrid ens diria que no; es veu que no com ara que el demanen ells i sembla taaan viable); després d’haver criticat que l’intentéssim fer almenys tolerat (no tenia prou garanties democràtiques); doncs ara, resulta que tampoc estan d’acord que puguem votar l’inici o no del procés d’independència d’acord amb les regles (escons que fan majoria) d’unes eleccions al Parlament de Catalunya, que són les úniques que (de moment, si no les suspenen), sembla que ens deixen fer. Alguns exigeixen que ha d’haver una majoria del 50,1% dels votants, tot i que (totes les enquestes dels darrers tres anys així ho indiquen), l’Estat independent és la preferència majoritària dels catalans, per davant de qualsevol altre model.

Per què, una cosa, si els partits partidaris d’una Catalunya independent aconsegueixen la majoria absoluta en escons amb el 47% dels vots, què farem, desar-la en un calaix per aplicar el programa autonomista, posem, del 26% dels votants? Però és que, ara, hi ha qui, a més, exigeix que, clar, com per a reformar l’Estatutet en vigor calen dos terços del Parlament, per a fer la independència hauria de ser el mateix o més. Divertit. Aquesta gent, realment, creu que l’Estatutet de la Moncloa actualment en vigor, trinxat al Congrés i massacrat pel Tribunal Constitucional, té el suport de dues terceres parts de l’actual Parlament de Catalunya? I del que s’escollirà el proper 27-S? De veritat? Ens prenen per directament idiotes? Per què no s’atreveixen a demanar que es porti a votació una altra vegada al ple del Parlament el text de l’Estatutet actualment en vigor, a veure quin recolzament té? De veritat, observar ex-directors del diari comtal com Joan Tapia llançant exigències de suposat rigor democràtic com a tapadora de la defensa aferrissada de l’immobilisme al servei d’una minoria fa autèntica pena.

Comentaris

  1. Sembla que aquest és el nus clau del tema. M'he reincorporat al club amb un bon tema, ves per on!
    Esclar, ni majories romàntiques dels dos terços ni del 50%+1!! Esclar, si pots formar Govern amb majories simples, per què no pot decidir aquest Govern "simple" el futur de tot un país? No ho fan tots els Governs cada dia decidir què fer l'endemà?
    Doncs, això! Fora trampes romàntiques i mirem la majoria simple que ens pertoqui, i a fer feina. Altre cosa serà quan ens arribi la tempesta amb tots els diables desencadenats.
    Veurem, veurem...

    Pregunta: A hores d'ara si tant ens emprenyen, i amb el Parlament actual, no podem fer majoria simple per fer un DUI??

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…