Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Altafaj, J.R. Bauzà i A. Bosch

Altafaj, Amadeu (representant de Catalunya davant la Unió Europea).
Sembrar i sembrar.
Mentre el president Mas aprofitava una visita del primer ministre eslovac a algunes empreses del seu país establertes a Catalunya per conrear la llavor de les relacions internacionals a peu de pista (encara, avui, sense banda de música ni revista de tropes), la coalició fàctica radical-dependentista Partido Popular-Ciudadanos (PPC’S) llançava una veritable ofensiva parlamentària, a l’Eurocambra i a la CIutadella, contra el delegat de la Generalitat a Brussel·les, exigint-ne el seu cessament immediat. La sobtada intensitat i la trenada combinació de forces demostra que l’espanyolisme (el vell i el nou, que són, en el fons, la mateixa cosa) identifica Altafaj com un veritable risc pel seu prestigi a la capìtal europea. Així que tranquil·litat, exactament com fins ara: mai entrar al drap de les provocacions i anar fent feina de la bona, de formigueta.

Bauzà, Josep Ramon (president de les Illes Balears).
Punt i final.
Per tancar de manera gloriosa el seu mandat i a l’espera que tornin a parlar les urnes, d’aquí menys de dos mesos, el president balear ha procedit aquesta setmana a decretar el blocatge de les emissions del Super 3/Canal 33 i el 3/24 a les Illes. Es tracta, naturalment, de sacsar novament, en el moment electoral oportú, l’espantall catalanista. Després de destrossar el sistema públic de comunicació en la llengua pròpia, el Partido Popular clama contra la suposada voluntat dels catalans d’aixecar fronteres, mentre, simultàniament, procedeix a impedir les emissions de televisió entre territoris veïns que comparteixen (a banda d’altres moltes coses) llengua i cultura. Des del Principat, hem esperat debades que els nostres acèrrims defensors del bilingüisme i l’elecció de llengua parléssin per criticar semblant atemptat a l’ús del català, una de les parles que ells tant i tant s’estimen.

Bosch, Alfred (candidat d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona).
Furgar les ferides.
El candidat republicà a governar la ciutat de Barcelona continua la seva intensa campanya. Cal compensar la força dels dos grans protagonistes: l’alcalde Trias i l’aspirant Colau, la candidata d’intens sentit social i desconeguts mitjans per dur a la pràctica les seves polítiques des d’un país devastat per la dependència. A principis de setmana, Bosch cometia l’error de reobrir el debat que, durant tres mesos soterrat i altres tres a l’aire lliure, ha estat a punt d’endur-se el procés en orris. Crec que la llista única aportaria menys vots, però l’acceptaré si els protagonistes l’anuncien un dia, per sorpresa, sense llançar-se ni una pedra més entre ells en públic. Exactament com han fet amb el full de ruta. Treballem sobre el que ens posa d’acord i no per fomentar la divisió interna que tan mal ens ha fet fins ara.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…